25 de juny 2012
Cada vegada que una dona és agredida, assassinada, violada…, cada vegada que una dona és víctima del terrorisme de gènere que es manté i perpetua (cada vegada més, encara que resulti paradoxal en un país capdavanter en la consecució de lleis que han intentat fomentar la igualtat entre sexes i gènere), cada vegada que això succeeix l'Organització de Dones sent un cop, una humiliació i un buit.
Anam contant les víctimes que no tendran una altra oportunitat perquè els han arrabassat la vida i les trobam a faltar, contam a les víctimes que tendran oportunitat malgrat les brutals pallisses o agressions vàries i ens sumam al seu dolor i desesperació.
Aquest cap de setmana no podem romandre callades amb els nostres sentiments, ha estat un cap de setmana d'autèntic terror de nord a sud, d'est a oest, peninsular i insular…el masclisme ha campat a pler i no hem vist encara cap lament per part de les institucions estatals sobre aquest tema.
La vida té valor en la totalitat de les etapes d'aquesta, la por i el terror de les dones al masclisme no es queda en les quatre parets d'una casa doncs almenys dues de les agredides aquest cap de setmana no convivien amb el seu agressor; les seves vides han semblat devaluar-se conforme han anat creixent en una societat que s'obstina en no veure que la violència masclista es cobra vides de dones, de dones vives.
Gijón, La Orotava, Guardamar del Segura, Algemesí i Navarra…aquest cap de setmana han estat les vostres veïnes, per a la resta de pobles davant la violència masclista,
NI UN PAS ENRERE!
