5 octubre: Dia mundial del docent

Dia mundial del docente 2 01

Aquest passat dissabte, dia 5 d'octubre, com tots els anys se celebra el Dia Mundial dels Docents. Celebrat anualment en aquesta data del 1994 ençà, es commemora l'aniversari de la subscripció de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent (1966).

Enguany, la celebració ve envoltada d’una situació d'especial complexitat per als professors de moltes parts del món. L'arribada al poder, a diversos països, de forces polítiques que propugnen una involució en els drets de la ciutadania, ha provocat una deterioració de l'ensenyament en aquests països i també de la situació de llurs docents. Si a més consideram les deficiències en nombrosos sistemes educatius del món, entendrem que segons l'Institut d'Estatística de la UNESCO (IEU) serà necessari contractar 69 milions de docents per garantir la universalització de l'ensenyament de primària i secundària d'aquí al 2030. A més, la UNESCO fa una crida als Estats membres a «assegurar que els docents i educadors siguin contractats i remunerats adequadament, rebin una bona formació, estiguin professionalment qualificats, es trobin motivats, estiguin repartits de manera equitativa i eficaç a tot el sistema educatiu, i rebin suport dins de sistemes dotats de recursos, eficaços i ben administrats». Com sabem, estam ben lluny d'aconseguir aquests objectius.

A l'Estat espanyol, les deficiències continuen essent múltiples. Més d'una dècada després de l'inici de la crisi, els drets perduts amb les retallades sofertes fonamentalment entre el 2010 i l’any 2015 no han estat recuperades. Les diferents Administracions amb competències en educació, excepte comptades excepcions, mantenen els professors en una situació llunyana a la que gaudíem el 2008. No s'ha recuperat el poder adquisitiu perdut en aquests anys, es manté la interinitat en uns percentatges difícilment suportables per al sistema, la precarietat en l'ocupació amb contractes que arriben fins i tot a una cinquena part de la jornada fan avergonyir a les organitzacions que propugnen celebracions com la d'aquest dia (UNESCO, OIT, Internacional de l'Educació,...etc.), els alumnes continuen abarrotant a molts col·legis i instituts…

Si a tot això afegim que en els darrers anys, per part de partits polítics de diversa índole i associacions de caràcter ultraconservador s'estan multiplicant les acusacions d'adoctrinament i les intromissions de caràcter ideològic en la labor professional dels professors a tots els nivells educatius, amb resposta nul·la o -en el millor dels casos- molt tímida per part de qui hauria de, des de les seves responsabilitats polítiques, mostrar major interès a salvaguardar el prestigi i reconeixement del professor, ens veiem en una creixent situació de desprotecció tant laboral com social.

Hem de considerar, a més, que en el temps en què es produïa aquesta pèrdua esmentada de drets i empitjorament de les condicions laborals, el sistema educatiu no sofria cap daltabaix, sinó -a l'inrevés- millorava en alguns indicadors importants com l'abandó escolar primerenc, la taxa d'escolarització en el tram 0-3 anys..., la qual cosa demostra la implicació i qualitat d'aquests professors, que per premi rebien el fet de col·locar-los al centre de la diana cada cop que els responsables educatius assenyalaven la formació del professor com una de les claus de millora del sistema, mentre deixen de banda el finançament, les ràtios, l'atenció a la diversitat..., que són, al nostre parer, les claus (al costat d'aquesta necessària millora laboral dels professors) per aconseguir un ensenyament en el nostre Estat a l'altura de les expectatives i necessitats.