Com cada 23 de setembre, des de la Secretaria de la Dona i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volem denunciar el crim organitzat entorn del Tràfic de dones i menors amb finalitats d'explotació sexual, donant visibilitat a un delicte de dimensions tan greus i esteses com, paradoxalment, ocultes.

A pesar que la tracta d'éssers humans s'ha plasmat en multitud de tractats i convenis internacionals des dels primers anys del segle XX, no hi ha hagut una resposta institucional i política fins a l'aprovació del Protocol de Palerm subscrit en el si de Nacions Unides, l'any 2000, i del Conveni de Varsòvia, elaborat pel Consell d'Europa, l'any 2005. Tots dos instruments, encara que ratificats i publicats a Espanya amb retard (en els anys 2003 i 2009, respectivament), han motivat, en gran part, l'aprovació de la normativa interna actualment en vigor, fins a arribar a l'últim i més recent Pla Integral de lluita contra la tracta de dones i nines amb finalitats d'explotació sexual (2015 -2018).

Totes les recerques i informes publicats coincideixen en la dificultat per establir de manera fiable les dimensions d'aquest delicte a causa del seu caràcter clandestí i transnacional. Així, mentre que l'Organització Internacional del Treball estima, en el seu informe “Treball forçós, tràfic humà i esclavitud” de l'any 2014, que el nombre total de persones en situació de tracta, ascendeix a prop de 21 milions de persones, l'Organització de Nacions Unides, per la seva banda, i en el mateix any, identificava 40.000 víctimes a “l’informe Mundial sobre la Tracta de Persones”. No obstant això, els dos organismes coincidien en assenyalar un biaix de gènere desproporcionat, no només per registrar entre les dones a la major part de les víctimes, sinó per la major severitat en les condicions d'explotació: segons l'ONU el 70 % de les persones víctimes de tracta són dones i, d'elles, el 21 % són nines. Aquesta taxa de menors va en augment i la principal finalitat és l'explotació sexual.

La lluita contra la tracta de dones requereix, per descomptat, la persecució dels tractants i el desmantellament del sistema econòmic que permet obtenir ingents beneficis econòmics. Però les actuacions absolutament imprescindibles han de centrar-se en les dones: facilitar l'accés als recursos de protecció i suport, a la formació i informació necessària per autoidentificar-se i poder trencar les cadenes que conscientment, en alguns casos, i inconscientment, en molts d’altres, les mantenen esclavitzades. En la mateixa mesura, resulta essencial la contribució de les organitzacions feministes en la divulgació d'un missatge clar i contundent de tolerància zero a la tracta de dones amb finalitats d'explotació, la promoció de la igualtat i la lluita contra les violències masclistes a les nostres societats.

Aquest 23 de setembre, ens rebel·lam contra els paranys del patriarcat, que segueixen justificant, banalitzant i incitant a la violència contra la dones, alimentant la demanda de serveis sexuals i, amb això, la tracta de dones, nines i nins amb finalitats d'explotació sexual.