11r de maig 2017 petit

Per molts de motius, el 1r de Maig actual es viu més com una festa del calendari anual que com a dia de reivindicació i de demostració de força i unió de la classe treballadora.

El 1r de Maig va néixer com a homenatge als Màrtirs de Chicago assassinats el 1886. 131 anys després, si reflexionam detingudament, el camí que resta per recórrer és encara llarguíssim. És així al nostre àmbit laboral més proper, i la situació és gravíssima si ho pensam de manera global.

El capitalisme imperant, acompanyat de polítiques neoliberals, dibuixa un panorama laboral i social desolador. La precarització de l'ocupació s'estén; amb prou feines es crea ocupació estable i en condicions laborals acceptables; els salaris són baixos i la temporalitat és la norma general; l'empobriment de la classe treballadora és cada dia més palpable; els casos de sinistralitat laboral i de pèrdua de la salut en el treball han anat incrementant-se...

I també és desolador l'entorn sociopolític que afecta la vida de les persones: la carrera de l'armament nuclear, les guerres internes a molts països, la migració de persones per mor dels conflictes bèl·lics, els interessos econòmics de l'armament i del petroli, la devastació mediambiental de la terra, la xenofòbia i el racisme, el terrorisme...    

Davant aquest panorama, no ens podem desentendre i girar-li l'esquena. Res ocorre per obra divina i tot és obra de l'ésser humà. És tasca del moviment sindical analitzar la realitat laboral i social, marcar-nos objectius de canvi i construir les eines necessàries per aconseguir-los. Però aconseguir-ho és una tasca de totes i de tots.

Per poder dur a terme una política alternativa necessitam empoderar-nos, unir-nos i, junts, exigir la recuperació dels nostres drets i complir els nostres deures. I no només hem de recuperar drets laborals sinó també molts altres drets democràtics, com la llibertat d'expressió, un dret que està sotmès a la persecució selectiva per part de certs membres de la fiscalia i la judicatura en clara complicitat amb el poder executiu.

La nostra societat està marcada per la desigualtat i la individualitat. La desigualtat social (cada dia la concentració del capital és més obscena mentre la pobresa augmenta), la desigualtat ciutadana (per qüestions lingüístiques, d'origen ètnic, orientació sexual o creences religioses). Existeix una pressió permanent que transmet la idea que allò que és diferent ens amenaça. La violència contra les dones és una de les manifestacions més tràgiques de la desigualtat d'un sistema basat en el patriarcat. Tot això es veu agreujat per una societat que ha patit i pateix unes polítiques preestablertes per a la individualització dels seus membres.

El 1r de Maig ha de servir per renovar el compromís col·lectiu i social de cada una de les treballadores i treballadors, per a aconseguir un món millor per a viure-hi i treballar-hi. Totes i tots en som responsables de l'esdevenir social, actual i futur.

Que aquest 1r de Maig doni pas a una lluita pacífica però ferma; per una economia al servei de les persones i respectuosa amb el planeta; per la igualtat real entre dones i homes; en definitiva, per una vida digna. Aquests són els nostres desitjos i els objectius pels quals treballam dia a dia. Des de l'STEI Intersindical volem ser una eina al servei de la classe treballadora, per a aquest canvi social necessari.

Visca el 1r de Maig!