He de reconèixer que fins ara el nou president de la Generalitat, Quim Torra, era un personatge desconegut per a mi i, per tant, no coneixia la seva trajectòria professional, política i de pensament. Per aquesta raó no som capaç de jutjar si la seva ideologia té pinzellades de racisme, odi i supremacisme tal com denuncien els partits polítics que donen suport al 155, una part de l’esquerra i els mitjans de comunicació espanyols.
L’altre dia vaig decidir llegir l’article que, segons Inés Arrimadas i la resta d’unionistes, resumeixen el pensament ideològic del president Torra: “La llengua i les bèsties”.
Com imaginava són unes frases tretes de context, al més pur estil goebbelsià, que serveixen al club del 155 i als seus altaveus mediàtics per intentar desacreditar, no només el president Torra, sinó el moviment cívic més important i pacífic que ha viscut Europa al llarg dels darrers decennis.
És mentida que en el seu article Quim Torra defineixi com a bèsties els espanyols, parlin la llengua que parlin. En aquest article, l’autor exposa l’actitud d’un passatger de la companyia aèria Swisi que, indignat, va escriure una carta a un diari alemany de Zuric en què protestava per la utilització, entre altres llengües, del català a la megafonia de l’avió. Aquesta persona es queixava del tracte rebut, ja que es “violaven els seus drets”, perquè el castellà és la “primera llengua oficial d’Espanya”.
Al seu escrit, Quim Torra afirma que, per desgràcia, al nostre país hi ha persones, que metafòricament anomena bèsties, que odien qualsevol expressió de catalanitat: llengua, cultura, costums, símbols. El que coneixem com a catalanofòbia.
Si el club del 155 tingués el costum d’esbrinar el significat de les paraules sabrien que l’autor de l’article empra el mot de “bèstia” no en la seva primera accepció d’“animal irracional, principalment quadrúpede, especialment de càrrega”, sinó com a metàfora. Segons la segona accepció de la Gran Enciclopèdia Catalana una bèstia és una “persona ruda, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia”. L’Enciclopèdia també defineix l’expressió “una mala bèstia” com a una persona dolenta, maligna. És a dir, que l’autor empra el mot de “bèstia” com a metàfora d’aquelles persones amb catalanofòbia.
Segons l’autor, aquestes bèsties tenen noms i cognoms. A les Illes Balears també tenim males bèsties amb noms i llinatges que odien tot allò que faci olor de catalanitat. Són persones que, des de diferents àmbits, socials i polítics, treballen per fracturar i dividir la societat illenca.
La passada legislatura visquérem l’intent de José Ramón Bauzá d’enfrontar la ciutadania de les Illes Balears per qüestió de llengua. La societat illenca expressà, de forma clara i majoritària, que aquell no era el camí correcte per cohesionar la societat illenca.
Però encara hi ha “males bèsties”, en l’accepció de persona dolenta i maligna, que no han après la lliçó. Aquesta gent té nom i llinatges que s’amaguen darrere de la Delegació del Govern espanyol, d’Actúa Baleares, de Mos Movem o del restaurant Las Palmeras de Deià. Són, segons paraules de Quim Torra, persones amb “un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.”
