Per una estranya coincidència que s’ha donat recentment, aquests dies s’han produït dos fets que posen en relació dues comunitats que des de fa molt de temps tenen alguns vincles en comú, ja que les seves relacions són prou intenses: per una banda, les Illes Balears, receptores des de fa una quarantena d’anys de grans contingents de turistes; i per l’altra, la comunitat alemanya, un dels feus més vitencs i generosos a l’hora de trametre riuades de visitants disposats a gaudir d’uns dies en família tot visitant els nostres paratges.
El cas és que, com dèiem abans, a un dels llocs més emblemàtics de la geografia de la capital alemanya, a l’Alexanderplatz per ser més exactes, s’ha produït un autèntic desembarcament d’una gran part de les autoritats de la nostra Comunitat per a la inauguració de l’acte promocional en què es varen donar a conèixer algunes de les mostres més representatives de les nostres Illes: productes gastronòmics, artesania, mostres de cultura popular, doma de cavalls, entre d’altres, tot en un ambient de màxima cordialitat i entesa.
Poques hores després, de Mallorca estant, les tornes es giraren en una direcció ben diferent i les excel·lències de la trobada que s’havia produït entre les dues comunitats es varen rompre amb mil bocins i ens mostraren el rostre més lleig i obtús del menyspreu que alguns personatges, d’Alemanya i molts altres indrets, mostren envers la nostra llengua i cultura. Fa pocs dies el president de la companyia aèria Air Berlín, el senyor Joaquim Hunold, va rebre unes recomanacions de la Direcció General de Política Lingüística en les quals se li demanava que inclogués la llengua catalana, pròpia de la nostra Comunitat, en les seves publicacions, en els seus fulls informatius, a la megafonia dels avions o en les relacions de l’empresa amb els clients. Cal recordar que, en l’escrit tramès per part de la Direcció General, se li deia que si ho feia, la seva empresa “ guanyaria en imatge”.
La resposta del senyor Hunold no es va fer esperar, i ben aviat preferí amagar-se darrere l’excusa de l’elevada inversió econòmica que això li suposaria. Però la cosa no acaba així, sinó que el senyor Hunold arribà al terreny de la confrontació lingüística, quan en cap cas s’havia entrat en aquesta qüestió, en manifestar que “el castellà s’havia convertit a les nostres Illes en una llengua estrangera més”.
Des de la Intersindical STEI-i consideram que la realitat que vivim dia rere dia a la nostra societat és més aviat la contrària, ja que si hi ha una llengua que té més presència en els mitjans informatius escrits, en la majoria de televisions que podem veure, a les emissores de ràdio, en la programació dels cinemes o en les publicacions que s’editen a la nostra Comunitat és precisament la castellana. I que la llengua que, a més de minoritària, pateix els efectes d’una minorització molt lesiva per a la seva subsistència, és la catalana. És inadmissible que, després de dur tants anys trepitjant aquesta terra, encara ens vulgui fer creure que desconeix d’una manera tan flagrant la nostra realitat lingüística i cultural.
Estam convençuts que la bona imatge d’un país, d’una contrada, d’un servei que es presta, d’un negoci, o d’una empresa com la que dirigeix el senyor Hunold es guanya en la mesura que la gent que hi acudeix s’hi sent a gust, se sent valorada, tenguda en compte, rep un tracte amable, proper, ha pogut ser atesa en la seva llengua i s’hi ha pogut expressar. Situació a la qual no s’hi podrà arribar si es persisteix en l’ús d’aquestes actituds, que són pals a les rodes de l’avenç d’una llengua que vol assolir la seva màxima normalitat i presència pública en tots els llocs; a la terra, al mar i també en els avions.
La nostra, emperò, ha estat i serà sempre una actitud integradora, oberta i acollidora de tots aquells que volen sentir i participar de la realitat de la nostra llengua i de la nostra cultura. I per què vegi que això és quelcom més que una mostra de bona voluntat, proposam al senyor Hunold unes quantes salutacions per incloure en els seus vols, a fi que la gent que hi viatja s’hi senti més a gust i millor atesa, i puguem contribuir a millorar la imatge de la seva companyia i a que les treballadores i treballadors que hi fan feina tenguin un tracte molt més proper amb la gent:
Català: Bon dia, Benvinguts, Que tenguin un bon vol, Disfrutin del viatge, Fins una altra.
Alemany: Guten Tag, Willkommen, Eine gute Reise, Bis bald.
Euskera: Egunon, Ongi etorri, Hegaldi on bat Izan, Bidai Ona Izan, Laster Arte.
Gallec: Bos dias, Benvidos, Que teñades unha boa viaxe, Gozen da viaxe, Deica logo.
Asturià: Bonos dies, Bienveníos, Feliz vuelu, Que vos preste’l viax, Ta llueu.
Ara més que mai creim que és necessari que els fets vagin acompanyats de les paraules.
