Bretxa salarialÉs un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i les dones. Existeix bretxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint.

A Europa perquè el salari mitjà d'una dona sigui igual que el que rep un home durant un any, ha de treballar 418 dies; xifra que sobrepassa en 53 els 365 dies naturals de l'any; de manera que de mitjana una dona hauria de treballar fins el 22 de febrer de l'any següent per a igualar el salari masculí.

L'origen de la bretxa salarial ve de la desigualtat en educació i oportunitats que reben, homes i dones, en moltes zones del món. Tradicionalment a la dona se l'associa amb la criança dels fills, per la qual cosa veuen interrompuda la seva carrera professional. No obstant això, a Espanya, per posar un exemple, crida l'atenció que les dones, sobretot quant a estudis superiors, estiguin per sobre dels homes.

La bretxa salarial també apareix en la cotització a la Seguretat Social i, per tant, en les prestacions que reben al llarg de la seva vida laboral (desocupació, incapacitat temporal) i, especialment, quan arriben a l'edat de jubilació, on la bretxa de gènere de les pensions ronda el 35%.

Ha d'acabar-se la discriminació de la dona en l'àmbit laboral. Contractar abans a un home que a una dona en edat fèrtil i amb moltes possibilitats de quedar-se embarassada perquè pot demanar-se un permís de maternitat i una posterior reducció de jornada, és discriminatori. Igual que el no considerar-les perquè ocupin llocs de responsabilitat pel fet de ser dona.

La bretxa salarial s'ha reduït, però no s'ha eradicat. Els països en els quals existeixen institucions del mercat de treball i polítiques en matèria de negociació col·lectiva i salari mínim, presenten menors diferències. Algunes de les mesures consisteixen en auditories salarials; creació d'ocupacions de qualitat, amb mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar; educar i promoure la igualtat de gènere…

En definitiva, la bretxa salarial és simplement la punta de l'iceberg, la manifestació en termes monetaris d'un problema en l'educació i la cultura, que ha d’eradicar-se educant en igualtat.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical treballam cada dia perquè, a través de la coeducació, l’eradicació de la bretxa salarial de gènere arribi el més aviat possible.

Secretaria de la Dona STEI Intersindical i Organización de Mujeres C.I.