Dia 12 de febrer hi hagut una Mesa Sectorial d’Educació en la qual s’han tractat dos avantprojectes de decrets d’àmbit autonòmic. La pressió sindical ha estat la que ha forçat que la Conselleria passés aquesta normativa per Mesa, ja que afecta les condicions laborals i retributives del professorat.
S’han presentat al·legacions conjuntes per part dels sindicats presents a la mesa, STEI INTERSINDICAL, FETE-UGT, ANPE i FECCOO.
Avantprojecte de la Llei de Conviència
Pel que fa a l’avantprojecte de la llei de convivència, des de l’STEI hem exigit la seva modificació substancial. Per una banda, perquè tot allò referent als drets i deures dels funcionaris ja està regulat, i no hi ha cap necessitat de fer una normativa sobre aquesta qüestió a l’àmbit de les Illes Balears. I per altra banda, perquè no entenem que si des de la Conselleria es vol fer referència a l’autoritat del professorat, es dediqui una gran part de l’articulat del decret a establir un règim sancionador i repressor dels professionals als quals suposadament es vol reforçar.
De fet, l’STEI ha denunciat que aquest avantprojecte tengui com a un dels seus objectes principals l’esperit sancionador i condemnatori, com es recull en els seu primer article. És per això que s’ha demanat la retirada de tot el Títol V, que fa referència al règim disciplinari. Davant la pressió del nostre sindicat, l’administració s’ha compromès a revisar aquest Títol d’acord amb l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, normativa que ja és vigent.
Des de l’STEI pensam que ja hi ha prou normativa que regula tant els drets i deures de l’alumnat com les normes de convivència als centres educatius (Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears). D’altra banda, ja hi ha norma aplicable que regula els drets i deures del professorat (Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic i Llei 3/2007 de 27 de març de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears). Resulta obvi que no cal fer una llei específica per tractar aquests temes.
Si l’única novetat de tot l’avantprojecte és regular l’autoritat pública del professorat, en un apartat que només ocupa 5 articles -del 128 al 132-, en l’articulat de tota una llei, el procediment més adient no és fer una nova llei per un apartat tan concret i específic. És una contradicció voler donar autoritat moral al professorat a través d’aquest avantprojecte quan el seu veritable esperit sembla ser eliminar l’autoritat pedagògica del col·lectiu docent. L’administració ha de centrar els seus esforços en dotar d’eines als docents perquè puguin exercir la seva docència i restablir el prestigi d’aquesta feina.
Creim en l’autoritat pedagògica dels docents i no en una autoritat que es pot arribar a convertir en autoritarisme; creim en la cultura de l’esforç, la disciplina i la força de voluntat com a valors a treballar en els nostres alumnes. Pensam que la convivència a una aula no s’implanta per decret i, per això, la simple publicació a un BOIB no aconsegueix que un professor es faci escoltar o respectar dins o fora de l’aula. Per a aconseguir la dignificació de la tasca docent, calen altres mesures d’un abast molt més profund.
Avantprojecte de decret de tractament integrat e llengües
El segon projecte de decret que s’ha tractat ha estat el que regula el tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris. Davant la negativa rotunda de la Conselleria a atendre les peticions que se li han fet per part de tots els sindicats de la Junta de Personal Docent no Universitari s’ha demanat novament la retirada del Decret.
Aquest decret no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia d’aquestes illes, pels mestres dels centres educatius de les Illes Balears, que compten amb prop del 90% del suport clar dels pares i mares.
Des de l’STEI estam a favor d’un model educatiu que potenciï l’ensenyament d’una llengua estrangera i que garanteixi l’aprenentatge de les dues llengües oficials. Però no acceptam una regulació de la presència del català als centres escolars per davall del 50% com a mínim, perquè és impossible que un infant que a ca seva parla castellà aprengui la llengua pròpia a l’escola.
L’STEI ja ha donat a conèixer a l’administració que impugnarà jurídicament aquest Decret si vulnera el Decret de mínims aprovat amb consens de tots els grups polítics al seu moment. Així mateix, hem anunciat que es posarà el recurs legal pertinent per tot allò que afecta a les condicions laborals del professorat ja que es catalogaran una tercera part de les places en anglès, sense un pla específic, i amb recursos suficients, que garanteixi la formació del professorat en llengua anglesa.
També hem denunciat que la seva implantació afectarà negativament a la mobilitat del professorat ja que no podrà optar a un gruix important de places, catalogades en anglès, a través del concurs general de trasllats.
Des de l’STEI consideram del tot inviable un Decret que necessita una àmplia dotació de recursos per al seu funcionament, donada l’actual situació de crisi econòmica.
Tot i que l’STEI està a favor de promoure que tot l’alumnat de les illes augmenti el seu coneixement d’anglès, consideram que el model proposat per la Conselleria no té cabuda dins el nostre sistema educatiu. Si el motiu real d’aquest Decret és millorar la competència de l’alumnat en llengua estrangera, la Conselleria ha de dotar els centres de professorat especialista per potenciar les Seccions europees, baixar ràtios i continuar amb els projectes de millora ja existents: laboratoris de llengües, reforç educatiu...
La no retirada del Decret de Tractament Integrat de Llengües i la no eliminació del Títol V de la Llei de convivència suposarà el principi de la mobilització del col·lectiu. És per això que demà, 13 de febrer, els quatre sindicats es reuniran amb pares, mares i alumnes per coordinar les accions que s’han d’emprendre.
