Comunicat als centres educatius i als mitjans de comunicació
Palma, 11 de maig
Davant l’imminent obertura del procés de sol·licitud de plaça escolar per al curs 2012-2013, i de les incerteses que ha creat la proposta de la conselleria de la lliure elecció de llengua del primer ensenyament, que no ha estat ben rebuda per la comunitat educativa, -recordau el Consell Escolar de les Illes Balears de dia 20 d’abril-, i per les darreres declaracions de les directives dels centres d’infantil i primària, des de l’STEI-i volem manifestar que:
- La informació oficial que ens trobam publicada al BOIB no coincideix amb el que llegim a la premsa que declara el conseller d’educació.
- Percebem que dins la conselleria hi ha un cert “caos” amb el tema de la lliure elecció de llengua ja que hi ha un plantejament ideològic i polític d’obligat compliment, del qual sembla que ningú no se n’ha fet responsable de dur-ho a terme ja és impossible conciliar-lo amb els principis fonamentals de la pedagogia i de l’organització dels centres.
- El “caos” que hi ha dins la conselleria en aquest tema ara es vol traslladar als centres educatius, cosa que nosaltres no podem, ni volem, permetre.
- Els directors ja han protestat públicament i nosaltres volem fer costat al les directives dels centres, als mestres i a totes les famílies que han d’escolaritzar els seus infants per primera vegada als centres educatius de les illes Balears, venguin d’on venguin i parlin la llengua que parlin.
- Fa dos mesos que difonem un argumentari a favor de l’ensenyament en català als centres educatius, a les organitzacions més representatives de la comunitat educativa, i a totes les persones i entitats interessades en promoure la cohesió social a les nostres illes i el respecte per totes les persones que hi viuen i hi treballen. L’argumentari ha estat elaborat i consensuat amb les aportacions de mestres i professors de les quatre illes dins l’Assemblea de mestres i professors en català i té el suport de l’STEI-i, l’OCB, Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’estudis Eivissencs, el Moviment de renovació pedagògica de Menorca, Moviment de renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, L’Associació 8 d’agost de les Pitiüses, FETE-UGT i FE-CCOO.
- A les illes hi ha dues llengües oficials. La llengua catalana, pròpia de les illes Balears i la llengua castellana oficial i d’obligat coneixement a tot l’estat. La llengua pròpia pertany a la comunitat lingüística històrica que viu en una clara i evident minva de drets. És responsabilitat dels nostres governants legislar per la igualtat de drets d’aquestes dues llengües oficials i sobretot per compensar les desigualtats de la llengua pròpia.
- A l’argumentari es descobrirà com, lluny d’ideologies polítiques de dretes o d’esquerres, els mestres i les organitzacions que l’avalen, treballen pel bé de l’alumnat, pel seu desenvolupament psicològic, intel·lectual, acadèmic i humà, dins una societat justa, solidària i igualitària, que respecta llengües i cultures i que està oberta al món i a les altres llengües de comunicació. Treballam pel respecte de forma activa i pacífica i no per l’enfrontament on alguns ens volen dur.
- Qualsevol normativa que es publiqui ha de garantir que l’alumnat en acabar l’escolarització obligatòria tengui una competència adequada de les dues llengües oficials.
- L’ordre publicada dia 5 de maig de 2012 al BOIB regula l’admissió dels alumnes de nova incorporació als centres. L’article 1 al punt 2 diu: “No requeriran procés d’admissió els canvis de nivell ... en un mateix centre o entre centres adscrits” Els alumnes que ja són dins el centre no fan cap procés d’admissió, ni han de fer cap full de sol·licitud, ni marcar cap creu.
- BOIB 5 de maig 2012. L’article 5. Elecció de llengua del primer ensenyament: “Els pares, mares, tutors legals, dels alumnes que sol·licitin plaça escolar a centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics podran exercir el dret d’elecció de llengua del primer ensenyament de llurs fills, sigui la catalana o la castellana” És a dir, com diu la normativa, els que sol·liciten plaça, no els que ja la tenen. Per tant no cal que els que ja hi són marquin cap creu.
- No és possible que pares i mares que encara no són al centre, condicionin o pretenguin que es modifiquin projectes educatius i lingüístics que estan aprovats per la comunitat educativa que els rep, i que es pugui entrar en contradicció amb el model de centre inclusiu, en català i per a tothom, que han triat els pares i mares que ja hi són des de fa anys.
- L’ordre 13 de setembre de 2004, d’elecció de llengua del primer ensenyament, que el conseller ens ha informat que és vigent, ja que una sentència del TSJIB anul·la la derogació que en feia el Decret 67/2008, diu a l’article 5 que “Quan el nombre de sol·licituds adreçades superi la capacitat d’atenció que el centre pot donar amb els recursos que té, el director ho posarà en coneixement de la Direcció General de Planificació i Centres, que resoldrà la situació quant a l’adopció de les mesures més adients”. Això és el que hem de fer.
- Per tant us adjuntam l’argumentari a favor de l’ensenyament en català que nosaltres difondrem entre la ciutadania. Aquest és una part del nostre “programa de feina” compartit per la majoria del professorat de les Illes, també per la majoria de la comunitat educativa i dels seus representants democràticament elegits i com per la majoria d’associacions i entitats educatives.
- Demà a Mallorca hi ha la Trobada d’Escoles Mallorquines a Esporles. En aquesta trobada hi ha d’haver llaços quadribarrats i de fulls amb l’argumentari a favor de l’ensenyament en català. Convé difondre’l entre les escoles, les persones i les entitats assistents en aquesta trobada.
- Dilluns comença el procés d’admissió i aquesta és la informació dels BOIB que hi ha als centres.
