Secretaria de la dona

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina 2023

Un any més, com cada 6 de febrer, tornam a reivindicar la tolerància zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF).

Tant dones com nines, a tot el món, han estat afectades per actituds i pràctiques freqüents, heretades, que formen part de la societat patriarcal que ha predominat en la nostra societat. Assetjament, violació, cremes de bruixes, matrimoni infantil i forçat, assassinats d'honor, planxat de pits, mutilació genital femenina... constitueixen greus violacions als drets fonamentals, aquells que, com a societat, ens hem compromès a defensar.

La MGF és reconeguda a nivell internacional, amb greus implicacions sanitàries i psicosocials: viola els drets de dones i nines a la integritat física i psicològica, afectant directament la seva salut sexual i reproductiva, perpetuant les desigualtats de gènere.

En matèria de dades, les nines de 14 anys o menys representen a 44 milions de totes aquelles persones que han sofert l'ablació. La major incidència d'aquesta pràctica entre les nines d'aquesta edat es produeix a Gàmbia, amb un 56%, a Mauritània amb un 54% i a Indonèsia, on al voltant de la meitat de les nines d'11 anys o menys han estat sotmeses a la pràctica. Els països amb major prevalença entre nines i dones de 15 a 49 anys són Somàlia, amb un 98%, Guinea, amb un 97% i Djibouti, amb un 93%. En molts països, la majoria de les nines varen sofrir l'ablació abans d'arribar al seu cinquè aniversari.

6 de febrer

Llegeix més...

Calendari 2023. Temps de dones, dones en el temps. Artistes Visuals.

Ja està disponible el calendari 2023, Temps de dones, dones en el temps. Artistes Visuals, que cada any edita l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical, a la qual pertany l’STEI Intersindical.

Cada mes del calendari està dedicat a dones relacionades amb el món de l'art visual: pintura, escultura, fotografia, street art...

Al final del calendari s’inclouen propostes didàctiques, per treballar les diferents artistes protagonistes del calendari a tots els cicles educatius, des de 0-3 fins a Persones Adultes.

Estan a la vostra disposició a qualsevol de les seus del sindicat STEI Intersindical.

Clicau aquí per accedir-hi.

Portada Calendari Dones 2023

 

PROPOSTES DIDÀCTIQUES 25N 2022

La Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical posen a la vostra disposició les propostes didàctiques, amb el lema "TRIA FEMINISME. Totes contra les violències masclistes", per treballar el 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, dins i fora de l'aula. També s'inclouen recursos per a la prevenció de la violència de gènere i coeducació.

Clica damunt la imatge per accedir-hi:

Portada Propostes Didàctiques 25N

Clicau aquí per accedir al Manifest

 

A més, us volem animar a participar a totes les mobilitzacions amb motiu del 25N que tendran lloc arreu de les Illes:

25 de novembre:

Eivissa: activitats i concentració, de 17.00 a les 21.00, Vara de Rei (Vila).

Formentera: concentració, a les 17.00, Pl. de la Constitució (Sant Francesc Xavier).

Mallorca: manifestació, a les 19.00, Pl. Espanya (Palma).

Menorca: concentració, a les 17.00, Pl. des Born (Ciutadella)/ Llum per les víctimes (Acte Institucional, a les 18.00, Pl. de la Constitució (Maó).

 

18 d'octubre. Dia Mundial de la Menopausa

Segons l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa (AEEM), la menopausa és un moment de la vida de la dona caracteritzat pel cessament de la menstruació, i que inicia una etapa de la vida que es coneix com a climateri. Aquesta etapa representa la transició entre el període fèrtil i la vellesa. Malgrat no ser una malaltia, provoca, en la majoria de les dones, símptomes molestos que alteren la dinàmica social i laboral.

Almenys un terç de la seva vida, les dones la passaran en l'etapa de la menopausa. No obstant això, la desinformació i l'associació històrica entre la dona i el seu rol reproductiu en la societat ha desembocat en què, malgrat ser un procés natural, molts dels canvis, físics, cognitius i emocionals, que es produeixen en aquesta etapa, continuen sent desconeguts per a moltes persones.

Altres símptomes, com les calrrades, són motiu d'acudits o bromes que no són més que una altra manera de desacreditar les dones per la seva edat. Les percepcions negatives de la menopausa es veuen accentuades en una societat patriarcal, que utilitza frases sarcàstiques, pejoratives i despectives per a parlar d'aquesta etapa.

Des de NO PAUSA, organització llatinoamericana, es cerca visibilitzar la menopausa amb una perspectiva contemporània i intergeneracional. Reivindiquen que és l'hora de prendre consciència del reduccionisme i la invisibilitat sobre tota una etapa de transició que té la seva lògica més profunda en l'associació feminitat-menstruació i en el rol històric maternal que la dona ha hagut de desenvolupar en el marc d'una estructura social que ens relega en perdre la nostra capacitat reproductiva.

Des de l'any 2000 se celebra, el 18 d'octubre, el Dia Mundial de la Menopausa, perquè és urgent, en una societat que valora per sobre de tot la bellesa i la joventut en la dona, crear consciència que la menopausa és una fase de la vida de la dona, donar-la a conèixer i naturalitzar els seus canvis i símptomes, i associar-la a una etapa nova i il·lusionant.

Anna Freixa, catedràtica de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Còrdova, autora del llibre Sense regles, que se centra en la sexualitat de les dones després de la menopausa, desmunta el macronegoci farmacèutic i metge amb les dones en aquesta etapa, i conclou que després de les calrrades del climateri hi ha molta vida plaent. Associa la menopausa a un temps de creixement, no de declivi, i prevé a les dones davant les múltiples formes d'incitació a la malaltia: convèncer les persones sanes que si no prenen determinats tractaments poden posar-se malaltes.

També la ginecòloga Jen Gunter, autora de Manifest per la menopausa, denúncia que la visió negativa de la menopausa, la concepció de la menopausa com una malaltia, és una construcció del patriarcat que regeix en les societats occidentals com la nostra, en les quals els homes decideixen què troben o no acceptable o desitjable. Anima a totes les dones a exigir informació fidedigna sobre el que viuran en aquesta etapa per a empoderar-se i fugir de les inseguretats generades per la pressió social, en un dels millors moments per a la dona, en el qual ha aconseguit plenitud de coneixements i moltes de les seves metes personals.

Des de la Secretaria de la Dona i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem visibilitzar socialment la menopausa i abolir l’edadisme. Parlar d'aquesta etapa natural de la vida de la dona, compartir vivències i sentiments, empoderar-nos. Hem de sentir-nos orgulloses de les experiències acumulades i trencar amb el codi del silenci per a donar-nos suport.

18 doctubre

17 d'octubre. Dia de les Escriptores

El Dia de les Escriptores se celebra des de l'any 2016, arran d'una iniciativa empresa per la Biblioteca Nacional d'Espanya, la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries i l'Associació Clàssiques i Modernes, el primer dilluns posterior a la celebració de la festivitat de Teresa de Jesús. En 2022 coincideix amb el 17 d'octubre.
Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem reivindicar la labor i la trajectòria de les escriptores, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història. I és que fins al segle XX es considerava que la labor literària “no estava feta” per a les dones.
Caldria preguntar-se la raó per la qual en els segles XVIII i XIX moltes d'elles s'ocultaven després d'un pseudònim masculí, com George Sand o María Lejárraga, per posar dos exemples coneguts.
O el que motiva que, avui dia, continuï havent-hi dones que publiquen sota sigles ambigües, J. K. Rowling (Joanne Rowling) i R. J. Palacio (Raquel Jaramillo Palacio) entre altres. De veritat algú pensa que pot ser per a aconseguir així més lectors? Segons les dades sembla que la tendència està canviant. Elles publiquen menys, però comencen a vendre i llegir-se més.
Segons les dades del Ministeri de Cultura, en 2021, dels més de 66.000 llibres inscrits en l'ISBN amb un únic autor, només el 37,9% corresponia a escriptores enfront del 61,8% dels homes. Aquí caldria preguntar-se en quins sectors es manté el desequilibri. Mentre en la literatura infantil i juvenil, llibres de text i textos científics les dones superen en percentatge als homes, l'àmbit de la creació literària i el de les ciències socials continua sent majoritàriament masculí. No obstant això, de les 50 obres més populars en 2021, més del 50% van correspondre a escriptores. 
Una altra qüestió és si mereixen ser premiades. En l'últim lustre, dos de cada tres dels deu premis literaris i comercials més coneguts s'han concedit a dones, mentre que en el mateix període anterior la proporció va ser d'un a tres. Un exemple: fins avui s'han lliurat 115 premis Nobel de Literatura i, d'ells, 17 han estat per a dones, 8 en els últims 25 anys.
El percentatge de dones lectores de llibres en temps lliure és significativament superior al dels homes en tots els grups d'edat. El 69,6% de les dones enfront del 59% d'homes, segons el Baròmetre de Lectura de 2021 de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya.
Sembla que la societat està canviant i que està quallant tant la idea que les dones som capaces, com la que el que escrivim val la pena ser llegit. Cada vegada són més les dones l'ocupació laboral de les quals es troba en l'àmbit literari (escriptores, periodistes, lingüistes) i cada vegada més les que estan al capdavant de grups editorials i segells independents.
No obstant això, encara queda que s'aconsegueixi el reconeixement social i una presència equitativa en els llibres de text. Alguna cosa que, esperem, s'aconsegueixi com més aviat millor.
Per això, des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical reivindiquem el paper de les escriptores, el seu reconeixement i el seu lloc com a autores tant literàries com de la resta d'àmbits del coneixement.

17 doctubre

15 d'octubre. Dia Internacional de les Dones Rurals

En aquesta època en què ens ha tocat viure tenim la falsa sensació de ser més savis que mai només per la quantitat d'avançaments tecnològics amb els que comptam. Però se'ns oblida que, malgrat la sobreinformació, no sempre assimilam el que ens arriba, per la qual cosa el coneixement no s'adquireix, no s'assimila . I això és precisament el que ocorr quan, malgrat trobar-nos en aquesta era anomenada “del coneixement”, desconeixem i, per tant, ens semblen aliens els problemes que altres persones afronten. És per això que celebram efemèrides, perquè necessitam ser conscients, recordar, reivindicar. Un 15 d'octubre més, recordam dades que ens continuen posant en el nostre lloc, amb els peus a terra, d'on més saviesa es pot obtenir, com d'elles, les dones que la treballen o viuen al seu voltant, les dones pageses. En aquest terreny, continuam parlant de bretxa salarial, de la dona com a cuidadora per excel·lència de la llar i les famílies, de la dona com a representant del 40% de la força laboral agrícola als països desenvolupats però també com a blanc de la discriminació quan es parla de propietat, de participació en la presa de decisions o d'accés a recursos que l'ajudin a prosperar. Sí, de tot això es parla bastant, cada vegada més afortunadament, perquè només arribam a ser conscients d'un problema si ho posam damunt la taula. Però què ocorr amb una altra mena de situacions habituals injustament normalitzades? Poc es parla de la freqüència amb què en aquests mitjans contreuen matrimoni nines menors de 18 anys trobant així majors barreres per a l'educació i l'ocupació, major risc de sofrir violència de gènere, embarassos primerencs, etc.
Cal continuar informant, lluitant per i al costat d'elles per aconseguir els drets que els hi corresponen i en molts casos no gaudeixen i que cal continuar reivindicant.

Dona, Terra i Vida.

15 doctubre

 

 

 

Dia de les Nines

El 19 de desembre de 2011, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar no només el pla de promoure els drets de les dones sinó també de les nines. La Declaració de Pequín va ser la primera a referir-se específicament als drets de les nines.

La necessitat de celebrar una data en honor a les nines no és pur “capritx”, en molts països no se'ls permet el dret a l'educació o se'ls lleva a primerenca edat. S'espera d'elles que treballin en la llar i tenguin cura dels seus germans petits.

Això es comprova al llarg de les seves vides perquè el seu analfabetisme veta el seu desenvolupament personal i cultural, i les porta a un futur fosc. A Níger, per exemple, quatre de cada cinc dones són analfabetes. Paradoxalment a Occident són les nines les que més aconsegueixen assoliments acadèmics i millors qualificacions.

A Àfrica és major el nombre de nines que no acudeixen a l'escola que el de nins. Es tracten de països on la majoria de les famílies viuen en l'absoluta pobresa, amb nines i nins que no tenen ni una adequada salut ni nutrició, sumat moltes vegades a les situacions bèl·liques que viuen aquests països i que originen desplaçaments habituals que no donen continuïtat a cap mena d'educació a les escoles.

A Llatinoamèrica aquesta situació millora alguna cosa, sense per descomptat ser el que volem per a les nostres nines, moltes accedeixen a l'educació però a causa de la seva situació familiar de pobresa i necessitat també deixen els seus estudis a una primerenca edat.

A Àsia fins fa poc temps, i fins i tot avui dia, continua en major o menor mesura “ tenir una filla com una desgràcia.” Una anciana de Corea del Sud en 1996 cridava: “Les nines ni serveixen per a res ni valen per a res”. Explicació: la gent no vol filles perquè no són útils per a la família; l'abandonen quan es casen. Són els fills homes els que es queden, els que hereten i mantenen ells ritus del culte als avantpassats” i què ocorre amb les nines? Que a moltes les maten en néixer. És cert que avui dia es nota un increment important de naixements de nines, volem pensar que es comença a valorar-les de manera positiva.

11 dOctubre

Llegeix més...

Dia Mundial de les i els Docents

Celebrat anualment el 5 d'octubre des del 1994, el Dia mundial de les i els docents commemora l'aniversari de la subscripció de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent (1966). Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i les responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l'ocupació, i les condicions d'ensenyament i aprenentatge.

La UNESCO xifra en 69 milions el dèficit de docents a nivell mundial. L'escassetat és més aguda a l'Àfrica i al sud d'Àsia, on les xifres de matriculació s'estan disparant com a conseqüència del canvi demogràfic i dels esforços per promoure una igualtat més gran, cosa que significa que més nines i dones cursen estudis i, cada més en nivells superiors. A més, la professió té dificultats per atraure, reclutar i retenir nous talents, ja que pateix un estatus força baix i una posició social que no es correspon amb la importància que se li ha de donar. En resum, a nivell mundial el nombre de docents és insuficient, les aules estan superpoblades i el personal està sobrecarregat de treball, desmotivat i sense suport.

A l'Estat espanyol, segons un article recent d'eldiario.es (2 d'octubre del 2022), l'educació no ha aconseguit recuperar-se de les retallades que el PP va imposar mitjançant l'aprovació del Reial Decret 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que va afavorir l’exministre José Ignacio Wert i va signar Mariano Rajoy. Van pujar les ràtios alumnat/aula, es va augmentar les hores lectives del professorat -cosa que va implicar la reducció de contractacions-, es van congelar els sous, es van deixar de cobrir les jubilacions, es va imposar un període de 10 dies per poder substituir les baixes; es van paralitzar oposicions i es va esquilmar la xarxa de formació, tancant centres de professorat i recursos; i va emergir la necessitat imperiosa d'innovar. Citant Rosa Cañadell (Cañadell, Corominas i Hirtt, 2020, p.121) “No deixa de ser curiós que en un moment en què la despesa destinada a educació va disminuir de manera exponencial fins a situar-nos a la cua de la Unió Europea, es promocionàs la idea que no cal invertir més, sinó canviar les metodologies per millorar l'educació, i que si al nostre país l'educació no funciona com seria desitjable és per culpa de la manca de formació del professorat (la xarxa de la qual van esquilmar) i metodologies no apropiades per a la societat del segle XXI. I així fer callar les possibles protestes contra les retallades en els pressupostos educatius”.

5 dOctubre

Llegeix més...

Pel nostre dret a decidir

Es va assumir el 28 de setembre com el dia per la despenalització de l'avortament, en el marc de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, realitzat en Sant Bernardo, l'Argentina, l'any de 1990. Aquesta proposta va ser feta per la delegació brasilera, per a rescatar el 28 de setembre de 1888, quan al Brasil es va declarar la llibertat de ventres, assegurant la llibertat a totes les filles i els fills nascuts de dones esclaves.

Tots els avanços aconseguits en salut sexual i reproductiva fins ara es deuen a les lluites feministes i la seva capacitat de transformació de les societats. Però és sabut que els drets tarden molt a aconseguir-se i un sospir a perdre'ls, especialment, tots aquells drets humans que tenen a veure amb les dones. Als Estats Units, enguany, l'avortament ha deixat de ser un dret constitucional després de 50 anys en què sí que ho ha estat. A Espanya veim els intents de les dretes de frenar molts dels avanços aconseguits.

Les lleis sobre avortament varien dràsticament a tot el món: en alguns països és una decisió personal (la Xina, Puerto Rico, Espanya…), en uns altres és completament il·legal (Nicaragua, Hondures, Andorra…) i en molts països els avortaments només s'accepten en unes certes situacions, com a malformacions fetals, risc per a la salut o en casos de violació (Síria, Mònaco, el Brasil…).

A Espanya la reforma de la Llei de l'Avortament segueix en tràmit parlamentari, amb ella es persegueix retornar-li la capacitat de decisió a les menors de 16 i 17 anys com en la Llei del 2010, s'exigeix que l'educació afectiva sexual sigui obligatòria en totes les etapes de l'ensenyament obligatori o que siguin els centres sanitaris públics més pròxims al domicili els qui practiquin els avortaments.

28 de setembre

Llegeix més...

No en siguem còmplices

El 23 de setembre és el dia Internacional contra l'explotació sexual, la tracta i el tràfic de dones, nines i nins.

D'acord amb la definició de tràfic d'éssers humans elaborat amb motiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional al desembre de l'any 2000, més conegut com el Protocol de Palerm la tracta és:

"Reclutament, transport, embarcament o recepció de persones, mitjançant l'amenaça, l’ús de la força, la coacció, el frau, l’engany, l’abús de poder o de situacions de vulnerabilitat, o mediant pagament o benefici econòmic en l'obtenció del consentiment d'una persona perquè cedeixi el control sobre una altra amb el propòsit de la seva explotació. L'explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d'altres formes d'explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d'òrgans"

La tracta amb finalitats d'explotació sexual és un acte menyspreable, a més d'una forma d'esclavitud, perquè obliga les persones en aquesta situació a treure beneficis per a uns altres, fa que es consideri els éssers humans com a mercaderia que es pot comprar i vendre. Les dades demostren que majoritàriament els qui sofreixen aquest tipus d'esclavitud són dones i nines. Segons l'Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones 2020, publicat per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), un 50% de les víctimes de tràfic de persones al món són sotmeses a explotació sexual. El 65% de les víctimes del tràfic en el món són dones i nines.

23 setembre Tracta Bo

Llegeix més...

No som territori de conquesta

Al juny de 2015, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 19 de juny Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes amb l'objectiu de denunciar totes les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nenes i nens, honrar a les víctimes i els supervivents de la violència sexual de tot el món i retre homenatge a tots els qui han dedicat la seva vida amb valentia a la lluita per a erradicar aquests delictes i han perdut la vida.

Fa més de tres mesos va acabar d'esclatar el conflicte latent entre Rússia i Ucraïna i la violència sexual torna a ser una arma de guerra. Es multipliquen els testimoniatges i els relats de violacions i violències sofertes per la població ucraïnesa, especialment per les dones.

Però hi ha molts altres conflictes que romanen invisibilitzats pels mitjans de comunicació o que eventualment acaparen titulars efímers:

A l'Afganistan, les dones afganeses estan sent reprimides pels talibans fins a nivells que es remunten segles enrere.

Al Sàhara, les dones sahrauís estan sent perseguides, vexades i violades per part de les autoritats marroquines en un intent d'anul·lar les seves reivindicacions, incomplint totes les resolucions sobre el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

A Colòmbia, les dones colombianes, que van lluitar pels acords de pau, continuen sofrint persecució i tot tipus de vexacions per part de paramilitars i el mateix govern colombià.

En Palestina, les dones viuen en estat de setge permanent en el seu propi territori.

Cartell 19 juny 3

Llegeix més...

28 de maig. Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones

L'OMS (1998) reconeix que hi ha evidències que les dones que accedeixen a l'atenció sanitària poden rebre un tractament de menor qualitat tècnica i menys adequat que el que reben els homes, i pot ser aplicat d'una manera menys respectuosa.

Exigim a les administracions públiques que inverteixin els recursos necessaris per a garantir la salut integral de les dones i evitar que es perpetuïn les desigualtats. És imprescindible que la recerca mèdica realitzada amb fons públics inclogui les dones.

A continuació us compartim un vídeo-presentació que ha el·laborat la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical amb motiu del Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones (clica damunt la imatge):

 

Dia Salut Dones 1