L’STEI Intersindical lamenta l’assassinat d’una treballadora en un pis tutelat de Badajoz. Ens sumam al dolor de la família, els companys i companyes de feina i tothom qui l’estimava. 

En memòria de María Belén Cortés Flor, els sindicats STEI Intersindical, CCOO Ensenyament, UGT Serveis Públics, CSIF, el Col·legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears i l'Associació Professional de la Integració Social de les Illes Balears (APISIB), han convocat una concentració sota el lema Qui protegeix als que protegeixen?. Ens trobarem aquest divendres, 14 de març, a les 18 hores a la plaça d'Espanya de Palma. Es farà un minut de silenci i es llegirà un manifest. 

Aquesta notícia terrible indica la necessitat urgent de dotar de recursos adequats els centres de menors i els serveis d'atenció a la infància i l'adolescència, com ara els que es donen en pisos tutelats. És imprescindible garantir unes condicions laborals segures per als professionals que hi fan feina, així com proporcionar-los la formació, el suport i els mitjans necessaris per afrontar situacionsde risc i de conflicte.

Massa vegades, aquests serveis estan desprestigiats i poc valorats socialment.

Malgrat tot, fan una feina fonamental per a la societat. Aquest cas evidencia les greus conseqüències de la precarietat. Cal revisar les condicions laborals d’aquests tipus de serveis.

En la sessió del 27 de febrer de la Mesa General d'Empleats Públics, s'ha signat per unanimitat l'Acord entre l'Administració i els sindicats que suposa recuperar les retallades salarials, equiparar la insularitat amb les Canàries de manera justa per a tots els grups i tota una sèrie d'altres millores per als propers anys.

A continuació, un resum d'aquestes mesures.

A continuació, us deixam un seguit de punts que es van tractar a la Mesa General d’Empleats Públics de la CAIB de dia 30 de gener de 2025.

A més a més, us informam que el director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, convocarà una nova reunió la setmana que ve per acabar amb un document definitiu que concreti els tempos i les quanties del pagament del deute.

• El total del deute que reconeix l’administració referent al 2,9% del 2020 i el 2021 ascendeix a 153 milions d’€, sense interessos.
• D’aquests 153 milions, 115 milions corresponen a l’execució de la sentència de l’STEI Intersindical. Per tant, els 38 milions restants corresponen al deute no afectat per la sentència que l’administració assumeix.
• En resum, la sentència d’STEI Intersindical ascendeix a 115 milions més els interessos.
• L’administració va donar la dada que el deute total, amb interessos, podria suposar un poc més de 170 milions d’€. Aquest deute correspon al personal sanitari, personal docent públic, personal dels Serveis generals i al personal del Sector Públic Instrumental al servei de la CAIB.
• Pels llocs base dels diferents grups funcionarials, la quantia del deute total, sense interessos seria:

A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

A més a més, atesa la falta de diligència en el compliment de la Sentència, correspon aplicar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers, d’acord amb el que disposa l’art. 106.3 de la LJCA.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, afirma que, davant la inacció del Govern, “ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Així mateix, diu que “l’Administració no ha fet cap passa” pel seu compliment i pagar el deute.

Gelabert remarca que el deute “no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

Aclariments sobre la sentència guanyada per l'STEI Intersindical

El 27 de juny de 2024, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va estimar parcialment el recurs presentat per l'STEI Intersindical contra les retallades de sou que, des del 2020, ha infringit el Govern de les Illes Balears al personal empleat públic de la CAIB.

Accés a la sentència

Com que circula informació molt embullada sobre aquesta qüestió, hem considerat que podria ser útil contestar les preguntes més habituals que ens ha formulat la gent.

Se’n beneficiaran més de 40.000 empleats públics al servei de l’administració autonòmica. Les quanties a recuperar oscil·larien entre els 2.000 € i els 1.100 €, aproximadament.

El dia 13 de juny de 2024 ha estat pronunciada a Luxemburg la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a les peticions prejudicials interposades pel Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona relatives a les demandes interposades per tres funcionàries de la Generalitat de Catalunya, víctimes de l'abús de temporalitat.

En primer lloc, cal destacar que l'abast material d'aquesta sentència cal entendre'l en el sentit literal que expressa el mateix TJUE: es tracta d'una "opinió consultiva generalitzada". És, per tant, una orientació destinada a aportar llum jurídica des del punt de vista de la interpretació que fa el TJUE de la Directiva del 1999 sobre el treball de durada determinada.

Com s'apunta en aquesta sentència del TJUE, "correspon al jutjat remitent" determinar si les mesures que s'han establert amb els processos d'estabilització rescabalen el perjudici per haver utilitzat de manera abusiva la contractació amb durada determinada per a cobrir necessitats estructurals.

Dit tot això, bàsicament, el TJUE apunta que:

• Una compensació doblement limitada (fins a 20 dies per any i amb un topall de 12 mesos) no rescabala el greuge patit per les víctimes de l'abús de temporalitat.
• La conversió de la relació laboral temporal entre l'Administració i les víctimes de l'abús de temporalitat en una relació de caràcter fix podria reparar el greuge patit, sempre que no constitueixi un procés contra legem (aquí es deixa en mans dels tribunals espanyols considerar si cal trobar una solució que inapliqui els principis d'igualtat, mèrit i capacitat que estableix la Constitució espanyola pel que fa a l'accés a la situació de personal empleat públic fix).

La Comissió Executiva de l'STEI Intersindical ha acordat destinar 1.500 euros a la campanya d'ajuda humanitària a les víctimes kurdes del teatrèmol del Pròxim Orient que coordina el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Així mateix, el sindicat encoratja la ciutadania de les Illes Balears a fer aportacions a aquest fons, gestionat per una institució que fa feina sobre el terreny, en col·laboració directa amb entitats locals. 

El CIEMEN ja va enviar la setmana passada una primera remesa de 7.000 euros al Kurdistan per a pal·liar les conseqüències del terratrèmol que va afectar diversos països del Pròxim Orient el 6 de febrer passat. Amb aquests recursos, l'entitat col·laboradora en territori kurd, Berî Her Tiştî Zarok, podrà atendre 350 famílies que han perdut la seva llar.