L’escletxa salarial és només la punta de l’iceberg de totes les precarietats laborals que afecten les dones.
És un fet demostrat que les dones cobren menys que els homes. Existeix escletxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint. La diferència salarial entre homes i dones a l’Estat Espanyol és del 21.4%. I d’un 35% en les pensions.
Són les dones les que realitzen la pràctica totalitat de les tasques de cures de menors, dependents i persones majors. La major part d'aquestes cures es realitzen de forma no remunerada i, quan es tracta d'ocupacions del sector de cures, en una important proporció, es donen en condicions de precarietat, temporalitat i inseguretat.
El fer-se càrrec de les cures condiciona l'elecció d'ocupacions remunerades en aquest o altres sectors, sent les dones les que sofreixen majoritàriament les condicions de treball que comporten les ocupacions parcials o per hores. La doble explotació que això suposa durant la vida laboral s'estén més enllà de l'edat de jubilació, perquè es tradueix en una doble penalització, amb unes pensions que les condemnen a la pobresa en la vellesa i, novament, les col·loquen en situació de discriminació respecte als homes.
La diferència salarial entre homes i dones no ha estat eradicada tampoc a Europa. El tractat de funcionament de la Unió Europea diu: "Cada Estat membre garantirà l'aplicació del principi d'igualtat de retribució entre treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d'igual valor". El mateix principi d'igualtat de retribució estava inclòs en el Tractat de Roma ja en 1957. No obstant això, l’escletxa salarial existeix.
Les mesures correctores preses pels Estats no són suficients o no són les adequades per a eradicar l’escletxa salarial. Les ocupacions, els sectors en els que treballen, el tipus de jornada i contracte que pateixen, la renúncia o l'ajornament de la carrera professional per a cuidar de fills i filles, persones dependents o ancianes i tot un conjunt de factors socials, legals i econòmics mantenen, vergonyosament, l’escletxa salarial. Encara avui, les dones a Europa, fent el mateix treball que els homes, perceben un menor salari.
Els països en els quals existeixen institucions del mercat de treball i polítiques en matèria de negociació col·lectiva i salari mínim, presenten menors diferències. Algunes de les mesures consisteixen en auditories salarials; creació d'ocupacions de qualitat, amb mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar; educar i promoure la igualtat de gènere…
En definitiva, l’escletxa salarial és simplement la punta de l'iceberg, la manifestació en termes monetaris d'un problema en l'educació i la cultura, que ha d’eradicar-se educant en igualtat.
Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical treballam cada dia perquè, a través de la coeducació, l’eradicació de l’escletxa salarial de gènere arribi el més aviat possible.
