El Dia de les Escriptores, recau enguany en el 14 d'octubre, la seva commemoració té com objectiu recuperar el llegat de les dones escriptores, combatre la invisibilització a la que les ha abocat el cànon literari androcentrista i treballar contra la discriminació que han sofert al llarg de la història.
Quan es parla pròpiament de Literatura, avui dia, es refereixen a la que han escrit els homes, perquè quan es tracta d'una escriptora a la paraula "literatura" se li afegeix el cognom "femenina", per tant es manté una visió i un cànon literari discriminatori que considera les escriptores una espècie d'invasores de l'espai masculí a la cultura.
La literatura ens ensenya a construir el nostre pensament simbòlic, el nostre món, els nostres arguments, les nostres maneres de veure la vida. Per això, la invisibilització de la meitat de la Humanitat a l'art d'escriure suposa construir un món simbòlic on les dones o no existim o estam mediatitzades pel punt de vista masculí dels escriptors que "ens escriuen".
Les dones necessitam les escriptores per a veure'ns presents en la cultura i els homes les necessiten per a construir-se des de la igualtat i des d'una visió àmplia del món i de la seva diversitat. Per això, l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical reivindicam el coneixement i el reconeixement per a totes les que han escrit, les que escriuen i les que escriuran. El món cultural no pot sostenir-se des d'una visió androcèntrica que menysprea el treball de les dones.
Exemple clar d'aquesta discriminació són els llibres de text que, avui dia, encara mantenen en un paper secundari, i fins i tot a l'oblit total, les escriptores de tots els temps i d’arreu del món, com es pot observar en el terrible menyspreu a les artistes de la Generació del 27, “Las Sin Sombrero”. Des de l'Organización de Mujeres i la Secretaria de la Dona reivindicam materials d'aula i accions coeducatives que col·loquin en el lloc que es mereixen les nostres escriptores, les nostres artistes, perquè la igualtat també s'aprengui des de l'herència literària de grans dones que ens han deixat els seus textos.
Des de Safo de Lesbos, passant per Christine de Trepitgen, Sor Juana Inés de la Creu, María de Zayas i Sotomayor, Emília Pardo Bazán, Simone de Beauvoir, Fatema Mernissi, Maruja Torres i tantes altres al llarg de la història i actualment, hem après que les dones lluitam perquè el nostre lloc en el món no sigui usurpat per les discriminacions i el masclisme que, per desgràcia, també està present en el món de les lletres.
Avui, 14 d'octubre, lectores, escriptores i totes aquelles persones que treballen per un món igualitari, repetim la frase de l'enorme Virginia Woolf: “No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”.
