Normalització lingüística

Argumentari ensenyament en català

ARGUMENTARI

Aquest full l’ha elaborat l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears, que s’ha constituït a les Pitiüses, a Menorca i a Mallorca i que té el suport de l’STEI-i, l’OCB, Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’estudis Eivissencs, el Moviment de renovació pedagògica de Menorca, Moviment de renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, L’Associació 8 d’agost de les Pitiüses... Vol esser un document útil i pràctic per als mestres, professors, pares i mares, alumnes... perquè en facin l’ús que més els convengui. És un punt d’inici per tenir arguments per explicar les bondats de l’ensenyament en català. Ha estat consensuat a les assemblees fetes a tres illes i ara (setmana 5-9 de març) és en procés de consens amb la COAPA. Es pot modificar, fer-li afegits, simplificar-lo o adaptar-lo a les necessitats del moment i de cada col·lectiu. Està fet amb la intenció de facilitar la feina a qui ho necessiti.

 

Per posar el nom i el LOGO del centre

Per posar el nom i el LOGO de l’Associació de pares i mares

 

ENSENYAMENT EN CATALÀ PER A TOTHOM,

GARANTIA DE QUALITAT I DE COHESIÓ SOCIAL

 

El nostre centre, el CEIP .................................................................. fa ensenyament en català perquè és la llengua del territori, de ( ............... el nom del poble o ciutat) i de (........... el nom de l’illa)

L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i enriquits amb les aportacions de tots.

Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .

El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.

Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.

Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.

Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.

Els mestres d’aquesta escola volen recomanar a les famílies que viuen i treballen a (nom de l’illa............... ) que és bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.

Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.

Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.

Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.

Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.

Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.

Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.

Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.

La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de la Unió Europea.

Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.

Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre. 

Llibres en modalitat balear

Els llibres de text que es faran servir a cada àrea o matèria els trien els equips de coordinació de cicle a infantil i a primària o els departaments didàctics a secundària. El professorat ja treballa les modalitats a l’aula i sempre ho ha considerat una riquesa de la llengua. Es fosquet, l’horabaixa, la tarda, a poqueta nit, els nins, les nines, els fillets, les filletes, els boixos, les boixes, els nois, les noies, els xiquets, les xiquetes, got, tassons, graneres, escombres...... Efectivament el mestres i professors ja treballam les modalitats i la riquesa de la diversitat dialectal. Per tant aquest aspecte de la llengua està garantit. Pensam que, amb la crisi econòmica que estam vivint, no és un bon moment per a les famílies canviar els llibres de text. Per tant volem fer arribar a les editorials que som nosaltres que triam els llibres de text i no els canviarem per propostes polítiques que estan mancades de rigor científic i que contribueixen a crear confusió. Els mestres ens basam en criteris pedagògics i científics per fer l’elecció dels llibres de text. Per tant pensam que seria bo fer arribar a les editorials una breu nota de posicionament del professorat dels centres. Sabem que la majoria d’editorials, amb les quals ja hi treballam, tampoc no es deixaran endur per criteris polítics sense fonaments pedagògics. 
La proposta que ens ha fet un centre de secundària de Mallorca ens sembla adequada i us la feim arribar. També us inform que ahir, alguns directors i directores de centres de les illes, es posaren en contacte amb nosaltres i algun altre sindicat, per fer-los arribar un missatge semblant i també ens indicaren de la conveniència de fer-lo arribar a les editorials. També dir-vos que a l’Assemblea de docents (amb els sindicats STEI, FETE UGT, FECCOO i ANPE, que es feu a l’IES de Manacor, ahir, també hi va sortir una idea semblant. En marxa idò. Som-hi! Cada centre, cicle, departament ho pot enviar a la seves editorials. Les adreces són als llibres. 
El CEIP ............................................................................................ de la localitat o el Departament de ..........................................................  de l’IES ................................................................ de la localitat .......................................... us vol fer saber que no acceptarà cap llibre de text en "modalitat balear". Els motius són tan obvis que no els detallarem. Ens limitarem a constatar que es tracta d'una idea tan absurda que no s'aplica a cap altra banda de l'Estat espanyol, que va en contra de qualsevol consideració científica, que ha estat rebujtada per la UIB, que és redundant (atès que tots els mestres i  el professorat en el seu conjunt, i especialment el de llengua catalana, sempre han ensenyat les particularitats del català que es parla a les Illes Balears i a la resta del territori) i que és una despesa ofensiva tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica.
En cas que la vostra editorial decideixi acollir-se a la subvenció del Govern, i els adapteu a la inexistent “modalitat balear”, aquests no seran tenguts en consideració en el nostre centre ni seran usats d'ara endavant.

Atentament,
 

 

Organitzam la resistència al TIL

Ara que comença aquesta nova ofensiva del govern Bauzá, des del sindicat continuarem organitzant resposta que volem donar en aquests atacs continuats a la coherència pedagògica. Volem organitzar les accions de resistència i de defensa del model lingüístic escolar i per al manteniment de la presència de la llengua i a cultura pròpia d’aquestes illes als centres educatius. Volem ser impulsors d’estratègies per atacar els vertaders problemes que té el nostre sistema educatiu i que han d’anar encaminats a la millora de l’exercici del dret a una educació de qualitat per a tothom.
Llegeix més...

Volem tv