En el Dia de les Escriptores, l’STEI Intersindical reivindica el paper de les dones
escriptores, perquè ocupin el lloc que es mereixen en les nostres lletres.
Els estudis constaten que les dones han estat eliminades de la Història de la Literatura,
en un context governat pel patriarcat, l'església i la tradició.
L’STEI Intersindical demana el reconeixement de les dones rurals per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la millora dels processos agrícoles i la cura de la terra i de la vida.
El 15 d’octubre es commemora el Dia de les Dones Rurals, enguany més que mai, les hem de fer visibles perquè cuiden de la terra i de la vida, i contribueixen al desenvolupament sostenible.
També cal reivindicar el paper de les mestres rurals, que fomenten la participació en espais al marge de la família, qüestionant models socials patriarcals i educant l’alumnat en la igualtat i els drets humans.
Estant com estam, en una crisi ecosocial sense precedents, es fa més necessari que mai fer visibles les dones que es troben a l'entorn rural i reivindicar el seu dret al treball en condicions dignes i a una major participació social, aspectes en els que encara es troben amb major desigualtat que les dones urbanes.
L’STEI Intersindical i l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical se sumen a la commemoració del Dia Internacional de les Nines, proclamat per les Nacions Unides.
Enguany, la pandèmia de la COVID-19 marca especialment aquesta data. Si abans d’aquesta crisi, la situació de les nines (pel fet mateix de ser nines) era pitjor que la dels nins a nivell mundial, les conseqüències socioeconòmiques de la crisi del capitalisme derivada de la pandèmia multipliquen les desigualtats de gènere.
La funció docent està majoritàriament en mans de dones, tant a les Illes Balears com al món en general
Tot i això, les dones ocupen majorment llocs d’infantil i primària; i són minoria en l’ensenyament universitari i els llocs de direcció
El Dia Mundial de les i els Docents està dedicat a celebrar la professió docent a tot el món. A celebrar que continuen tenint il·lusió i talent per a dur endavant aquest curs, malgrat la situació tan difícil que ens ha tocat viure.
El personal docent, com moltes altres professions essencials –recordem que fa uns dies el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears proposava les persones docents com a personal essencial– s’hi han deixat la pell. Durant el confinament, han fet les classes a distància, tenint cura de l’alumnat, fent-ne un seguiment, amb reunions virtuals, a la vegada que conciliaven i cuidaven de la llar. I, amb l’arribada de la nova normalitat, han adaptat les programacions, planificat els plans de contingència i condicionat els centres educatius.
Si tenim en compte la forta feminització de la professió docent (el 66,5% de tot el professorat és dona, el 96,7% a educació infantil i el 41,3% a les Universitats), novament les dones han portat el pes de la situació. Assumint dobles i triples jornades, amb tota la càrrega física i mental que això comporta.
Ara més que mai s’ha d’anteposar la salut davant de tot: hem de cuidar-nos. Una bona salut emocional és necessària per afrontar la situació actual sense enfonsar-nos.
En aquest context, l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical lluiten per defensar que no es vulnerin els seus drets. Hem de reivindicar uns llocs de treball segurs i garantir una educació de qualitat.
Estam orgulloses de les docents, per la seva força i resiliència i perquè amb l’esforç de totes aconseguirem vèncer l’adversitat.
La Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización Mujeres de la Confederación Intersindical, com cada 28S, reafirmam el nostre compromís en la 
lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones i la despenalització de l'avortament. Desgraciadament, les feministes hem de continuar alçant la veu al crit de “Nosaltres parim, nosaltres decidim” perquè l'avortament està restringit en gran part del món i continua sent considerat un delicte greu en molts països.
Ningú més que les dones tenim dret a decidir sobre la nostra maternitat, i no hauríem de sofrir cap criminalització per les nostres decisions. És més, tots els Estats del món han de garantir un avortament lliure i segur per a totes les dones, una educació afectiva sexual per a prevenir embarassos no desitjats, i l'accés universal a mètodes anticonceptius gratuïts.
L'Estat Espanyol té actualment una llei de l'avortament més permissiva que altres països, però continua gravant econòmicament l'anticoncepció, la qual cosa és un greu obstacle per a la plena disponibilitat de mètodes eficaços com la píndola del dia després, els dispositius intrauterins, la píndola anticonceptiva o els preservatius. Exigim que el Sistema Nacional de Salut financi íntegrament els mètodes anticonceptius i s'asseguri que estiguin disponibles a totes i cadascuna de les farmàcies, ja que és inexplicable que en un país que es considera civilitzat es permeti que un establiment farmacèutic obri la persiana mentre es nega a vendre anticonceptius per motius ideològics.
En aquesta línia, exigim que es compleixin de manera immediata les recomanacions que l'ONU va dirigir a l'Estat Espanyol ja l'any 2015 i que encara no s'han implementat: eliminar les traves a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs; garantir la seva cobertura universal i pública (el 90% d’IVEs es realitzen en centres privats); i revisar la tutela sobre les menors de 16 i 17 anys, que legalment han de tenir el consentiment familiar per a poder avortar.
També demanam que s'elimini l'avortament voluntari fora dels terminis i supòsits del Codi Penal, i que cessi l'objecció de consciència per a la pràctica de l’IVE, ja que és contrària a l'article 12 de la convenció CEDAW sobre salut de les dones.
No volem deixar passar aquest dia de reivindicació sense fer esment a la “Lluita verda” de les nostres germanes argentines que han posat a tota Llatinoamèrica en peus de guerra perquè els drets de les dones es comencin a respectar. Sota el lema: “Pel dret a decidir”. El Moviment Feminista Argentí ha donat una lliçó al món impagable: no hi ha governs ni societats que frenin les dones unides en la defensa dels seus drets. Avui també ens unim a les seves veus i exigim l'avortament legal per a no morir. També volem donar l'enhorabona a les nostres companyes d'Oaxaca que és la segona ciutat de Mèxic a despenalitzar l'avortament. A poc a poc les dones aconseguirem que a tot el món es respectin els nostres drets sexuals i reproductius.
UN CAMÍ
SENSE TRÀFIC NI EXPLOTACIÓ SEXUAL
ÉS LA NOSTRA META
El 23 de setembre és el dia que representa la lluita contra l'explotació sexual i el tràfic de persones, en la seva majoria dones i nines. Instaurat des de 1999 a Bangladesh per la Coalició Internacional contra el Trànsit de Dones.
És impossible separar els termes explotació i tracta, va ser l'Argentina el primer país, després de detectar l'ingent nombre de persones que anaven a aquestes terres a fer ús de la prostitució, qui amb l'anomenada “Llei Palacios” va marcar l'inici de la lluita contra l'esclavització de dones, nins i nines per a exercir forçadament la prostitució. Les màfies que s'encarreguen d'aquest tipus de tràfic amb finalitats sexuals proliferen, a pler, de banda a banda del món. Aprofitar la vulnerabilitat de persones, gairebé sempre de dones i nines, que es troben en situació de pobresa i desesperació davant un futur incert i esquinçador, és senzill i cruel.
No hem de viatjar a països de l'anomenat Tercer Món per a poder trobar casos de tràfic i explotació sexual, a Europa i en concret a Espanya , és fàcil veure com les màfies actuen de manera impune i delictiva, enganyant a la pròpia Llei. Els espanyols són els majors consumidors de sexe pagat de tota la UE, un 39% dels espanyols asseguren haver pagat alguna vegada per ell. L'Organització Internacional de les Migracions denuncien que mig milió de dones són explotades cada any als mercats europeus de prostitució.
El tràfic d'éssers humans no deixa de ser una altra “violència masclista” perquè afecta d'una forma majoritària a dones i nines de tot el món i perquè són sotmeses a un gran nivell de violència, sobretot en els casos de tràfic amb finalitats d'explotació sexual. Sense abandonar Espanya, ja que és el major consumidor de prostitució de la UE i un dels primers al món, veim que aquest “lucratiu negoci” genera uns cinc milions d'euros al dia, augmentant exponencialment. Aquí la prostitució no és un delicte i , encara que sí que es castiga l'explotació sexual, les dones no s'atreveixen a denunciar als seus “amos sexuals” per por. Cada vegada són més els bordells al nostre estat i més joves els clients que hi acudeixen , perquè veuen una forma senzilla d'obtenir sexe.
Al setembre del 2019, l’Assemblea de les Nacions Unides va marcar el 18 de setembre com el Dia Internacional de la Igualtat Salarial. El 2020, per tant, és el primer any que “celebram” aquest dia, que en realitat té molt poc de celebració. Així, les europees ja en tendrem dos, si afegim el 22 de febrer, que és el Dia Europeu Contra la Discriminació Salarial entre Dones i Homes. Aquesta dualitat ens mostra dues coses. La primera és que l’ONU ha tardat molt en fer una resolució específica sobre la bretxa salarial i ha quedat lluny dels avanços de la Conferència de Beijing del 1995. I la segona, que a l’Europa hereva del colonialisme no sempre tenim en compte el que passa més enllà de les nostres fronteres: les tancam literal i metafòricament.
És un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i el de les dones. I de diferència n’hi ha molta, a pesar que el dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per l’Organització Internacional del Treball. Avui en dia, però, després de més de 100 anys, les dones tenim un salari mitjà menor que els homes.
L’ONU calcula que, a nivell mundial, la diferència de salari entre homes i dones és del 23%. La veritat és que aquesta xifra es pot qualificar de veritablement optimista, quan no ingènua, tenint en compte les condicions de treball i de vida de milions de dones en països als quals l’autoanomenat primer món no ha deixat desenvolupar-se. Les dones de les Illes Balears cobren, de mitjana, un 13% menys que els homes. Guanyen uns 3.072 euros bruts menys que ells. Tot i que la bretxa salarial de Balears és la més baixa de l'Estat per darrere de les Canàries i que la mitjana estatal és d'un 21,9%, que Balears tingui aquest percentatge respon a què "els salaris dels homes es troben entre els més baixos de l'Estat". El salari mitjà femení a l'Arxipèlag és de 20.565,58 euros i el masculí, de 23.538,43. I tampoc no podem oblidar que als càlculs no s’inclouen els diners cobrats per les persones que treballen sense contracte, sent moltes feines feminitzades susceptibles de caure dins de l’economia submergida.
Cada 21 de juny, es commemora el Dia Internacional per l'Educació no Sexista, insistint en la necessitat d'analitzar temes com l'analfabetisme en nines i dones en alguns països, així com els rols i estereotips sexuals, que també són reproduïts des de l'escola.
Es fa urgent una escola no sexista, inclusiva i feminista que eradiqui d'una vegada per sempre aquestes discriminacions tan arrelades fins als nostres dies. S’han d’abordar des dels primers anys de vida perquè, seguint a Marina Subirats i Amparo Tomé, és quan s’adquireixen. Generalment, als 6-7 anys, les nines ja es veuen treballant i formant una família amb fills i filles, mentre que els nins només imaginen la seva vida professional. Per tant, si volem una autèntica educació en igualtat, cal començar abans.
La Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volen sumar-se al Dia Internacional Contra la Violència Sexual en els Conflictes, jornada que des del 2015 denuncia les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nines i nins de manera indirecta o directa en els conflictes armats. D’atrocitats n’hi ha moltes: violacions; esclavitud sexual; prostitució, matrimonis, esterilitzacions i avortaments forçats; i mutilacions. I de conflictes també n’hem tengut i en tenim molts. Alguns puntualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos propers en el temps) o els atemptats i segrestos múltiples sobre tot jihadistes (poc en sabem d’altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans. Per contra, altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice.
#NOSOMUNASUPERDONA
La secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical posa en marxa la campanya #NOSOMUNASUPERDONA a través d’una imatge interactiva que es difondrà a la seva pàgina web i a les xarxes socials.
Les dones sofrim desigualtats des dels primers moments de les nostres vides. Una bona educació afectiva i sexual és importantíssima per trencar amb tots els estereotips i rols de gènere existents. Hem de reivindicar més mesures de conciliació, una coresponsabilitat 50-50, igualtat salarial, acabar amb els sostres de vidres, els terres enganxosos, la feminització de la pobresa...
Aquesta crisi sanitària, econòmica i social, causada per la COVID-19, ha deixat ben patent que els treballs essencials estan fortament feminitzats. Segons dades de les Nacions Unides (ONU), a tot el món, les dones suposen el 70% de les persones que treballen a l’atenció pública en els serveis socials i de salut; són el 86% de les persones que treballen a les residències geriàtriques; el 70% de personal que treballa a les farmàcies; el 90% de les netejadores d’empreses, hotels i llars, i el 85% de les que treballen a les caixes registradores dels supermercats.
Com cada any, el 28 de maig, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical commemoram el Dia Internacional d’acció per a la Salut de les Dones, reclamant plans d'atenció integral per a la salut de la dona, així com la seva implementació efectiva en els serveis de salut pública.
Aquest any més que mai, i amb la crisi de salut que ha portat la COVID 19, la precarietat de les polítiques de salut, que afecten la meitat de la població mundial, ha estat i és evident. És essencial per a nosaltres analitzar aquesta crisi de salut en termes de gènere, i enfocar aquesta pandèmia des de les conseqüències i causes profundes generades per aquestes desigualtats, entre homes i dones.
