Però es manté vigilant per garantir l’ensenyament en català a tots els infants i joves
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència que valida el caràcter general del català com a llengua d’aprenentatge a l’escola però també dóna la raó als demandants que volen poder escolaritzar els seus fills en castellà durant la primera etapa educativa.
El model lingüístic i els programes d’immersió no resulten afectats per la sentència a nivell de principi general. Avui, segons la llei i les normatives vigents, ja és possible un marc d’excepció lingüística en la primera escolarització. L’excepció té una temporalitat i es basa en un reforç per tal que els alumnes puguin incorporar-se, al més aviat possible i en les millors condicions, al sistema general, en igualtat de condicions que els seus companys d’aula.
Avui és un dia per tornar a afirmar solemnement que és irrenunciable el fet d’una escola no segregadora per motius de llengua i que com diuen tantes pancartes i llaços penjats a les escoles volem ensenyament en català per a tothom.
Reclamam responsabilitat i intel·ligència a les autoritats educatives per tal que no es produeixi cap modificació dels projectes educatius de centre i que es vetlli perquè tots els infants i joves puguin viure la seva etapa escolar en igualtat i plena normalitat.
La sentència no és tranquil·litzadora, ja que posa una falca al sistema educatiu de Catalunya i obre un camí senyalitzat a noves demandes d’excepció i a la desestabilització. També dificulta el treball dels docents i l’organització dels centres afectats i dels que en el futur es puguin trobar en aquestes circumstàncies i discuteix l’autoritat de les institucions democràtiques i autonòmiques d’organitzar el seu sistema educatiu. És paradoxal la influència de tres famílies a posar problemes a tot un sistema educatiu, quan al País Valencià per exemple, desenes de milers de demandes d’escolarització en català no són ateses i derivades per força a l’escolarització en castellà. Darrere de tot aquest atac, via judicial, contra la nostra llengua, no hi ha una preocupació per l’educació dels fills, ni un debat pedagògic, senzillament hi ha una posició ideològica i unes forces adverses a la normalització lingüística disposades a trencar la convivència i la cohesió social per tal de fer descavalcar el català d’un dels pocs àmbits on compta amb un espai favorable.
Moltes de les nostres escoles tenen el català com a llengua comuna i d’aprenentatge, sovint amb alumnat de procedència multilingüe, i hem pogut comprovar que és un model d’èxit ja que té com a objectiu l’adquisició de les màximes capacitats lingüístiques en les dues llengües oficials. És un instrument que treballa per la igualtat d’oportunitats i per facilitar l’accés universal al món simbòlic i cultural dels territoris en llengua pròpia i al mateix temps valora la diversitat nacional, cultural i lingüística de l’Estat. Els programes d’immersió i l’ús vehicular de la llengua pròpia a l’ensenyament s’han demostrat com la millor garantia d’èxit en tots aquests objectius. I això és irrenunciable.
Reclamam als Governs de les comunitats on el català és la llengua pròpia, que no es faci cap pas enrere en aquest terreny i cridam la comunitat educativa, i tota la societat que està al seu voltant, a mantenir i a millorar en allò que calgui el llegat pedagògic de qualitat, d’identificació amb el país i de convivència que hem construït al voltant de cada un dels nostres centres educatius.
