Secretaria de la dona

L'STEI Intersindical convoca vaga el pròxim 8 de març

MegàfonL’STEI Intersindical ha convocat una vaga legal per aquest 8 de març, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, tal i com havia demanat el moviment feminista. El passat 25 de febrer, va registrar la convocatòria a la Conselleria de Treball, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i les Patronals (CAEB i PIMECO).

La vaga convocada, D'UN DIA DE DURADA, s'iniciarà el dia 8 de març a les 00:00 hores i finalitzarà a les 24 hores d'aquest dia.

És una vaga que va més enllà del terreny laboral. Com cau en diumenge no tots els sectors laborals podran secundar-la, però animam a totes les dones a participar a les mobilitzacions i donar visibilització a les que no la podran secundar, o perquè s’hi juguen el lloc de treball o perquè, malauradament, ja no hi són entre nosaltres.

El 8M de 2017, coincidint amb l'Aturada Internacional de Dones, l’STEI Intersindical va convocar aturades parcials de dues hores i el 2018 i 2019 convocàrem vaga de 24 hores. Som l’únic sindicat que sempre ha estat al costat del moviment feminista, donant suport legal a la Vaga General Feminista del 8M.

Els motius per a la vaga són infinits i, entre d’altres, destaquen tres eixos (laboral, de consum i de cures) amb les següents vindicacions: la millora de les condicions laborals de les dones; la promoció de la conciliació de la vida familiar i personal; la fi de les violències masclistes i de la justícia patriarcal que deixa desprotegides les dones i vulnera els seus drets; el final de la feminització de la pobresa; lluita contra l’avanç de l’Extrema Dreta que pretén desmuntar la normativa legal i les estructures de suport a les víctimes de Violència de Gènere...

A més, consideram que la coeducació ha d’estar present en tots els àmbits i espais de formació. Lluitam per una educació que no relegui les dones que han fet història als marges dels llibres de text; en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines, i que eduqui en la igualtat i el respecte a la diversitat sexual.

Finalment, com ja hem dit abans, us animam a què participeu a les diferents activitats, concentracions i manifestacions que es convoquin amb motiu del 8 de març, el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Propostes didàctiques 8març, dia internacional de les dones

A través d'aquesta sèrie d'activitats que plantejam, pretenem que tot l'alumnat, des dels més petits fins als més grans, analitzi les desigualtats que existeixen entre homes i dones i que, des de l'educació, adquireixin un esperit crític davant aquesta desigualtat. I que la igualtat sigui l'eix principal en les seves relacions.

Llegeix més...

22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes

Bretxa salarialÉs un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i les dones. Existeix bretxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint.

A Europa perquè el salari mitjà d'una dona sigui igual que el que rep un home durant un any, ha de treballar 418 dies; xifra que sobrepassa en 53 els 365 dies naturals de l'any; de manera que de mitjana una dona hauria de treballar fins el 22 de febrer de l'any següent per a igualar el salari masculí.

L'origen de la bretxa salarial ve de la desigualtat en educació i oportunitats que reben, homes i dones, en moltes zones del món. Tradicionalment a la dona se l'associa amb la criança dels fills, per la qual cosa veuen interrompuda la seva carrera professional. No obstant això, a Espanya, per posar un exemple, crida l'atenció que les dones, sobretot quant a estudis superiors, estiguin per sobre dels homes.

La bretxa salarial també apareix en la cotització a la Seguretat Social i, per tant, en les prestacions que reben al llarg de la seva vida laboral (desocupació, incapacitat temporal) i, especialment, quan arriben a l'edat de jubilació, on la bretxa de gènere de les pensions ronda el 35%.

Ha d'acabar-se la discriminació de la dona en l'àmbit laboral. Contractar abans a un home que a una dona en edat fèrtil i amb moltes possibilitats de quedar-se embarassada perquè pot demanar-se un permís de maternitat i una posterior reducció de jornada, és discriminatori. Igual que el no considerar-les perquè ocupin llocs de responsabilitat pel fet de ser dona.

La bretxa salarial s'ha reduït, però no s'ha eradicat. Els països en els quals existeixen institucions del mercat de treball i polítiques en matèria de negociació col·lectiva i salari mínim, presenten menors diferències. Algunes de les mesures consisteixen en auditories salarials; creació d'ocupacions de qualitat, amb mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar; educar i promoure la igualtat de gènere…

En definitiva, la bretxa salarial és simplement la punta de l'iceberg, la manifestació en termes monetaris d'un problema en l'educació i la cultura, que ha d’eradicar-se educant en igualtat.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical treballam cada dia perquè, a través de la coeducació, l’eradicació de la bretxa salarial de gènere arribi el més aviat possible.

Secretaria de la Dona STEI Intersindical i Organización de Mujeres C.I.

Dia Internacional de la dona i la nina a la ciència

women in science defLa Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volem commemorar l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la nina a la Ciència. Dia proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en el 2015, amb la finalitat de cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la greu bretxa de gènere que afecta la ciència. Malgrat ser una prioritat per a molts països i institucions polítiques internacionals, l'avanç de les dones i les nines a la ciència no només s'ha estancat, sinó que ha començat a retrocedir.

La bretxa de gènere als sectors de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. Encara que les dones obtenen més del 50% dels títols universitaris, la seva presència en carreres com a física o enginyeria no arriba al 30%. Les científiques d'avui dia asseguren que continua la discriminació, que la societat manté molt vius els condicionants de gènere i que els llocs de govern són pràcticament inaccessibles per a elles.

Aquesta reduïda presència de la dona respon a diferents raons socials: la poca visibilitat de les científiques -a pesar que moltes d'elles han estat involucrades en grans descobriments-; la falta de rols femenins -la imatge dels científics és prioritàriament masculina- i l'existència d'estereotips -consciència social que les dones no servim per a la ciència - produeixen biaixos involuntaris en l'avaluació dels mèrits de les dones i poc interès en les ciències per part de les joves.

És necessari empoderar les dones i les nines a través de l'accés a l'educació i la ciència, perquè les dones són necessàries per a contribuir al desenvolupament del progrés al món. En una època en què la major part dels reptes que se'ns presenten depenen de la Ciència i la Tecnologia, no ens podem permetre prescindir del talent de la meitat de la població.

Per a això es necessiten intervencions, polítiques i programes específics per a canviar les prioritats, inversions i percepcions dels sectors públics i privats sobre el lloc de les dones i les nines a la Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI).

Un punt de partida seria canviar la imatge que es dona dels científics i els innovadors en els mitjans socials, els llibres de text i la publicitat, que és predominantment masculina. Que les nines tenguin referents, que coneguin i apreciïn les aportacions de les dones a la ciència.

Per això, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical consideram molt important commemorar aquest dia, per visibilitzar la tasca de les científiques, fomentar vocacions científiques entre les nines amb la finalitat d'ajudar a tancar la bretxa de gènere a la ciència. Ha arribat el moment de donar-les tot el nostre suport i invertir en elles.

 

 

Secretaria de la Dona STEI Intersindical i

Organización de Mujeres CI

6 de febrer. Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina

EndFGMLa pràctica de la mutilació genital femenina es troba fortament arrelada a les cultures i tradicions de gran quantitat de països, especialment de l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Malgrat les campanyes de conscienciació i eradicació impulsades pels diferents organismes internacionals, hi ha molts factors difícils de combatre ja que estan molt arrelats a tradicions i creences errònies que provoquen danys irreparables a milions de dones i nines de tot el món.

Els moviments migratoris, cada vegada més amplis, comporten la necessària integració i convivència amb dones procedents d'ètnies i països en els que es duu a terme aquesta violació dels drets humans i una de les manifestacions més cruels exercides sobre les dones pel fet de ser-ho.

Són absolutament imprescindibles la prevenció i l'educació, sobre aquesta pràctica, tant als països d'origen com als països de destinació.

Són nombroses les ONGs, com a Metges sense Fronteres, que consideren fonamental conèixer quines creences sustenten la pràctica en cada família per a proporcionar-los informació detallada i realitzar un acompanyament en el procés de canvi.

Als països de destinació o de vida, és imprescindible que les diferents administracions (sanitàries i educatives) realitzin protocols integrals de caràcter interdisciplinari per a acabar amb la mutilació genital femenina i garanteixin l’assistència integral a les dones supervivents d'aquesta pràctica.

És necessari des de l'àmbit educatiu un coneixement profund, basat en la recerca i l'estudi d'aquestes cultures, que porti a desenvolupar plans de prevenció, de sensibilització i acompanyament tant a les alumnes com a tots els membres de la seva família: les padrines, les mares, els pares, els germans… en un procés gradual de transformació i canvi.

Mentrestant, és imprescindible apoderar les dones i les nines amb tots els mitjans dels que disposam: legislatius, sanitaris, educatius, de sensibilització i acompanyament per a eradicar de manera efectiva i definitivament aquesta terrible pràctica que ha costat i continua costant tantes vides i tant de sofriment.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical, treballam dia a dia per a acabar amb aquesta pràctica i ens unim a les veus en defensa de les dones i les nines que veuen violentats els seus drets humans més bàsics.

Secretaria de la Dona STEI Intersindical

Organización de Mujeres Confederación Intersindical

PRESENTACIÓ CALENDARI 2020 “Temps de dones, dones en el temps. Dones a la música”.

Com cada any, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical llancen el calendari Temps de dones, dones en el temps. El 2020 està dedicat a les dones músiques que, malgrat les traves que han trobat al llarg de la vida, han aconseguit fer el que desitjaven: composar, cantar, ser directores d’orquestra, tocar un instrument...

Des de l’Antiguitat, amb Safo de Lesbos, passant per les esclaves cantaires d’Al-Andalus, aquestes dones músiques varen ser les principals contribuents i conductores de la transmissió de les arts durant l’Edat d’Or de l’Islam a la Península Ibèrica. A l’Edat Mitjana trobam les trobairitz, desconegudes durant segles. Al Renaixement, el Concerto delle donne (o delle dame), grup professional de cantants femenines. I M. Anna Mozart, música destacada del Classicisme que va abandonar la carrera musical per a dedicar-se a ser una abnegada mare i esposa. A partir del

mes de juny, el calendari entra en les músiques de l’època actual: Giselle Ben Dor, Wendi Carlos, Concha Buika, Pinar Toprak...

Les fantàstiques il·lustracions del calendari han estat realitzades per Cristina Nogales Aranda, que ha imprès el seu caràcter personal a les diferents imatges: Maria Anna Mozart representada tocant el piano amb les mans fermades pels cordons de la seva cotilla; Cindy Lauper i la frase de la seva cançó en versió feminista Girls just wanna have fundamental rigths, etc.

Aquest calendari substitueix les efemèrides habituals per cites referents a dones o esdeveniments relacionats amb les lluites feministes. Al final, inclou una proposta d’activitats per a cadascun dels mesos de l’any i per a cadascun dels nivells educatius, des de primer cicle d’infantil fins a batxiller i persones adultes.

 Us esperam aquest divendres, 24 de gener, a Rata Corner (C/Antoni Marquès,34, Palma) i dissabte, 25 de gener, al Conservatori de música i dansa (C/ de Sa Fàbrica,2, Manacor). Adjuntam els cartells per a més informació.

presentacio calendari dones palmaCartell presentació Palma

 

presentacio calendari dones manacorCartell presentació Manacor

Calendari 2020: Temps de Dones, Dones en el temps. Dones en la Música

 

Ja està disponible el calendari 2020 Temps de Dones, Dones en el temps. Dones en la Música. El calendari inclou propostes didàctiques, en una versió més reduïda. Pots descarregar la versió completa de les activitats suggerides d'aquest calendari, així com el DOSSIER de totes les dones músiques que apareixen en aquest calendari 2020, al següent enllaç de la Pàgina Web de la Confederación Intersindical:

http://organizaciondemujeres.org/calendario-tiempo-de-mujeres-mujeres-en-el-tiempo-2020-mujeres-en-la-musica/

Pròximament, les activitats suggerides completes i el dossier de Dones en la Música també estarà disponible en català

calendari dones 2020 petit

25N. Propostes didàctiques. Ja n'hi ha prou de terrorisme masclista

Concentracions i manifestacions

Eivissa

  • Concentració al Parc de la Pau (Eivissa), 25N a les 19h.

Formentera

  • Concentració a la Pl. de la Constitució (Sant Francesc), 25N a les 17.30h.

Mallorca

  • La nit és nostra. Manfestació no mixta, a la Plaça París (Palma), 24N a les 21h.
  • Manfestació a la Plaça d'Espanya (Palma), 25N a les 19h.

Menorca

  • Concentració a la Pl. de la Constitució (Maó), 25N a les 19h.

Propostes didàctiques

Cartell Propostes Didàctiques 25NPropostes Didàctiques


Manifest

Ja són més de mil les dones assassinades des de l'any 2003, any en què es comencen a recollir dades sobre violència de gènere i més de 45 les assassinades en el que va d'any.

Això vol dir que hi ha més de mil homes assassins que han posat fi a la vida de la que era la seva companya. Homes que més tard o més d'hora sortiran de la presó i que en moltes ocasions, una vegada en llibertat, tornaran a reincidir.

Encara hi ha molts d’homes es creuen superiors a les dones i que elles són de la seva propietat. Ho tenen assumit i arrelat a la seva ment des de que neixen, no qüestionen aquesta superioritat, és una cosa innata que els correspon per dret. Cap d'aquests homes considera les dones com a iguals, persones amb els seus mateixos drets i persones lliures de decidir si segueixen en una relació o desitgen trencar amb ella. Cal tenir en compte que, a l'Estat Espanyol, fins a l'any 1981 les dones estaven totalment sotmeses al marit, no podien treballar, ni cobrar un salari, ni “obrir” o “tenir” un compte corrent sense el permís del seu marit i si no estaven casades, eren equiparades a les criatures menors d'edat, per tant, estaven sotmeses al pare. Amb aquests antecedents no és d'estranyar que la violència dins de la parella fos un tema tabú del qual no es parlava i que les dones sofrien en silenci. Ningú intervenia ni denunciava, “la vaig matar perquè era meva” aquest era el fons de la situació, la dona era una possessió de l'home i podia fer el que volgués amb ella, fins i tot matar-la.

Gràcies a les lluites feministes s'han anat aconseguint canvis a la legislació, a l'atenció a les dones víctimes de violència masclista, fins i tot s'ha signat un Pacte d'Estat per a erradicar aquestes violències, però això no és suficient. Les xifres ho fan evident. aquest any van més de 45 dones assassinades.

Per a aconseguir eradicar el terrorisme masclista és necessari un canvi de mentalitat i un canvi estructural de la societat, educar a les nines i als nins com a iguals, com a persones independents i sense transmetre aquests estereotips sexistes que el que fan és perpetuar rols de superioritat en uns i de sotmetiment en unes altres.

Els canvis que s'han aconseguit s’estan veient amenaçats per determinats sectors que pretenen fer creure a la ciutadania que la violència cap a les dones és inexisteix, que no té una arrel estructural i que no prové de segles de domini masculí. Així ho consideren i així ho volen fer creure a la gent, una cosa casual i circumstancial. Per descomptat no parlarem del seu afany per no utilitzar la terminologia correcta, no és desconeixement, és un intent de restar importància a aquesta violència tan terrible. Saben que el que no s’anomena no existeix i aquest és tot el seu interès per no cridar les coses pel seu nom. Perquè senyores i senyors, la violència masclista existeix, la violència masclista deixa un rastre de més de mil dones assassinades i sí, ho cridarem pel seu nom, estam vivint un terrorisme masclista.

Segons el Código Penal Español de 1995 en l'article 573 tipifica el delicte de terrorisme i diu textualment:

Es consideraran delicte de terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius, prevists en el present Codi, i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, quan es duguessin a terme amb qualsevol de les següents finalitats:

1a Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo.

2a Alterar greument la pau pública.

3a Desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional.

4a Provocar un estat de terror a la població o a una part d'ella.

Segons el Código Penal Español la violència que s'exerceix cap a les dones es pot considerar un delicte de terrorisme, perquè no hi ha dubte que és un delicte greu contra la vida i la integritat física i amb una fi, provocar l'estat de terror en les dones, és clar que el masclisme mata, però també genera por, terror i inseguretat a totes les dones. Perquè quina dona no s'ha sentit terroritzada quan camina pel carrer de nit i percep la presència d'un home darrere d'ella? No sabem el seu nom, no sabem qui és ni cap a on va, ni tan sols sabem si s'ha adonat de la nostra presència. Però el fet de ser home ja encén les nostres alarmes i ens genera un estat d'estrès i ansietat que no s'hauria de produir en una societat on la violència masclista no existís, com així defensen determinats sectors.

Però la violència masclista existeix, és un fet quotidià amb el que convivim les dones, és estructural i mentre no ens adonem i tota la societat canviï, aquí juga un paper molt important l'educació, no podem dir que la violència masclista s'ha eradicat.

I fins que aquest moment arribi les feministes seguirem als carrers exigint als governs que facin tot el que està a la seves mans per acabar amb aquesta xacra social.

15 d’octubre: Dia internacional de la dona rural

Dona ruralA l’any 2019 continua essent necessari recordar a la societat que el 15 d'octubre és el DIA DE LA DONA RURAL.

Les dones representen al voltant del 43% de la mà d'obra agrícola als països en desenvolupament i, segons alguns estudis, si tinguessin el mateix accés als recursos productius que els homes, podrien augmentar el rendiment dels seus cultius entre un 20 i un 30%.

Les zones rurals d'Espanya representen un 37,4% de la població (INE 2015) i en elles, les dones, constitueixen el 48,02% de la població rural (2014). Al sector agrícola i en temes d'emprenedoria, les dones representen el 10,38% enfront del 28,63% d'homes. Tradicionalment s'ha infravalorat l'aportació laboral de la dona en aquest col·lectiu perquè la feina que fan les dones dins de les explotacions agràries, per regla general de tipus familiar, consisteix en ocupacions a temps parcial (25% dones i 8% homes, segons EPA 2015) compatibilitzant-les amb responsabilitats domèstiques i de cures (no remunerades) i treballs d’ajut en el camp a la unitat familiar. Els treballs en el camp tenen moltes vegades caràcter estacional; la temporalitat de les dones representa el 74,17% i només el 25,82% són fixes.

 

Segons el Diagnòstic de la Igualtat de Gènere en el Medi Rural, la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones s'estableix en una mitjana de 23,4 punts a favor dels primers. L'any 2013, segons dades de l'INE, la diferència salarial per hora normal de feina és de 16,80%. Aquesta diferència salarial permanent al llarg de la vida suposa un major risc de pobresa a la tercera edat.

Això succeeix perquè els poders polítics no volen veure ni posar remei als problemes que sofreixen les dones a tots els àmbits i especialment al medi rural. I se segueixen silenciant les postures masclistes a les explotacions agràries. En aquests moments, el tant per cent de persones amb estudis superiors, al medi rural, és del 22,80% de dones front el 15,60% d’homes.

Llegeix més...

14 d'octubre: Dia de les Escriptores

dia escriptores petit

El Dia de les Escriptores, recau enguany en el 14 d'octubre, la seva commemoració té com objectiu recuperar el llegat de les dones escriptores, combatre la invisibilització a la que les ha abocat el cànon literari androcentrista i treballar contra la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Quan es parla pròpiament de Literatura, avui dia, es refereixen a la que han escrit els homes, perquè quan es tracta d'una escriptora a la paraula "literatura" se li afegeix el cognom "femenina", per tant es manté una visió i un cànon literari discriminatori que considera les escriptores una espècie d'invasores de l'espai masculí a la cultura.

La literatura ens ensenya a construir el nostre pensament simbòlic, el nostre món, els nostres arguments, les nostres maneres de veure la vida. Per això, la invisibilització de la meitat de la Humanitat a l'art d'escriure suposa construir un món simbòlic on les dones o no existim o estam mediatitzades pel punt de vista masculí dels escriptors que "ens escriuen".

Les dones necessitam les escriptores per a veure'ns presents en la cultura i els homes les necessiten per a construir-se des de la igualtat i des d'una visió àmplia del món i de la seva diversitat. Per això, l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical reivindicam el coneixement i el reconeixement per a totes les que han escrit, les que escriuen i les que escriuran. El món cultural no pot sostenir-se des d'una visió androcèntrica que menysprea el treball de les dones.

Exemple clar d'aquesta discriminació són els llibres de text que, avui dia, encara mantenen en un paper secundari, i fins i tot a l'oblit total, les escriptores de tots els temps i d’arreu del món, com es pot observar en el terrible menyspreu a les artistes de la Generació del 27, “Las Sin Sombrero”. Des de l'Organización de Mujeres i la Secretaria de la Dona reivindicam materials d'aula i accions coeducatives que col·loquin en el lloc que es mereixen les nostres escriptores, les nostres artistes, perquè la igualtat també s'aprengui des de l'herència literària de grans dones que ens han deixat els seus textos.

Des de Safo de Lesbos, passant per Christine de Trepitgen, Sor Juana Inés de la Creu, María de Zayas i Sotomayor, Emília Pardo Bazán, Simone de Beauvoir, Fatema Mernissi, Maruja Torres i tantes altres al llarg de la història i actualment, hem après que les dones lluitam perquè el nostre lloc en el món no sigui usurpat per les discriminacions i el masclisme que, per desgràcia, també està present en el món de les lletres.

Avui, 14 d'octubre, lectores, escriptores i totes aquelles persones que treballen per un món igualitari, repetim la frase de l'enorme Virginia Woolf: “No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”.

11 d'octubre: Dia internacional de la nina

dia int de la ninaEn els últims anys organitzacions com l’ONU i UNICEF estan posant l’accent en la necessitat de celebrar a nivell mundial el Dia de la Nina per tal de prendre consciència de la doble discriminació que pateixen en el món -per pertànyer a la infància i per raó de gènere. Són les nines les que es troben diàriament en situació de desavantatge i, com afirma l’ONU, “mereixen igualtat d’oportunitats per aconseguir un futur millor”.

És moment de parlar clar i dir que les nines no gaudeixen de tots drets que la infància té reconeguts, de lluitar per acabar amb aquesta desigualtat aportant el nostre granet d’arena des de tots els nivells. Volem traslladar la commemoració del Dia de la Nina a tots els sectors i espais: a les escoles, que han de ser un espai veritablement coeducatiu i segur (des del currículum fins els patis, passant pels banys i vestuaris); als centres de salut, posant l’èmfasi en la identificació de la violència que puguin patir a casa; als mitjans de comunicació, que han de difondre una imatge igualitària i no estereotipada (dibuixos animats, joguines, sèries…); a les grans empreses de moda, que aquí es posen l’etiqueta hipòcrita de “feministes” mentre que exploten a nines en països com ara Bangladesh; als cossos policials, que han de perseguir sense treva les màfies d’explotació sexual que actuen impunement traficant amb nines de països empobrits per dur-les a Europa; i, en definitiva, als governs de tots els estats, que han de vetllar perquè els drets de les nines es compleixin sense condicions ni condicionants.

Les nines encara avui en ple segle XXI pateixen problemes greus. Moltes encara troben obstacles en el moment d’entrar al món laboral i altres ni tan sols poden anar a l’escola, perquè a casa prefereixen brindar tot el suport al fill home en detriment de les filles, o perquè, més dramàticament, són víctimes de matrimonis forçats molt abans de complir els 18 anys. En algunes parts del món la vida d’una nina val tan poc que fins i tot es fan avortaments selectius quan se sap el gènere de la criatura.

Són necessàries, doncs, mesures per equilibrar la balança per la igualtat, canviant els estereotips de gènere perquè les nines tenguin les mateixes oportunitats. És ben curiós observar com les nines a partir dels 6 anys consideren que els nins són més propensos a ser brillants i més aptes per a tasques intel·ligents que elles mateixes, mentre que les estadístiques dels resultats escolars i universitaris diuen el contrari. Cal oferir-les oportunitats que els permetin desenvolupar-se a les àrees anomenades STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). I això implica que cal que els donem l’ajuda i l’orientació vocacional necessàries perquè es dediquin a allò que realment els apassioni.

Tenim la responsabilitat d’empoderar les nostres nines i de difondre el paper fonamental que desenvolupen nines i dones joves que estan desafiant l’status quo a contracorrent i que, malgrat això, haurien de ser reconegudes com es mereixen. Entre moltes altres, són un exemple de lluita les activistes contra el canvi climàtic lidereses indígenes de l’Amazònia com ara Artemisa Barbosa Ribeiro, Militza Lízbeth Flaco Suira i María José Bejarano de Oliveira, o la sueca Greta Thunberg; i de la defensa de l’educació de les nines com la pakistanesa Malala Yousafzai.

 

L’Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical volen sumar-se a la celebració de l’11 d’octubre, donant suport a les nines de tot el món i exigir mesures específiques a tots els estats perquè es garanteixin els seus drets humans i, sobre tot, el seu dret a viure una vida plena i lliure de discriminació i violències.