La Secretaria de la Dona del sindicat STEI rebutja l’onada de crims de violència de gènere que

estan esquitxant la nostra societat en els darrers temps.  Només en el que duim d’any, s’han

produït 16 feminicidis. No passa una setmana sense tenir males notícies de dones que han

mort o han estat agredides per homes, en gran part parelles o ex-parelles seves. Fins i tot, en

ocasions, són capaços de fer mal o llevar la vida a criatures innocents, els seus fills o filles, per

venjar-se d’elles.

Hem perdut l’enteniment? Sentim parlar d’aquestes notícies a la ràdio i a la televisió, ho llegim

a la premsa, i ja està.-“Una altra dona morta”-. I no feim res. Fins ara, el Govern estava format

per uns polítics que no han fet res per visibilitzar aquests crims; que no han fet res per a vetllar

pel compliment de la Ley 1/2004 De Medidas integrales contra la Violencia de Género; que

han posat mil traves burocràtiques davant les denúncies per violència de gènere, i que no s’ho

han pensat dues vegades en retallar els programes d’atenció a la violència de gènere i en

tancar els punts d’informació a persones maltractades que existien a les illes.

Jo vull una societat on tothom visqui en igualtat. On tot home i dona, nin o nina, sàpiga que té

els mateixos drets i deures, independentment de la seva condició social, raça o religió.

S’han d’assentar unes bases socials i educatives, hem de partir de les pròpies famílies, dels

centres educatius. Un Govern, com Déu mana, hauria d’oferir cursos de formació per la

igualtat als diferents centres socials i educatius; participar i col·laborar amb altres agents

socials en les activitats relacionades amb la prevenció de la violència de gènere, i fer un

seguiment (de facto) sobre si els diferents centres educatius i entitats públiques porten a

terme el pla d’igualtat.

Necessitam que aquest nou Govern deixi de finançar els grans lobbies i que destini pressuposts

a les àrees que realment importen, que són l’Educació, la Sanitat i la Cultura. Aquests tres

fronts són el principal pilar en el qual es fonamentarà la nostra societat igualitària i sense

violència.

Finalment, fer referència a dues cites que, molt sàviament, va dir en Nelson Mandela:

“L’Educació és l’arma més potent per canviar el món”

“Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, si hi ha

ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una clovella

buida, encara que els ciutadans votin i tenguin Parlament”.

“ENTRE TOTS PODEM FER QUE EL CANVI SIGUI POSSIBLE”

Secretaria de la Dona

STEI Intersindical