Comentari resum de la segona versió del decret trilingüe que ja és al consell consultiu i que no s'ha negociat a la mesa sectorial d'educació amb les organitzacions sindicals que representen el professorat.
El nou projecte de decret trilingüe no té en compte el dictamen del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB)
Dia 24 de maig es va realitzar una mesa sectorial d’educació. Uns dels punts de l’ordre del dia era la negociació de la segona versió del Projecte de decret sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears.
Comentaré breument alguns articles de la segona versió del projecte de decret. La distribució horària per impartir continguts en llengua estrangera volen que sigui “entre una cinquena part i una tercera part, inclosa l’àrea d’idioma estranger. La resta del currículum serà impartida de manera equitativa en llengua catalana i en llengua castellana”. Això vol dir que es pretén rebaixar el mínim del 50% en català als centres que s’acullin a aquest decret. D’aquesta manera queda, si és una 5a part del currículum: el 20% en una llengua estrangera, el 40% català i el 40% castellà. Si n’és una 3a part serà el 33% en una llengua estrangera, el 33% català i el 33% castellà.
Aquest nou decret continua dient que són els centres els que han d’acreditar l’existència de professorat especialista per impartir una matèria en llengua estrangera. Els representants de diferents organitzacions amb representació al CEIB ja varen fer especial esment al fet que ha de ser l’administració educativa la que ha de dotar els centres per impartir aquests programes de forma generalitzada. També continua igual la possibilitat que el professorat sense titulació pugui acreditar els seus coneixements a través de la realització d’una entrevista i unes proves fetes per la Conselleria.
Al professorat nadiu que ve de fora no se li demana titulació en català. Aquest professorat necessita integrar-se al projecte de centre i conèixer la llengua vehicular de la majoria dels centres docents. Els professors dins els centres no som elements aïllats que fem la nostra feina a l’aula i partim a ca nostra a dinar quan toca el timbre. Dins el centre compartim la responsabilitat de l’educació i formació personal i humana dels nostres infants i joves i parlam del progressos en els seus aprenentatges, del seu comportaments i actituds amb la resta de l’equip educatiu. És necessari que tots compartim la llengua pròpia de la nostra comunitat que és la llengua catalana.
El decret preveu dues fases de formació del professorat. La segona fase al territori on la llengua estrangera de referència sigui oficial. Quan? Durant l’estiu? Durant el curs? Per Nadal? Per Pasqua? Despeses a càrrec de la Conselleria? Subvenció per a formació? Estada i dietes tot pagat? Són aquestes les despeses més urgents i prioritàries que necessiten els centres? Aquesta despesa beneficiarà tot l’alumnat? No!
A més es pretén que els centres que s’acullin a aquest decret -i donin l’esquena al decret de mínims- seran “d’atenció preferent”. Idò així també ho poden ser els centres que fan ensenyament en català i ho poden ser els centres públics que fan atenció a la diversitat i tenen més de 30 nacionalitats diferents als seus centres.
Pel que fa a la dotació de recursos, sembla que priva la màxima “qui ja té recursos encara en tendrà més i per a més pocs” l’Administració educativa ampliarà els recursos humans, el pressupost i els recursos informàtics als centres que facin aquest decret, afavorirà la participació en intercanvis de caràcter internacional i hi haurà compensació retributiva en el marc de la regulació de la planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat. Això final què vol dir exactament? Hores reconegudes per als sexennis? El professorat de la concertada té sexennis? És un complement retributiu nou? Més diferències salarials entre el professorat? Fer una tutoria del CAP no ens compta per a la formació permanent, fer una tutoria d’infantil, de primària o d’ESO tampoc.
A secundària hi ha condicions d’accés per a l’alumnat! (!) Han d’haver aprovat el curs anterior per poder continuar en el programa. El grup especial fa la secció europea i els suspesos al caramull, res d’acabar tots i totes la secundària amb una “COMPETÈNCIA COMUNICATIVA MÚLTIPLE” com diu el preàmbul del decret. El concepte està bé, però l’Administració educativa no ho generalitza a tothom, només una minoria ho podrà fer o tendrà l’obligació de fer-ho. Què farem? Desdoblarem els grups? Com més amunt anirem més poca gent quedarà al programa?
Parlam d’ensenyament obligatori i de centres públics o centres sostinguts amb fons públics on l’educació ha de ser igual per a tothom i compensadora de les desigualtats socials. El nombre mínim d’alumnes és de 15 per aula, però pot ser de 10 alumnes en casos especials. Hi haurà també períodes de reforç. Podran rebre fins un màxim de dos períodes setmanals de reforç com a ampliació de l’horari lectiu. Es pot ampliar l’horari lectiu? Quants d’alumnes aquí? Deu? Dos? Classes particulars? També diu que els claustres s’han de comprometre a garantir l’estabilitat del professorat als centres que fan aquests programes. Com? I els interins?
Ja ho veis, l’important no s’ha recollit. L’Administració educativa no ha escoltat les aportacions dels sindicats i dels diferents membres del Consell Escolar de les Illes Balears on hi té majoria, només ha recollit les propostes secundàries i insignificants. La votació de l’informe del consell escolar que demana el manteniment del decret de mínims, que l’administració doti de recursos els centres i que ho generalitzi... va ser de 36 vots a favor, 0 vots en contra i 4 abstencions Finalment cal destacar que el director general d’Administració i inspecció educativa, Sr Jaume Juan, quan va començar la Mesa Sectorial d’Educació va informar, a les organitzacions sindicals, que el projecte de decret ja era a presidència, al consell consultiu pendent de l’informe. El decret es tramitarà per via d’urgència i se suposa que devers dia 15 de juny ja estaran enllestits.
