En una entrevista concedida amb motiu de l’obtenció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà deia el següent: “Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d’aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim”.
La seva veu i el seu crit de redreçament cultural i lingüístic no quedarà trencat amb la seva mort, ans ha de ser l’estímul per a una nova naixença. Davant els intents recents que ha patit la nostra llengua per part d’alguns dirigents polítics que en qüestionen la seva unitat i volen barrar-li el pas a l’hora d’assolir la plena normalitat tan desitjada, l’exemple i el testimoni d’en Joan Solà ens encoratgen, a tota la gent de l’STEI-i, a seguir endavant en la construcció d’una societat que no renuncia a les seves senyes d’identitat cultural i lingüística i que vol ser, a la vegada, terra d’acollida per a tota la població nouvinguda.
