Comunicat en defensa de l'avortament segur i legal

Moltes són les veus que s’han sentit a favor i en contra de la tan anunciada i al mateix temps oculta reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva. Tot un grapat de plantejaments, l’únic objectiu dels quals comú, a la llum d’una anàlisi crítica i racional, és l’eliminació de la dona com a figura jurídica plena, com a ésser adult, lliure, responsable i conscient de les seves decisions, la seva paraula i dels avatars que envolten la seva vida. 

Però més enllà de les discussions ideològiques està la realitat palpable, que reclama solucions ajustades a dret de les dones espanyoles que es troben en aquesta problemàtica i a les qui aquest Estat deu protecció, respecte i cobertura assistencial, independentment del ideari parcial i temporal del grup polític que governi. Un Estat de Dret i democràtic té l’obligació de governar per tots i totes les seves ciutadanes.

Com a dada ajustada a la realitat, i a partir del treball presentat per l'Associació de Clíniques Acreditades en l'Estat Espanyol per a l’IVE, comptem amb què el 95,7 % de les dones que van sol·licitar una interrupció de la gestació en 2012 ho fan des de la convicció que dóna una decisió molt meditada i elaborada; el 48,4% no renunciaria a l’avortament encara que canviés la seva situació personal, social, afectiva, laboral o econòmica, perquè la seva decisió és no ser mares en aquest moment de les seves vides; el 8,8% per raons d’edat, i 5,08% per patologia fetal o materna.

Aquesta reforma legislativa manca de la més elemental norma del joc democràtic, no escolta a les seves usuàries, fa cas omís a les majories, imposa, a cop d’oportunisme parlamentari, decisions polítiques sobre decisions individuals que afecten al dret de llibertat de consciència de les dones, i anteposa a l’atenció d’una societat pluralista, una pretensió partidista unívoca i excloent: derrocar tots i cadascun dels avanços aconseguits per la lluita feminista i per una societat que clama i necessita la igualtat com a pilar fonamental de la seva Constitució. Aquesta realitat, aquestes dades, aquestes vides del 62, 35% de dones que avorten per causes no econòmiques ni laborals ni afectives, són les que demanen una solució a la seva necessitat, i és a elles i a totes nosaltres a qui la propera llei de l’avortament ens deixa desprotegides, negant-nos una obligada, correcta i legítima atenció en el sistema sanitari públic del nostre país del qual som ciutadanes contribuents de ple dret. Aquesta llei ens obligarà a parir per Imperatiu Legal, ens negarà la paraula, la llibertat i ens proscriurà a l’àmbit de la delinqüència i de la clandestinitat de calamitats passades. Però, això sí, al cap i a la fi, és una llei “beneïda”, submisa als dictàmens de la part més reaccionària de l’església catòlica, les seves “ordres” jerarquitzades i patriarcals, i publicista d’aquella frase de Pau mulier tacet, “que calli la dona”. 

Davant aquesta situació, sol·licitem al govern: no ens condemnin, no ens acusin. Per contra ….eduquin, formin en continguts afectius sexuals a les escoles, impulsin persones responsables, solidàries i lliures, no ens segreguin per sexes, potenciïn l’educació i la sanitat pública, millorin les condicions laborals i conciliatòries, reforcin i atenguin les demandes de persones dependents vives que necessiten d’una protecció econòmica i assistencial per part de l'Estat, perquè qui decideixi lliurement continuar amb la seva gestació, el pugui fer d’una forma digna, però sobretot NO ATEMPTIN CONTRA EL NOSTRE DRET DE LLIURE CONSCIÈNCIA I NO ENS IMPOSIN EL BELL GAUDI DE PROCREAR COM UNA CONDEMNA PERPÈTUA NO REVISABLE!