Enguany, commemorem l'1 de Maig en circumstàncies excepcionals. La pandèmia del Covid 19 no ens permetrà sortir al carrer però continuarem lluitant pels nostres drets encara que sigui des de finestres, balcons i xarxes. 

Des del principi de la pandèmia hem estat les dones les que hem estat en la primera línia, combatent-la. Quan es parla de personal sanitari, de cura de majors, de neteja, de supermercats... s'està parlant d'una immensa majoria de dones. S'està parlant també de dones amb treballs precaris, temporals, mal pagats, ja que s'ocupen d'allò que sembla tan poc productiu per al capitalisme com és la vida. Elles se l’han jugat per a protegir la vida de tot el món. Aquestes setmanes hem vist que tot allò que semblava no tenir valor es convertia en essencial.

Com cada any, en l'Estat espanyol, es reivindica el 26 d'abril com a Dia de la Visibilitat Lèsbica. És cert que, avui dia, és llarg el camí recorregut quant al respecte a la diversitat sexual de les dones, han estat molts els assoliments en aquest sentit en el nostre entorn, sobretot en l'aspecte legal de protecció contra la lesbofòbia.

Però també és cert que la societat encara presenta una sèrie d'actituds que fan difícil una vida lliure com a dones lesbianes. Aquestes actituds de lesbofòbia es poden reconèixer, sobretot, en l'ús de les xarxes socials i en l'atac a la sexualitat de les dones.

Un estudi realitzat el 2018 “Violències de gènere en entorns virtuals“, va demostrar que els joves en les seves relacions controlen més a les seves parelles en el món digital. El control de les contrasenyes, prohibir parlar per Whatsapp amb determinades persones o vigilar si estan connectades o no, són part de les noves formes de violència de gènere. Fins i tot, arriben a obligar la seva parella a esborrar fotos de les xarxes socials o les amenacen i extorsionen amb publicar vídeos o fotos compromeses.

Aquesta realitat existeix des de què els i les joves van començar a usar Internet com una manera de vida i a utilitzar constantment les xarxes socials, exposant les seves pròpies vides i controlant vides alienes.

RD-Llei 12/2020, de 31 de març, BOE 1 d’abril de 2020

Les mesures adoptades durant l’estat d’alarma estan provocant un especial impacte en determinats col·lectius de persones especialment vulnerables que han de ser objecte de protecció per part del Govern.

Les dones víctimes de violència de gènere són un col·lectiu especialment vulnerable en situacions d’aïllament domiciliari, per veure`s forçades a conviure amb el seu agressor, el que les situa en una situació de major risc.

La crisi del coronavirus està deixant una imatge inusual de les diferents ciutats. Carrers i parcs buits, barris sense renou, aire respirable i molta creativitat de finestra a finestra, de balcó a balcó.

El Govern ha establert l'estat d'alarma social, amb el confinament de milers de persones a les seves llars. Cases que difereixen molt les unes de les altres, en les quals es passa el tancament millor o pitjor, depenent, per descomptat, de les condicions econòmiques, perquè hi ha cases que són petites, amb poca il·luminació, sense balcons o terrasses des de les que gaudir d'una mica de sol, sense condicions adequades, sense serveis adequats…

Tenim una crisi sanitària i, una altra vegada, la solució està en les famílies, que s'ajusten com poden a la situació, amb o sense espai, amb o sense ajuda, amb o sense diners.

Des de l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical volem obrir l'espai necessari perquè aquesta nova crisi sí que se solucioni amb perspectiva feminista, amb respecte per la vida, per la bona vida de totes les persones, perquè les que gestionen aquestes cases - majoritàriament- són dones, les que gestionen les cures, són dones, fins i tot, la primera línia de lluita enfront del COVID-19 són dones, perquè tant personal sanitari, com a personal de neteja, serveis socials, atenció a dependents i persones majors, caixeres de supermercat… són majoritàriament dones. Sectors feminitzats, especialment castigats per les polítiques neoliberals de l'última dècada i que, a més, han d'afrontar la cura a les seves pròpies llars, els deures de l’escola, l'atenció als seus majors, les tasques domèstiques… L'Estat no arriba fins a la cuina.

Com cada any, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical llancen el seu calendari “Temps de dones, dones en el temps”. El 2020 està dedicat a les dones músiques que malgrat les traves que han trobat al llarg de la seva vida han aconseguit fer el que desitjaven: compondre, cantar, ser directores d'orquestra,…

Des de l'Antiguitat amb Safo de Lesbos, passant per les esclaves cantaires de l'Al-Àndalus. Aquestes dones van ser les principals contribuents i conductores de la transmissió de les arts durant l'Edat d'Or de l'Espanya Islàmica. Passant per l'Edat Mitjana amb les Trovairitz, desconegudes durant segles. Al Renaixement EL CONCERTO DELLE DONNE o DELLE DAME, grup professional de cantants femenines. Anne Mozart, música destacada del Classicisme que va abandonar la carrera musical per a dedicar-se a ser una abnegada mare i esposa. A partir del mes de juny, es fa referència a músiques de l'època actual  Giselle Ben Dor, Wendi Carlos, Concha Buika, Pinar Toprak...

Cartell presentació Inca

Cartell presentació Eivissa

Cartell presentació Menorca

L’STEI Intersindical ha convocat una vaga legal per aquest 8 de març, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, tal i com havia demanat el moviment feminista. El passat 25 de febrer, va registrar la convocatòria a la Conselleria de Treball, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i les Patronals (CAEB i PIMECO).

La vaga convocada, D'UN DIA DE DURADA, s'iniciarà el dia 8 de març a les 00:00 hores i finalitzarà a les 24 hores d'aquest dia.

És una vaga que va més enllà del terreny laboral. Com cau en diumenge no tots els sectors laborals podran secundar-la, però animam a totes les dones a participar a les mobilitzacions i donar visibilització a les que no la podran secundar, o perquè s’hi juguen el lloc de treball o perquè, malauradament, ja no hi són entre nosaltres.

El 8M de 2017, coincidint amb l'Aturada Internacional de Dones, l’STEI Intersindical va convocar aturades parcials de dues hores i el 2018 i 2019 convocàrem vaga de 24 hores. Som l’únic sindicat que sempre ha estat al costat del moviment feminista, donant suport legal a la Vaga General Feminista del 8M.

Els motius per a la vaga són infinits i, entre d’altres, destaquen tres eixos (laboral, de consum i de cures) amb les següents vindicacions: la millora de les condicions laborals de les dones; la promoció de la conciliació de la vida familiar i personal; la fi de les violències masclistes i de la justícia patriarcal que deixa desprotegides les dones i vulnera els seus drets; el final de la feminització de la pobresa; lluita contra l’avanç de l’Extrema Dreta que pretén desmuntar la normativa legal i les estructures de suport a les víctimes de Violència de Gènere...

A més, consideram que la coeducació ha d’estar present en tots els àmbits i espais de formació. Lluitam per una educació que no relegui les dones que han fet història als marges dels llibres de text; en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines, i que eduqui en la igualtat i el respecte a la diversitat sexual.

Finalment, com ja hem dit abans, us animam a què participeu a les diferents activitats, concentracions i manifestacions que es convoquin amb motiu del 8 de març, el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

MANIFEST

 MOBILITZACIONS

L’STEI Intersindical ha convocat una vaga legal per aquest 8 de març, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, tal i com havia demanat el moviment feminista. El passat 25 de febrer, va registrar la convocatòria a la Conselleria de Treball, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i les Patronals (CAEB i PIMECO).

La vaga convocada, D'UN DIA DE DURADA, s'iniciarà el dia 8 de març a les 00:00 hores i finalitzarà a les 24 hores d'aquest dia.

És una vaga que va més enllà del terreny laboral. Com cau en diumenge no tots els sectors laborals podran secundar-la, però animam a totes les dones a participar a les mobilitzacions i donar visibilització a les que no la podran secundar, o perquè s’hi juguen el lloc de treball o perquè, malauradament, ja no hi són entre nosaltres.

El 8M de 2017, coincidint amb l'Aturada Internacional de Dones, l’STEI Intersindical va convocar aturades parcials de dues hores i el 2018 i 2019 convocàrem vaga de 24 hores. Som l’únic sindicat que sempre ha estat al costat del moviment feminista, donant suport legal a la Vaga General Feminista del 8M.

Els motius per a la vaga són infinits i, entre d’altres, destaquen tres eixos (laboral, de consum i de cures) amb les següents vindicacions: la millora de les condicions laborals de les dones; la promoció de la conciliació de la vida familiar i personal; la fi de les violències masclistes i de la justícia patriarcal que deixa desprotegides les dones i vulnera els seus drets; el final de la feminització de la pobresa; lluita contra l’avanç de l’Extrema Dreta que pretén desmuntar la normativa legal i les estructures de suport a les víctimes de Violència de Gènere...

A més, consideram que la coeducació ha d’estar present en tots els àmbits i espais de formació. Lluitam per una educació que no relegui les dones que han fet història als marges dels llibres de text; en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines, i que eduqui en la igualtat i el respecte a la diversitat sexual.

Finalment, com ja hem dit abans, us animam a què participeu a les diferents activitats, concentracions i manifestacions que es convoquin amb motiu del 8 de març, el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

A través d'aquesta sèrie d'activitats que plantejam, pretenem que tot l'alumnat, des dels més petits fins als més grans, analitzi les desigualtats que existeixen entre homes i dones i que, des de l'educació, adquireixin un esperit crític davant aquesta desigualtat. I que la igualtat sigui l'eix principal en les seves relacions.

És un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i les dones. Existeix bretxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint.

A Europa perquè el salari mitjà d'una dona sigui igual que el que rep un home durant un any, ha de treballar 418 dies; xifra que sobrepassa en 53 els 365 dies naturals de l'any; de manera que de mitjana una dona hauria de treballar fins el 22 de febrer de l'any següent per a igualar el salari masculí.

L'origen de la bretxa salarial ve de la desigualtat en educació i oportunitats que reben, homes i dones, en moltes zones del món. Tradicionalment a la dona se l'associa amb la criança dels fills, per la qual cosa veuen interrompuda la seva carrera professional. No obstant això, a Espanya, per posar un exemple, crida l'atenció que les dones, sobretot quant a estudis superiors, estiguin per sobre dels homes.

La bretxa salarial també apareix en la cotització a la Seguretat Social i, per tant, en les prestacions que reben al llarg de la seva vida laboral (desocupació, incapacitat temporal) i, especialment, quan arriben a l'edat de jubilació, on la bretxa de gènere de les pensions ronda el 35%.

Ha d'acabar-se la discriminació de la dona en l'àmbit laboral. Contractar abans a un home que a una dona en edat fèrtil i amb moltes possibilitats de quedar-se embarassada perquè pot demanar-se un permís de maternitat i una posterior reducció de jornada, és discriminatori. Igual que el no considerar-les perquè ocupin llocs de responsabilitat pel fet de ser dona.

La bretxa salarial s'ha reduït, però no s'ha eradicat. Els països en els quals existeixen institucions del mercat de treball i polítiques en matèria de negociació col·lectiva i salari mínim, presenten menors diferències. Algunes de les mesures consisteixen en auditories salarials; creació d'ocupacions de qualitat, amb mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar; educar i promoure la igualtat de gènere…

En definitiva, la bretxa salarial és simplement la punta de l'iceberg, la manifestació en termes monetaris d'un problema en l'educació i la cultura, que ha d’eradicar-se educant en igualtat.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical treballam cada dia perquè, a través de la coeducació, l’eradicació de la bretxa salarial de gènere arribi el més aviat possible.

Secretaria de la Dona STEI Intersindical i Organización de Mujeres C.I.