Les dones antimilitaristes celebren cada 24 de maig el dia Internacional de la Dona per la Pau i el Desarmament des de principis dels anys 80. LaDones x pau celebració va ser instaurada per dones europees per a recordar campanyes realitzades per les britàniques que es van oposar a la OTAN i a la instal·lació de les seves bases.

El 28 d'abril de 1915, 1136 dones de 12 països enfrontats per la guerra es van reunir a la Haia amb l'objectiu de detenir la Primera Guerra Mundial, que s'estava cobrant milers de morts. Intentaven formar un mecanisme de mediació que pogués posar fi a la guerra. Els quatre dies de conferències varen finalitzar amb un enviament de representants als caps d'Estat de 14 països (tots homes), i es va proposar la creació urgent d'una Comissió de Pau per part dels països neutrals. Així és com sorgeix la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, comptant amb una important fundadora, Jane Addams, sociòloga i reformadora social estatunidenca i Premi Nobel de la Pau en el 1931.

Avui dia, malgrat els grups de dones i homes antimilitaristes, els països continuen armant-se cada vegada més, en els últims temps les despeses militars s'han incrementat un 7%. Afrontar els problemes amb diàleg, empatia i amb interès de solucionar qualsevol problema abans d'arribar al conflicte bèl·lic, no són coses que tenguin assumides els mandataris de la majoria de països, les lluites “d’egos masculins” davant un possible conflicte porta a el “jo més i millor.”

En els moments de crisi de les societats, com a guerres o desastres naturals, les dones adquireixen un paper molt important en l'ajuda humanitària, intermediàries, pacifistes i transmissores d'esperança en conflictes que no tenen voluntat de desaparèixer. Encara que paradoxalment la figura de la dona en països postbèl.lics és ignorada.

Com a exemple de dones que no desisteixen, trobam les Dones de Negre colombianes, que després de quaranta anys de sentir els horrors de la guerra a la seva pell i a la de les seves filles i fills mortes/s i desaparegudes/uts, continuen sortint als carrers per a recordar al món que cal eliminar els exèrcits i animar les dones a tenir presència i a exigir una política no violenta en tots els àmbits de la vida. Entre d’altres països que han continuat aquest moviment està Espanya. Al novembre de 1993 a Mèrida, es van organitzar unes jornades contra les guerres dels Balcans en les quals van participar vuit dones de Belgrad i diverses espanyoles de diferents llocs, totes contràries a la guerra i molt sensibilitzades pel treball que estaven realitzant les dones a Belgrad. Des d'aquest moment van sorgir grups de suport a Dones de Negre de Belgrad, que van ser el punt d'arrencada dels grups espanyols. Existeixen aquestes dones de negre espanyoles per tota Espanya, destaquen els grups de Madrid, Bilbao i València, encara que n'hi ha per més localitats espanyoles. El negre com a color de la pena, el dolor i l'esquinçament que ens produeix a les dones la guerra i la pèrdua de vida d'innocents.

De tot el món és sabut que en els conflictes bèl·lics les dones, les nines i nins són els que pateixen directament la violència física i sexual. La vulnerabilitat humana i la fragilitat física, en alguns casos, fa que aquesta violència s'exerceixi amb major facilitat sobre elles. Els soldats aliats van violar a més d'un milió de dones i nines alemanyes després de la II Guerra Mundial; en el 1937, l'exèrcit japonès va ocupar la ciutat xinesa de Nankí i s'estimen 80 mil dones violades, durant la Segona Guerra entre la Xina i el Japó... Així un llarg etcètera d'atrocitats realitzades en qualsevol conflicte bèl·lic contra les dones.

Estam cansades de parir per a la guerra, no volem conflictes bèl·lics que es portin als nostres fills/es, marits/dones, germans/es... Apostem per un món que s’aturi de fabricar i comprar armament per a produir pànic i mort a la resta de països; volem que els conflictes se solucionin a través del diàleg i del respecte cap a les altres persones... És tasca difícil, ho sabem, però haurem de continuar sortint als carrers reivindicant un món pacífic que sí que és possible si TOTES LES PERSONES posen de la seva part.

 

Secretaria de la Dona STEI Intersindical i

Organización de Mujeres CI