L’STEI Intersindical demana al Govern que no giri als empleats públics la factura de les retallades i el mal finançament

En la Mesa General d’Empleats Públics del dia 31 d’octubre de 2019 els representants del Govern balear varen explicar a les organitzacions sindicals l’Avantprojecte de llei de pressupostos generals de la CAIB i com afecta els empleats públics al servei de l’administració autonòmica.

Les mesures anunciades a la Mesa d’Empleats Públics condemnen el II Acord Marc d’Educació.

Llegeix més...

Nota conjunta de sindicats convocants de la Vaga General Feminista a les Illes Balears

Alternativa, UOB, CGT, CNT i STEI Intersindical,

NOTA PREMSA CONJUNTA SINDICATS CONVOCANTS 24 HORES VAGA GENERAL FEMINISTA

Els sindicats Alternativa, UOB, CGT, CNT i STEI Intersindical, convocants de la Vaga General Feminista de 24 hores, per a tots els sectors laborals, tant públics com a privats, volem aclarir que totes les persones treballadores que secundin la vaga de 24 hores estaran cobertes legalment per les nostres convocatòries. LA VAGA GENERAL FEMINISTA comença a les 00.00 del dia 8 de març i acaba a les 24.00 hores del mateix dia.

La vaga és un dret individual de les treballadores, independentment d’estar afiliades o no a un sindicat. Igualment es té dret a no dir res a ningú sobre si es secundarà o no, inclosa l’empresa.

Es pot fer vaga sigui quin sigui el tipus de contracte amb l’empresa o duració del mateix. Com qualsevol altra vaga, ningú no pot obstaculitzar o impedir el lliure dret a fer-la.

Totes les treballadores per compte aliè poden fer vaga. Això inclou treballadores de diferents empreses (incloses les ETTs i subcontractes), les treballadores d’ajuda a domicili (excepte els serveis mínims que s’estableixin) o persones que tenguin una relació laboral.

Llegeix més...

Fins quan ho consentirem? Article opinió Miquel Gelabert

Com una societat adormida, consentida (qui calla consent), massa permissiva davant una realitat que ens afebleix econòmica, social, medi ambiental i políticament. Patim un infrafinançament estructural i permanent que afecta directament el dia a dia de serveis bàsics com l'educació (manca de centres educatius i ràtios elevades en una comunitat amb una de les taxes més altes d'alumnat migrant), la sanitat (llistes d'espera i saturació de serveis com els d'urgència) i els serveis socials (gent major mal atesa que s'acostuma a la soledat). Però també el transport públic, com el ferroviari, pateix la manca de recursos econòmics, mentre a la península sobren diners per a fer línies d'AVE, arreu.


Estam per davall, any rere any, de la mitjana en inversió de l'Estat a les comunitats autònomes i, en comptes de millorar, empitjora respecte a l'any anterior. Se'ns diu que aquesta desigualtat en la inversió territorial es vol compensar amb el Fons d'insularitat del Règim Especial de les Illes Balears (REIB ). És a dir, el nou REIB es vol convertir en la compensació d'una injustícia flagrant i perdre la seva raó de ser: compensar econòmicament el fet i el cost de ser un territori insular.

Més de la meitat del deute públic (prop dels 9.000 milions d'euros) que tenim totes i tots els illencs és degut a l'infrafinançament de l'Estat.

No hi ha Justícia, perquè aquesta és lenta, precària des del punt de vista logístic i urbanístic. Som de les poques comunitats que no tenim les competències de Justícia traspassades i el tema de la infradotació econòmica del traspàs és una de les claus per no fer-ho efectiu. Tot això agreujat, amb casos com el d'Eivissa, amb un incendi presumptament intencionat que posa en evidència aquesta precarietat i condiciona la resolució de molts dels casos pendents de sentència (aquí només hi guanyen els demandats i presumptes persones delictives).


I davant tot això, fins quan ho consentirem? Com a societat illenca, ens pertoca actuar per l'interès general i per a fer efectiu el benestar dels que vivim a Balears. No fer res també és una decisió que ens responsabilitza de la realitat existent. Tenim drets però també tenim deures i aquests deures no es poden delegar en ningú altre. Revertir aquesta situació no és responsabilitat exclusiva dels que es dediquen a la política sinó que ho és de cadascun de nosaltres. Si la societat balear organitzada a través de les entitats socials ens crida a la mobilització contra aquesta injustícia, hem de respondre totes i tots per a fer-nos valer i per exercir la nostra responsabilitat de manera activa i no passiva. Perquè responsables ho som i ho serem, d'una manera o de l'altra.

* Secretari general de l'STEI Intersindical

 

Diario de Mallorca | 30.gen.2019