• Calendari 2019
• Calendari 2018
• Calendari 2017
• Calendari 2016
• Calendari 2015
• Calendari 2014
• Calendari 2013

Ja està disponible el calendari 2020 Temps de Dones, Dones en el temps. Dones en la Música. El calendari inclou propostes didàctiques, en una versió més reduïda. Pots descarregar la versió completa de les activitats suggerides d'aquest calendari, així com el DOSSIER de totes les dones músiques que apareixen en aquest calendari 2020, al següent enllaç de la Pàgina Web de la Confederación Intersindical:

http://organizaciondemujeres.org/calendario-tiempo-de-mujeres-mujeres-en-el-tiempo-2020-mujeres-en-la-musica/

Pròximament, les activitats suggerides completes i el dossier de Dones en la Música també estarà disponible en català

Concentracions i manifestacions

Eivissa

• Concentració al Parc de la Pau (Eivissa), 25N a les 19h.

Formentera

• Concentració a la Pl. de la Constitució (Sant Francesc), 25N a les 17.30h.

Mallorca

• La nit és nostra. Manfestació no mixta, a la Plaça París (Palma), 24N a les 21h.
• Manfestació a la Plaça d'Espanya (Palma), 25N a les 19h.

Menorca

• Concentració a la Pl. de la Constitució (Maó), 25N a les 19h.

Propostes didàctiques

Propostes Didàctiques

Manifest

Ja són més de mil les dones assassinades des de l'any 2003, any en què es comencen a recollir dades sobre violència de gènere i més de 45 les assassinades en el que va d'any.

Això vol dir que hi ha més de mil homes assassins que han posat fi a la vida de la que era la seva companya. Homes que més tard o més d'hora sortiran de la presó i que en moltes ocasions, una vegada en llibertat, tornaran a reincidir.

Encara hi ha molts d’homes es creuen superiors a les dones i que elles són de la seva propietat. Ho tenen assumit i arrelat a la seva ment des de que neixen, no qüestionen aquesta superioritat, és una cosa innata que els correspon per dret. Cap d'aquests homes considera les dones com a iguals, persones amb els seus mateixos drets i persones lliures de decidir si segueixen en una relació o desitgen trencar amb ella. Cal tenir en compte que, a l'Estat Espanyol, fins a l'any 1981 les dones estaven totalment sotmeses al marit, no podien treballar, ni cobrar un salari, ni “obrir” o “tenir” un compte corrent sense el permís del seu marit i si no estaven casades, eren equiparades a les criatures menors d'edat, per tant, estaven sotmeses al pare. Amb aquests antecedents no és d'estranyar que la violència dins de la parella fos un tema tabú del qual no es parlava i que les dones sofrien en silenci. Ningú intervenia ni denunciava, “la vaig matar perquè era meva” aquest era el fons de la situació, la dona era una possessió de l'home i podia fer el que volgués amb ella, fins i tot matar-la.

Gràcies a les lluites feministes s'han anat aconseguint canvis a la legislació, a l'atenció a les dones víctimes de violència masclista, fins i tot s'ha signat un Pacte d'Estat per a erradicar aquestes violències, però això no és suficient. Les xifres ho fan evident. aquest any van més de 45 dones assassinades.

Per a aconseguir eradicar el terrorisme masclista és necessari un canvi de mentalitat i un canvi estructural de la societat, educar a les nines i als nins com a iguals, com a persones independents i sense transmetre aquests estereotips sexistes que el que fan és perpetuar rols de superioritat en uns i de sotmetiment en unes altres.

Els canvis que s'han aconseguit s’estan veient amenaçats per determinats sectors que pretenen fer creure a la ciutadania que la violència cap a les dones és inexisteix, que no té una arrel estructural i que no prové de segles de domini masculí. Així ho consideren i així ho volen fer creure a la gent, una cosa casual i circumstancial. Per descomptat no parlarem del seu afany per no utilitzar la terminologia correcta, no és desconeixement, és un intent de restar importància a aquesta violència tan terrible. Saben que el que no s’anomena no existeix i aquest és tot el seu interès per no cridar les coses pel seu nom. Perquè senyores i senyors, la violència masclista existeix, la violència masclista deixa un rastre de més de mil dones assassinades i sí, ho cridarem pel seu nom, estam vivint un terrorisme masclista.

Segons el Código Penal Español de 1995 en l'article 573 tipifica el delicte de terrorisme i diu textualment:

Es consideraran delicte de terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius, prevists en el present Codi, i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, quan es duguessin a terme amb qualsevol de les següents finalitats:

1a Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo.

2a Alterar greument la pau pública.

3a Desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional.

4a Provocar un estat de terror a la població o a una part d'ella.

Segons el Código Penal Español la violència que s'exerceix cap a les dones es pot considerar un delicte de terrorisme, perquè no hi ha dubte que és un delicte greu contra la vida i la integritat física i amb una fi, provocar l'estat de terror en les dones, és clar que el masclisme mata, però també genera por, terror i inseguretat a totes les dones. Perquè quina dona no s'ha sentit terroritzada quan camina pel carrer de nit i percep la presència d'un home darrere d'ella? No sabem el seu nom, no sabem qui és ni cap a on va, ni tan sols sabem si s'ha adonat de la nostra presència. Però el fet de ser home ja encén les nostres alarmes i ens genera un estat d'estrès i ansietat que no s'hauria de produir en una societat on la violència masclista no existís, com així defensen determinats sectors.

Però la violència masclista existeix, és un fet quotidià amb el que convivim les dones, és estructural i mentre no ens adonem i tota la societat canviï, aquí juga un paper molt important l'educació, no podem dir que la violència masclista s'ha eradicat.

I fins que aquest moment arribi les feministes seguirem als carrers exigint als governs que facin tot el que està a la seves mans per acabar amb aquesta xacra social.

A l’any 2019 continua essent necessari recordar a la societat que el 15 d'octubre és el DIA DE LA DONA RURAL.

Les dones representen al voltant del 43% de la mà d'obra agrícola als països en desenvolupament i, segons alguns estudis, si tinguessin el mateix accés als recursos productius que els homes, podrien augmentar el rendiment dels seus cultius entre un 20 i un 30%.

Les zones rurals d'Espanya representen un 37,4% de la població (INE 2015) i en elles, les dones, constitueixen el 48,02% de la població rural (2014). Al sector agrícola i en temes d'emprenedoria, les dones representen el 10,38% enfront del 28,63% d'homes. Tradicionalment s'ha infravalorat l'aportació laboral de la dona en aquest col·lectiu perquè la feina que fan les dones dins de les explotacions agràries, per regla general de tipus familiar, consisteix en ocupacions a temps parcial (25% dones i 8% homes, segons EPA 2015) compatibilitzant-les amb responsabilitats domèstiques i de cures (no remunerades) i treballs d’ajut en el camp a la unitat familiar. Els treballs en el camp tenen moltes vegades caràcter estacional; la temporalitat de les dones representa el 74,17% i només el 25,82% són fixes.

Segons el Diagnòstic de la Igualtat de Gènere en el Medi Rural, la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones s'estableix en una mitjana de 23,4 punts a favor dels primers. L'any 2013, segons dades de l'INE, la diferència salarial per hora normal de feina és de 16,80%. Aquesta diferència salarial permanent al llarg de la vida suposa un major risc de pobresa a la tercera edat.

Això succeeix perquè els poders polítics no volen veure ni posar remei als problemes que sofreixen les dones a tots els àmbits i especialment al medi rural. I se segueixen silenciant les postures masclistes a les explotacions agràries. En aquests moments, el tant per cent de persones amb estudis superiors, al medi rural, és del 22,80% de dones front el 15,60% d’homes.

El Dia de les Escriptores, recau enguany en el 14 d'octubre, la seva commemoració té com objectiu recuperar el llegat de les dones escriptores, combatre la invisibilització a la que les ha abocat el cànon literari androcentrista i treballar contra la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Quan es parla pròpiament de Literatura, avui dia, es refereixen a la que han escrit els homes, perquè quan es tracta d'una escriptora a la paraula "literatura" se li afegeix el cognom "femenina", per tant es manté una visió i un cànon literari discriminatori que considera les escriptores una espècie d'invasores de l'espai masculí a la cultura.

La literatura ens ensenya a construir el nostre pensament simbòlic, el nostre món, els nostres arguments, les nostres maneres de veure la vida. Per això, la invisibilització de la meitat de la Humanitat a l'art d'escriure suposa construir un món simbòlic on les dones o no existim o estam mediatitzades pel punt de vista masculí dels escriptors que "ens escriuen".

Les dones necessitam les escriptores per a veure'ns presents en la cultura i els homes les necessiten per a construir-se des de la igualtat i des d'una visió àmplia del món i de la seva diversitat. Per això, l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical reivindicam el coneixement i el reconeixement per a totes les que han escrit, les que escriuen i les que escriuran. El món cultural no pot sostenir-se des d'una visió androcèntrica que menysprea el treball de les dones.

Exemple clar d'aquesta discriminació són els llibres de text que, avui dia, encara mantenen en un paper secundari, i fins i tot a l'oblit total, les escriptores de tots els temps i d’arreu del món, com es pot observar en el terrible menyspreu a les artistes de la Generació del 27, “Las Sin Sombrero”. Des de l'Organización de Mujeres i la Secretaria de la Dona reivindicam materials d'aula i accions coeducatives que col·loquin en el lloc que es mereixen les nostres escriptores, les nostres artistes, perquè la igualtat també s'aprengui des de l'herència literària de grans dones que ens han deixat els seus textos.

Des de Safo de Lesbos, passant per Christine de Trepitgen, Sor Juana Inés de la Creu, María de Zayas i Sotomayor, Emília Pardo Bazán, Simone de Beauvoir, Fatema Mernissi, Maruja Torres i tantes altres al llarg de la història i actualment, hem après que les dones lluitam perquè el nostre lloc en el món no sigui usurpat per les discriminacions i el masclisme que, per desgràcia, també està present en el món de les lletres.

Avui, 14 d'octubre, lectores, escriptores i totes aquelles persones que treballen per un món igualitari, repetim la frase de l'enorme Virginia Woolf: “No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”.

En els últims anys organitzacions com l’ONU i UNICEF estan posant l’accent en la necessitat de celebrar a nivell mundial el Dia de la Nina per tal de prendre consciència de la doble discriminació que pateixen en el món -per pertànyer a la infància i per raó de gènere. Són les nines les que es troben diàriament en situació de desavantatge i, com afirma l’ONU, “mereixen igualtat d’oportunitats per aconseguir un futur millor”.

És moment de parlar clar i dir que les nines no gaudeixen de tots drets que la infància té reconeguts, de lluitar per acabar amb aquesta desigualtat aportant el nostre granet d’arena des de tots els nivells. Volem traslladar la commemoració del Dia de la Nina a tots els sectors i espais: a les escoles, que han de ser un espai veritablement coeducatiu i segur (des del currículum fins els patis, passant pels banys i vestuaris); als centres de salut, posant l’èmfasi en la identificació de la violència que puguin patir a casa; als mitjans de comunicació, que han de difondre una imatge igualitària i no estereotipada (dibuixos animats, joguines, sèries…); a les grans empreses de moda, que aquí es posen l’etiqueta hipòcrita de “feministes” mentre que exploten a nines en països com ara Bangladesh; als cossos policials, que han de perseguir sense treva les màfies d’explotació sexual que actuen impunement traficant amb nines de països empobrits per dur-les a Europa; i, en definitiva, als governs de tots els estats, que han de vetllar perquè els drets de les nines es compleixin sense condicions ni condicionants.

Les nines encara avui en ple segle XXI pateixen problemes greus. Moltes encara troben obstacles en el moment d’entrar al món laboral i altres ni tan sols poden anar a l’escola, perquè a casa prefereixen brindar tot el suport al fill home en detriment de les filles, o perquè, més dramàticament, són víctimes de matrimonis forçats molt abans de complir els 18 anys. En algunes parts del món la vida d’una nina val tan poc que fins i tot es fan avortaments selectius quan se sap el gènere de la criatura.

Són necessàries, doncs, mesures per equilibrar la balança per la igualtat, canviant els estereotips de gènere perquè les nines tenguin les mateixes oportunitats. És ben curiós observar com les nines a partir dels 6 anys consideren que els nins són més propensos a ser brillants i més aptes per a tasques intel·ligents que elles mateixes, mentre que les estadístiques dels resultats escolars i universitaris diuen el contrari. Cal oferir-les oportunitats que els permetin desenvolupar-se a les àrees anomenades STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). I això implica que cal que els donem l’ajuda i l’orientació vocacional necessàries perquè es dediquin a allò que realment els apassioni.

Tenim la responsabilitat d’empoderar les nostres nines i de difondre el paper fonamental que desenvolupen nines i dones joves que estan desafiant l’status quo a contracorrent i que, malgrat això, haurien de ser reconegudes com es mereixen. Entre moltes altres, són un exemple de lluita les activistes contra el canvi climàtic lidereses indígenes de l’Amazònia com ara Artemisa Barbosa Ribeiro, Militza Lízbeth Flaco Suira i María José Bejarano de Oliveira, o la sueca Greta Thunberg; i de la defensa de l’educació de les nines com la pakistanesa Malala Yousafzai.

L’Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical volen sumar-se a la celebració de l’11 d’octubre, donant suport a les nines de tot el món i exigir mesures específiques a tots els estats perquè es garanteixin els seus drets humans i, sobre tot, el seu dret a viure una vida plena i lliure de discriminació i violències.

Dies 25 i 26 d’octubre tendran lloc, al Centre Flassaders, les Jornades “Construint la igualtat II. Autocura i apoderament” organitzades per l’Associació Dones Educadores Illes Balears, la Plataforma Feministes en Acció i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical. Hi col·laboren l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics, l’Associació Educativa de les Illes i l’Associació Dones d’Esquerres Illes Balears.

Inaugurarà les jornades la Directora insular d’igualtat, Rosa Cursach Salas, i s’impartiran diferents ponències i tallers, a càrrec de Lola Ferreiro Díaz, Paz Yllera Asensio i Margalida Ramis Sastre. Aprendrem a tenir cura de nosaltres mateixes i a fer fora les opressions que ens emmalalteixen.

• Díptic

Us hi esperam!

El Dia Mundial de les i els Docents està dedicat a celebrar la professió docent a tot el món. A celebrar que continuam tenint il·lusió i talent per a dur endavant aquest sistema educatiu, malgrat les creixents dificultats, que cada any s'incorporen joves companyes amb ments brillants i combatives que ens enforteixen i que sabem que a la nostra professió es troben les armes més potents per a transformar el món i acabar amb el patriarcat: la paraula, l'alegria i la raó.

Aquest any, la celebració arriba envoltada d’una situació d'especial complexitat per al professorat a moltes bandes del món. L'arribada al poder, en diversos països, de forces polítiques que propugnen una involució en els drets de la ciutadania, especialment de les dones, ha provocat un deteriorament de l'ensenyament en aquests països i també de la situació de les persones docents. El nostre país no és una illa i tant les companyes de SKOLAE com les d'Andalusia saben el que signifiquen aquests atacs contra les persones docents.

Tenim davant els nostres ulls, infinitat de reptes educatius i socials, infinitat de desitjos i necessitats i infinitat de barreres per a aconseguir-los.

En aquest context, des de l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secertaria de la Dona de l’STEI Intersindical, lluitam per defensar els drets que hem adquirit i aconseguir molts altres que encara ens queden per aconseguir, com el de ser contractades quan gaudim del permís de maternitat o el d'allargar aquest permís almenys fins a les 20 setmanes, lluitam per lleis que incloguin educació en igualtat i afectiu-sexual, que incloguin la formació obligatòria per al professorat i mesures per a prevenir i intervenir en situacions de discriminació per gènere.

Lluitam les docents, orgulloses, fortes i combatives, amb nostàlgia de futur!

ELS DRETS REPRODUCTIUS TAMBÉ SÓN DRETS HUMANS

L’Organización de Mujeres (OM) de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical reafirmen, com cada 28S, el seu compromís en la lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones i la despenalització de l'avortament. Malauradament, les feministes hem de continuar alçant la veu al crit de «Nosaltres parim, nosaltres decidim» perquè l'avortament està restringit a gran part del món i es continua considerant un delicte greu en molts països.

Ningú pus que les dones tenim dret a decidir sobre la nostra maternitat, i no hauríem de patir cap criminalització per les nostres decisions. És més, tots els estats del món han de garantir un avortament lliure i segur per a totes les dones, una educació afectiva-sexual per prevenir embarassos no desitjats, i l'accés universal a mètodes anticonceptius gratuïts.

En ple segle XXI l'esclavitud com a tal, encara no ha estat abolida. L'esclavitud actual és aparentment invisible i s'alimenta constantment de la desigualtat, la pobresa, la impunitat i la injustícia, en definitiva, un Monstre latent a la nostra societat. El tràfic d'Éssers Humans és un delicte que vulnera els drets humans i que continua a tots els països, ja que 142 països que representen el 94% de la població mundial estan afectats per aquesta xacra, ja sigui com a país d'origen, trànsit o destinació. Els executors d'aquest tràfic aprofiten les situacions de vulnerabilitat que envolten les víctimes per obtenir un benefici econòmic o en espècie, com a conseqüència d'aquesta explotació.

Una de les finalitats del Tràfic és l'explotació sexual, incloent-hi la pornografia. El tràfic de dones i nines per l'explotació sexual és una de les formes més cruels de violència de gènere. Cada any entre 600.000 i 800.000 persones travessen les fronteres internacionals com a víctimes de tràfic de blanques, el 80% de les quals són dones i si ens referim a tracta amb finalitat d'explotació sexual, parlam d’un 98% de dones i nines. Hi ha diversos factors que expliquen la vulnerabilitat més gran en les dones per ser reclamades per a l'explotació sexual, motivada entre altres, pels següents factors: el sistema patriarcal, els conflictes armats, la feminització de la pobresa, la desigualtat en l'educació, en formació i àmbit laboral... situacions que les porten a emigrar cercant un present i un futur millor.