El cap de setmana passat es varen reunir a Tarragona, amb una visita a la ciutat i als principals monuments del Patrimoni Mundial de la Humanitat, representants de diferents llocs de l'Estat dels moviments reivindicatius dels anys 70 al món de l'ensenyament. El motiu va ser commemorar el 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'Estat Espanyol, després de la mort de Franco, per triar els representants del professorat d'EGB.
Dia 25 de març de 1976 el ministre d’educació, Robles Piquer, convocava per Ordre Ministerial eleccions a representants provincials del Professorat d'EGB. El seu propòsit era perpetuar el sindicat vertical, Servei Español del Magisteri (SEM), que depenia de la Secretaria General del Moviment -el partit únic-, de manera legal i, d’aquesta manera, acabar amb les Coordinadores Provincials, en què estaven agrupades les candidatures progressistes. Això va suposar un repte per als milers de docents que, en aquests dies, estaven en lluita amb vagues i manifestacions.
La Coordinadora Estatal presentà candidatures en totes les províncies, triades democràticament en les Assemblees Provincials i, de l'1 al 5 de juny de 1976, el professorat exercí el seu dret a vot; per aquest motiu, varen ser els primers ciutadans que pogueren triar de forma democràtica els seus representants després de més de 40 anys.
El resultat d'aquestes eleccions varen ser: 37 representants provincials de la Coordinadora Estatal i 15 representants provincials del Sindicat Vertical (SEM).
El sindicat vertical es va enfonsar, els plans del Ministeri d'Educació i Ciència varen fracassar i la Coordinadora Estatal va tenir la seva ”cobertura legal” per a iniciar el camí sindical.
Així varen néixer els Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament (STEs) força majoritària en l’àmbit estatal en el món de l'ensenyament; i també va ser a partir d’aquest moviment que va sorgir l’STEI, que l’any que ve celebrarà els seus 40 anys d’existència.
