Grec

COS DE SECUNDÀRIA

0590002 - GREC

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

  1. El grec en el context de les llengües indoeuropees. Els sistemes alfabètics grecs: origen, estructura, valors grafemàtics. L’adopció per part de Roma: l’alfabet llatí. Signes ortogràfics i de puntuació en grec. L’accent grec. La transcripció i la transliteració de termes grecs.
  2. El sistema vocàlic grec. Origen i evolució. Les laringals i la seva pervivència en grec.
  3. El sistema consonàntic grec. Origen i evolució.
  4. La mètrica grega. Nocions generals de prosòdia i mètrica llatines.
  5. Composició i derivació en paraules d’arrel grecollatina. Prefixos i sufixos. Etimologia de les terminologies científica i tècnica.
  6. Concepte de flexió nominal en una llengua flexiva. La flexió nominal indoeuropea i la seva evolució en les llengües clàssiques.
  7. Flexió dels temes en - y flexió temàtica.
  8. Flexió dels temes en oclusiva, líquida i nasal.
  9. Flexió dels temes en sibilant, semivocal i diftong.
  10. Influència de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. Adaptació de la flexió grega a la flexió llatina. Conceptes generals sobre la flexió nominal llatina.
  11. Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, graus i sintaxi de l’adjectiu en grec. Numerals.
  12. Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, demostratius i anafòrics en grec.
  13. Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatius i indefinits en grec. Estudi especial de les oracions de relatiu.
  14. Morfosintaxi dels adverbis i les preposicions en les llengües clàssiques.
  15. La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. Nominatiu i vocatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
  16. Acusatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
  17. Genitiu i datiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
  18. Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, nombre i veu. El sistema de desinències personals.
  19. Morfosintaxi dels temes de present i d’aorist en grec.
  20. Morfosintaxi dels temes de futur i de perfecte en grec.
  21. Morfosintaxi dels modes personals en grec. Morfosintaxi de l’infinitiu, el participi i l’adjectiu verbal en grec.
  22. L’ordre de paraules a la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. La juxtaposició i la coordinació. La subordinació.
  23. Proposicions substantives en grec.
  24. Proposicions adverbials en grec: temporals, causals i comparatives.
  25. Proposicions adverbials en grec: consecutives, finals, condicionals i concessives.
  26. Origen de la poesia èpica. Homer. Evolució de l’èpica grecollatina. Influència en la literatura occidental.
  27. Poesia didàctica en el món grec. Hesíode. La seva influència en la literatura occidental.
  28. Orígens de la poesia lírica a Grècia. Elegia i iambe. Influència en la literatura occidental.
  29. Lírica monòdica i coral a Grècia. La seva influència en la literatura occidental.
  30. Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. Festes en honor a Dionís. Representacions. Pervivència en la cultura occidental.
  31. Èsquil i Sòfocles. La seva influència en la literatura occidental.
  32. Eurípides i l’evolució de la tragèdia. La seva influència en la literatura occidental.
  33. Aristòfanes i Menandre. Evolució i influència de la comèdia grega.
  34. Literaturagrega a l’època hel·lenística: poesia epigramàtica, bucòlica i mímica. Teòcrit. Cal·límac.
  35. La historiografia grega: orígens i primers conreadors. Heròdot.
  36. Tucídides i Xenofont. Influència en la literatura occidental.
  37. La historiografia grecollatina posterior a Xenofont.
  38. La novel·la i la faula a Grècia. La seva influència en èpoques posteriors.
  39. Oratòria a Grècia: origen i tipus. La sofística i la creació de la prosa artística. La seva influència en èpoques posteriors.
  40. Oratòria judicial i oratòria política a Grècia. Escoles d’oratòria.
  41. Orígens de la filosofia grega i la seva evolució fins al segle V aC.
  42. Les teories filosòfiques dels sofistes, Sòcrates i Plató.
  43. Aristòtil. Evolució de la filosofia grega a partir del segle IV aC.
  44. Els principals autors de la literatura cristiana en llengua grega. La seva influència en la literatura posterior.
  45. Ciència i tècnica en el món grec: física, matemàtiques, astronomia i medicina.
  46. Trets generals de la religió grega, la seva evolució i la seva pervivència en la cultura occidental. Cultes mistèrics a Grècia. La seva pervivència a Roma.
  47. Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heroiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
  48. Festes i jocs en el món grecoromà. Oci, esport i salut corporal. Supervivència en la cultura occidental.
  49. Còmput del temps a Grècia. Pesos, mesures i monedes.
  50. Els mites grecs. Principals teories sobre la seva funció. Les diferents interpretacions dels mites clàssics a l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència.
  51. Geografia del món grecoromà. L’economia i la divisió del treball en el món grecoromà.
  52. Grècia des de l’arribada dels indoeuropeus fins al segle xii aC; mite i història.
  53. Evolució de Grècia des del segle XII fins al segle VIII aC.
  54. Grècia des del segle viii fins al segle V aC. La institució de la polis i la seva evolució.
  55. Grècia i Pèrsia en el món antic.
  56. Atenes i Esparta al segle V aC.
  57. El segle IV aC a Grècia fins a Alexandre el Gran.
  58. Panhel·lenisme i Alexandre el Gran Evolució de Grècia des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta per part de Roma.
  59. Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i restes materials.
  60. Organització politicosocial d’Atenes i d’Esparta. Estudi comparatiu amb l’organització politicosocial de la Roma republicana.
  61. Institucions jurídiques a Grècia i la seva influència en el dret romà. Institucions militars gregues. Anàlisi de les seves pervivències respectives en el món occidental.
  62. La vida privada en el món grecoromà: habitatge, naixement, educació, matrimoni i mort. Pervivència en el món occidental.
  63. La situació de la dona a la Grècia antiga. Anàlisi de la construcció dels conceptes masculí i femení en la cultura grega.
  64. Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil i militar. La seva empremta en la cultura occidental.
  65. Urbanisme i vies de comunicació en el món grecoromà. La seva empremta en la cultura occidental.
  66. Escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes en la cultura occidental.
  67. Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
  68. Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cadascuna de les comunitats autònomes.

Totes les seus de l'STEI Intersindical i l'EFMD estan fent les adaptacions oportunes per tornar a l'activitat presencial amb les màximes garanties de seguretat, tan aviat com sigui possible.
Mentrestant continuem amb l'atenció telefòncia i a través de mitjans telemàtics.

ATENCIÓ DURANT LA VIGÈNCIA DEL RD 463/2020 (COVID19)

construyendo proceso creativo diseno grafico 23 2148101309