23 dabril DIa Internacional de les Nines en les TICs1

Un estudi realitzat el 2018 “Violències de gènere en entorns virtuals“, va demostrar que els joves en les seves relacions controlen més a les seves parelles en el món digital. El control de les contrasenyes, prohibir parlar per Whatsapp amb determinades persones o vigilar si estan connectades o no, són part de les noves formes de violència de gènere. Fins i tot, arriben a obligar la seva parella a esborrar fotos de les xarxes socials o les amenacen i extorsionen amb publicar vídeos o fotos compromeses.

Aquesta realitat existeix des de què els i les joves van començar a usar Internet com una manera de vida i a utilitzar constantment les xarxes socials, exposant les seves pròpies vides i controlant vides alienes.

L'accessibilitat de les adolescents a les xarxes socials, juntament amb la sobreexposició de la seva intimitat, fa que els qui exerceixen violència de gènere hagin trobat el vincle ideal per a exercir abús, control i maltractament. Les xarxes socials faciliten les violències de gènere tenint com a característiques: la immediatesa, la permanència, l'exposició de sentiments i situacions. El que comporta que la seva intimitat desaparegui i la seva vida sigui visionada per totes aquelles persones que ho desitgin. Una vegada compartit un vídeo, una imatge o un comentari, es fa públic amb totes les seves conseqüències.

L'adolescència és un període de canvis i cerca d'identitat i de referents on és important pertànyer i integrar-se en un grup al que se li demana constantment la seva aprovació. Un LIKE es converteix en un camí continu de sentir-se valorada i en un augment de l’autoestima tan necessària en aquesta etapa de la vida.

Malgrat tot l'aconseguit en els últims anys en el tema d'igualtat, trobem en l'actualitat encara molts comportaments masclistes i prejudicis sobre el comportament de les adolescents o ja dones. Els mitjans audiovisuals ens bombardegen amb imatges estereotipades de dones altes, guapes, primes...models que les adolescents segueixen en les seves xarxes socials i volen imitar.

Els comportaments de control segueixen sense ser alarmants per a moltes adolescents, el que fa que aquest tipus de violència masclista no es verbalitzi (no ho identifiquen com una violència cap a elles) ni es quantifiqui com a tal. L'accés majoritari dels i les adolescents com a principals usuaris/es de les xarxes socials és el motiu principal pel qual aquesta xacra va creixent exponencialment en dones menors de 25 anys.

Existeixen diferents maneres de violència de gènere a través de les xarxes socials, entre altres:

-       Sexting: enviament d'imatges o vídeos eròtics a altres persones a través del mòbil.

-       Grooming: l'adult es fa passar per un adolescent per a guanyar-se la confiança d'un o una menor amb finalitats de satisfacció sexual.

 

La immaduresa d'aquesta etapa de la vida fa que aquestes circumstàncies no es percebin com a violència masclista. A la nostra mà està, per mitjà de l'educació, transmetre a les adolescents què és amor i què no, que elles han de treballar la seva pròpia personalitat sense models inassolibles, majoritàriament, físics i d'un fals èxit professional. Existeixen altres models femenines basades en la cultura, en la ciència i en l'art, que no coneixen i que tampoc els interessen en aquest moment en el qual viuen la imatge com una cosa primordial per a l'èxit. És una tasca àrdua però imprescindible en l'àmbit educatiu.

Les Administracions han d'invertir en educació per a poder conscienciar les nines i adolescents que molts dels seus models i idees preconcebudes sobre el seu present i futur com a dona, són erronis. Han de saber detectar els possibles abusos en les xarxes socials i saber que poden denunciar els seus agressors dins i fora de la seva parella.

No tot val en les xarxes socials, és imprescindible crear filtres i detectar els possibles assetjadors quan són fora del seu cercle, i denunciar a tots aquells que exerceixen la seva superioritat masclista dins del seu àmbit més pròxim.

Les tecnologies, són un avanç important de la Humanitat, però no han d'usar-se com un nou instrument d'assetjament, com ocorre ja en molts casos. Totes i tots hem de posar de la nostra part per a evitar-ho i per a denunciar qualsevol situació que coneguem o detectem.