Secretaria de la dona

28 de setembre dia d’acció global pels drets sexuals i reproductius i per la despenalització de l’avortament.

DECIDIM SOBRE LA NOSTRA SALUT, EL NOSTRE COS, LA NOSTRA VIDA SEXUAL. ELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS SÓN DRETS HUMANS.

El meu cosUn any més, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical se sumen al dia d'Acció Global per seguir exigint que es compleixin els drets que són inherents a tot ésser humà: el dret a la llibertat sexual, a l'autonomia, integritat i seguretat sexuals del cos, el dret a la privadesa sexual, el dret a l'equitat sense discriminacions de gènere, orientació sexual, raça, classe social, religió o limitació física. El dret al plaer i a l'expressió sexual emocional, el dret a la lliure decisió de contreure matrimoni, divorciar-se; a la presa de decisions reproductives lliures i sense coaccions, el dret a la informació, el dret a l'educació sexual integral, al de l'atenció de la salut sexual.

Venim d'uns anys en els quals, amb l'excusa de la crisi-estafa, els governs de torn han retallat pressupostos sanitaris públics i drets reproductius, que en aquests dies i malgrat la suposada recuperació econòmica, que només sembla que afecta a les xifres macroeconòmiques i no a la ciutadania, es van restituint amb comptagotes i només alguns d'ells.

Torna la sanitat universal i la reproducció assistida deixa de discriminar a dones lesbianes o fadrines. Però se segueix mantenint el copagament sanitari que dificulta l’anticoncepció, sent especialment difícil l'accés als dispositius intrauterins i implants anticonceptius que, com el preservatiu, no estan finançats pel Sistema Nacional de Salut. La píndola anticonceptiva o del dia després és difícil d'aconseguir per a les dones més joves, no només pel seu elevat cost, sinó també perquè moltes farmàcies segueixen negant-la per motius ideològics.

 

comunicat dona

23 de setembre, Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nines i nins

Com cada 23 de setembre, des de la Secretaria de la Dona i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volem denunciar el crim organitzat entorn del Tràfic de dones i menors amb finalitats d'explotació sexual, donant visibilitat a un delicte de dimensions tan greus i esteses com, paradoxalment, ocultes.

A pesar que la tracta d'éssers humans s'ha plasmat en multitud de tractats i convenis internacionals des dels primers anys del segle XX, no hi ha hagut una resposta institucional i política fins a l'aprovació del Protocol de Palerm subscrit en el si de Nacions Unides, l'any 2000, i del Conveni de Varsòvia, elaborat pel Consell d'Europa, l'any 2005. Tots dos instruments, encara que ratificats i publicats a Espanya amb retard (en els anys 2003 i 2009, respectivament), han motivat, en gran part, l'aprovació de la normativa interna actualment en vigor, fins a arribar a l'últim i més recent Pla Integral de lluita contra la tracta de dones i nines amb finalitats d'explotació sexual (2015 -2018).

Totes les recerques i informes publicats coincideixen en la dificultat per establir de manera fiable les dimensions d'aquest delicte a causa del seu caràcter clandestí i transnacional. Així, mentre que l'Organització Internacional del Treball estima, en el seu informe “Treball forçós, tràfic humà i esclavitud” de l'any 2014, que el nombre total de persones en situació de tracta, ascendeix a prop de 21 milions de persones, l'Organització de Nacions Unides, per la seva banda, i en el mateix any, identificava 40.000 víctimes a “l’informe Mundial sobre la Tracta de Persones”. No obstant això, els dos organismes coincidien en assenyalar un biaix de gènere desproporcionat, no només per registrar entre les dones a la major part de les víctimes, sinó per la major severitat en les condicions d'explotació: segons l'ONU el 70 % de les persones víctimes de tracta són dones i, d'elles, el 21 % són nines. Aquesta taxa de menors va en augment i la principal finalitat és l'explotació sexual.

La lluita contra la tracta de dones requereix, per descomptat, la persecució dels tractants i el desmantellament del sistema econòmic que permet obtenir ingents beneficis econòmics. Però les actuacions absolutament imprescindibles han de centrar-se en les dones: facilitar l'accés als recursos de protecció i suport, a la formació i informació necessària per autoidentificar-se i poder trencar les cadenes que conscientment, en alguns casos, i inconscientment, en molts d’altres, les mantenen esclavitzades. En la mateixa mesura, resulta essencial la contribució de les organitzacions feministes en la divulgació d'un missatge clar i contundent de tolerància zero a la tracta de dones amb finalitats d'explotació, la promoció de la igualtat i la lluita contra les violències masclistes a les nostres societats.

Aquest 23 de setembre, ens rebel·lam contra els paranys del patriarcat, que segueixen justificant, banalitzant i incitant a la violència contra la dones, alimentant la demanda de serveis sexuals i, amb això, la tracta de dones, nines i nins amb finalitats d'explotació sexual.

17 de Maig. Dia mundial contra l'Homofòbia

En els últims anys s'ha consolidat la commemoració del 17 de Maig com a Dia Mundial contra l'Homofòbia, un fet que, probablement, sorprengui als qui ho veuen des de la distància heterosexual o cissexual. Per ventura la població LGTBI no s’explica abastament amb el 28 de Juny a la jornada per donar a conèixer les seves reivindicacions? Per què és necessària aquesta nova data al calendari commemoratiu? Què té de diferent una jornada de l'altra?

Comencem amb una dada sorprenent: el 17 de Maig de 2005 va començar a commemorar-se -ja en ple segle XXI- a partir d'una iniciativa coordinada des de França per l'acadèmic Louis-George Tin. Va ser en aquesta data que es va institucionalitzar un Comitè Internacional contra l'Homofòbia que poc després va ampliar el seu àmbit cap a la Transfòbia i la Bifòbia. Aquesta Comissió, coneguda també per les seves sigles en anglès IDAHO (International Day Against Homophobia) va assenyalar la necessitat de lluitar per eradicar les conductes i els comportaments de caràcter homòfob existents a la societat.

Llegeix més...