La Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical se sumen al dia internacional contra la violència sexual en els conflictes, jornada que des de 2015 pretén denunciar les atrocitats a les que es veuen sotmeses dones, nines i nins de manera indirecta o directa en els conflictes armats. Aquestes atrocitats són múltiples i nombroses, i totes elles formen part de la violència masclista. Així, a fi d'utilitzar el cos de les dones com una extensió del camp de batalla, es perpetren violacions, esterilitzacions, avortaments obligats i mutilacions; s'imposen esclavitud sexual, prostitució, i matrimonis forçats.
És possible que algunes persones pensin que, en el món del segle XXI els conflictes armats ja no existeixen. Res més lluny de la realitat: guerres, declarades i no declarades, hi ha moltes. Algunes eventualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos del segle passat) o els atemptats i segrestos múltiples sobretot gihadistes (poc sabem d'altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans.
En canvi, més preocupant resulta el fet que altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice per l'autodenominat “primer món”. Posarem només uns exemples. Ara mateix, mentre escrivim aquestes línies, l'exèrcit turc està complint el mandat d'Erdogan d'envair el territori del poble kurd, traspassant les fronteres de Turquia i Síria, reprimint greument la població. Les dones kurdes són un exemple inequívoc de valentia, ja que s'enfronten no només a Erdogan, sinó a la barbàrie del Daesh, els mètodes d'opressió del qual inclouen el rapte i explotació sexual i reproductiva de dones. També cal recordar les violacions sistemàtiques que han sofert les dones indígenes de Sepur Zarco a les mans de militars de Guatemala, o les recents agressions sexuals a dones en les protestes contra el president Uribe a Colòmbia, país on es contínua assassinant a defensores i defensors dels drets humans per part dels paramilitars, ja que els acords de pau només han aconseguit invisibilitzar la guerra, però no a acabar amb ella.
En tots els conflictes passats i presents (i segurament futurs) es repeteix la mateixa premissa: les dones són objecte de violència sexual en les seves múltiples formes. Les dones i els seus cossos formen part del camp de batalla. Per desgràcia, la violència sexual en els conflictes no ve sola: l'acompanyen altres pràctiques igualment abominables com a saquejos, tortures i tractes degradants i inhumans. Els perpetradors d'aquests delictes greus contra la humanitat solen ser grups armats estatals o no, emparats per l'exèrcit. Sens dubte, practiquen aquestes múltiples vulneracions dels drets humans com a mètode de guerra per a destruir el teixit social, amb l'objectiu de desplaçar a comunitats senceres del seu territori, confiscar finques o expulsar als grups que consideren indesitjables.
La Secretaria de la Dona i l'organització de Dones volem destacar que les víctimes més freqüents de violència sexual són precisament dones, nines i nins que sovint pertanyen o es creu que pertanyen a una minoria política, ètnica o religiosa, i són atacades en gran manera per estar en situació de major vulnerabilitat. Ser dona és en molts llocs una sentència de violència.
A més, denunciam la total impunitat dels estats i de grups criminals, que en els conflictes armats cometen aquests greus delictes contra la humanitat. Demanam la fi dels conflictes armats i reclamam l'empara i la protecció de totes les persones supervivents d'aquestes violències sexuals, que s'enfronten, a més, amb prejudicis socials i estructurals que impedeixen que siguin reconegudes com a víctimes.
Sense pau, no tendrem igualtat. Sense igualtat, no tendrem pau.
