Des de 2008 se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural:
“Les dones rurals representen més d'un terç de la població mundial i el 43 per cent de la mà d'obra agrícola. Llauren la terra i planten les llavors que alimenten nacions senceres. A més, garanteixen la seguretat alimentària de les seves comunitats i ajuden a preparar a aquestes comunitats enfront del canvi climàtic” (...) i es reconeix “la funció i contribució decisives de la dona rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa rural». Resolució 62/136 , de 18 de desembre de 2007 de l’Assemblea General de l'ONU
Però a l'Estat espanyol el fet de ser dona és un desavantatge si vols ser agricultora o treballadora rural:
- El 59% de les dones que estan en el camp no cotitza pel seu treball. A més, no hem d'oblidar que els drets van lligats a la propietat: si no tens terres, no existeixes per a l'Administració.
- A Espanya, només el 21,7% de les terres agrícoles està a nom d’una dona, segons dades de l'Eurostat de 2010. Les dones titulars ho són principalment de petites extensions, de menys de cinc hectàrees, i solen ser, les de menor valor econòmic i amb majors dificultats per a l'accés als recursos: aigua, energia o finançament. Encara que al 2011, i després de diversos intents infructuosos, es va aprovar la Llei de Titularitat Compartida, poc han canviat les coses sis anys després: només 353 dones s'han acollit a la figura de la cotitularitat. Per territoris el repartiment ha estat: una a Múrcia, tres a Cantàbria, quatre a Extremadura, cinc a Catalunya, tres a Navarra, disset a Galícia, cap a Andalusia perquè el registre ni s'ha habilitat, mentre que al País Basc, no hi ha càlculs… Les dues Castelles trenquen la tendència: 97 a Castella- La Manxa i 120 a Castella i Lleó. Tot i que, el govern calculava que podia haver afectat a unes 100.000 dones.
- Quan es pot accedir al treball es cobra menys. Hi ha pobles d'Andalusia en els quals les dones porten dos anys sense ser contractades per recollir l'oliva, una feina que, històricament, no havia distingit entre sexes. El 1996, el Conveni del Camp de la província de Jaén recollia per primera vegada l'equiparació salarial entre homes i dones jornalers en la recollida de l'oliva. En aquest moment es va aconseguir que en el conveni no hi hagués aquesta discriminació, però la inspecció de treball no garanteix que es compleixi. Quan la discriminació salarial no incideix de forma directa, ho fa per l'assignació de treballs diferents en funció del sexe, malgrat tenir el mateix horari: el treball de recollida de la fruita en tot el territori espanyol, es dóna per fet que ho fan preferentment homes, i es paga més que la feina a la fàbrica, on és més habitual veure a dones.
- Falta de drets laborals: com a exemple, les treballadores de l'all que han fet vagues per reclamar una pujada salarial després de 16 anys cobrant el mateix.
- Triples jornades laborals: de treball en el camp, de cura d'animals i de tasques a la llar i de cura familiar.
- Falta de recursos públics als pobles: manca d’escoletes, de col·legis propers, falta de centres de dia per a persones depenents, o de punts d'atenció contra la violència masclista.
- Un altre problema general és que a les institucions i organitzacions agràries segueix campant el masclisme, per la qual cosa no hi ha cap interès a aplicar mesures.
- Explotació laboral en condicions de semiesclavitud i d'explotació sexual i violacions que sofreixen les dones migrants que treballen en la recollida de la maduixa a Huelva. Dones migrants, contractades en origen, que no parlen espanyol i a causa de la por no acudeixen a demanar ajuda en cas de sofrir abusos ni a les administracions públiques, ni als grans sindicats, ni a les ONG que treballen a la zona. Encara que algunes persones parlen de secret a veus i que, en aquestes institucions, s'ha mantingut la llei del silenci. Aquests abusos només han sortit a la llum pública després de la publicació d'un reportatge a la revista digital alemanya Conectiv i a BuzzFeed.
Per pal·liar aquesta situació les pròpies dones rurals donen solucions: Inmaculada Idáñez parla de “Canviar les mentalitats i l'educació. Cal apoderar les dones” Mari García del SAT proposa “Un banc de terres públiques, en el que es prioritzi que les dones puguin accedir, que hi hagi microcrèdits per aconseguir terres i llavors…”
Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical demanam:
Una aposta decidida de les administracions perquè falten recursos, suport i informació. La imprescindible formació dels equips de l'Administració en matèria de gènere.. Una legislació que afavoreixi la transmissió femenina de les terres. Inspeccions de treball eficaços que actuïn amb severitat obligant i sancionant contra els incompliments d'igualtat salarial i de drets. Finalment, un augment dels recursos públics que facilitin la vida familiar : escoletes, col·legis propers, centres de dia i punts d'atenció contra la violència masclista.
PER LES DONES RURALS I EL SEU APODERAMENT, PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA.
