Tal com està el pati una no sap per on començar aquest comunicat. Dubtes entre allò que ens queda per fer -que és molt- o per tot el que ja s'ha fet perquè les aules siguin cada dia un espai més segur per a nines i nins, un espai de desenvolupament lliure on cap persona se senti pressionada o forçada per fer el que no desitja, dir el que no pensa, vestir com no li ve de gust o jugar al que no li agrada.
Cada dia hi ha més aules on no sentir-se coaccionada per uns materials didàctics que ens dibuixen mares, cuidadores, infermeres, i sempre bufones, molt bufones, a nosaltres; i executius, paletes o lampistes a ells, i sempre forts, molt forts, als homes.
Cada dia, més centres on no sentir-se limitada per docents que a vegades volen i no poden, i altres vegades no volen ni poden, educar sense sexisme perquè encara no han estat formats, sensibilitzats i conscienciats, que repeteixen models que ens emmordassen a totes i limiten totes les persones.
Cada dia, més espais educatius on no sentir-se intimidada per unes dinàmiques de joc o per una distribució dels espais amb un clar biaix sexista, que ofereixen als nins un pati ampli i segur com per a triar a què jugar i a unes altres, nines, un de més limitat i insegur com perquè ni tan sols es plantegin certes activitats.
Cada dia hi ha menys aules on no sentir-nos coartades per un currículum en el que la igualtat brilli per la seva absència, on només s'estudia als homes a història, a ciència, etc., on mai hi ha temps per aprendre a resoldre conflictes de forma no violenta, ni per a l'educació afectiva i sexual, ni per aprendre a construir relacions sanes i igualitàries. La nova llei educativa ajudarà a construir un currículum més igualitari però abans de la llei, ja hi havien molts de docents dedicant-hi molt de temps: construint, transformant...
Queda molt material que revisar, modificar i eliminar, moltes biblioteques en les que fer neteja, molts espais que redistribuir, molts jocs que descobrir, molts continguts que recuperar o eliminar i molts companys i companyes que conscienciar i sensibilitzar, però s'està en el camí i malgrat no haver estat fàcil, sempre s'ha aconseguit avançar.
A les nostres mans està la possibilitat de transformar les escoles i deixar de celebrar aquest dia. Per una escola no sexista, inclusiva i feminista!
