cartell xicongres

CARTA PRESENTACIÓ I COMPOSICIÓ COMISSIÓ EXECUTIVA

 

miquelgelabertBenvolgut afiliat, benvolguda afiliada,

Som en Miquel Gelabert Genovart, i et vull comunicar personalment que a l’XI Congrés de l’STEI Intersindical, celebrat els dies 13 i 14 de maig, vaig ser triat com un dels membres de la nova Comissió Executiva i en vaig ser escollit, en el si d’aquesta, secretari general.

Tot i que tenim una estructura organitzativa amb càrrecs assignats, el que pretenc i vull és potenciar el treball en equip i la participació dels afiliats i afiliades com a part fonamental del sindicat. Consider primordial el treball en equip, on ningú és més que l’altre i on entre totes i tots aportam les nostres capacitats per aconseguir un objectiu comú: millorar les condicions laborals de la classe treballadora i construir un món millor.

Vaig decidir fer aquesta passa perquè crec que és necessari transformar la nostra societat per fer-la més participativa, implicada i compromesa amb el seu entorn laboral però també social, econòmic, mediambiental, cultural i lingüístic. I aquest és l’objectiu bàsic de la nostra acció sindical.

Perquè la nostra acció sindical és una eina de transformació social, desig que participis en la vida del sindicat, ja sigui en forma de suggeriment, de queixa o acudint a qualsevol dels fòrums participatius que convoquem. Com afiliat o afiliada, pots ser actor o actora de l’STEI Intersindical i d’aquesta transformació social necessària i més justa.

Fa quasi 40 anys que el nostre sindicat treballa de manera constant, dia a dia, amb errades i encerts, però conscient que només des de l’organització de la classe treballadora i creant consciència col·lectiva, en una societat massa individualista i individualitzada, és possible i necessari combatre tot allò que no ens permet exercir els nostres drets i deures. Perquè, abans que treballadores o treballadors en actiu o no, som persones que pertanyem a una societat i no ens podem desentendre dels drets i deures que hi hem d’exercir.

Vull que te sentis partícep de l’equip de l’STEI Intersindical i, per això, te convit que ens facis arribar per qualsevol dels mitjans de contacte que tenim al teu abast, el que vulguis aportar. També pos a la teva disposició la meva adreça de correu electrònic:

 

Salutacions cordials,

Miquel Gelabert Genovart

Maig de 2016


El dia 14 de maig de 2016 es constitueix la Comissió Executiva de l’STEI INTERSINDICAL i s’acorda la següent distribució de secretaries i vocalies segons
l’article 22 dels Estatuts aprovats a l’XI Congrés.
 
Secretaria General   Miquel Gelabert Genovart  
Secretaria d'acció sindical Miquel Gelabert Genovart  
Secretaria territorial de Menorca Maria Camps Sintes  
Secretaria Territorial de Pitiüses Pere Lomas Torres  
Secretaria d'organització i finances Francesc Xavier Alomar Novila  
Secretaria d'ensenyament públic Cosme Orell Bonet  
Secretaria d'ensenyament privat-concertat          Ramón Mondéjar Coll  
Secretaria de sanitat Margalida Català Juan  
Secretaria d'administració autonòmica Francesc Manuel Ramis Trujillo  
Secretaria d'administració local Jaume Pons Lladó  
Secretaria de relacions intersindicals Biel Caldentey Ramos  
Secretaria de moviments socials Francesc Manuel Ramis Trujillo
(vocalia: Dana Garcías Mas)
 
Secretaria de la dona Sandra Serra Teruel  
Secretaria de normalització lingüística Maria Antònia Font Gelabert  
Secretaria d'afiliació Lluis Segura Gelabert
(vocalia: Catalina Font Gelabert)
 
Secretaria de formació Dana Garcías Mas  

 

UNA MICA D'HISTÒRIA

 

El Sindicat de Treballadores i Treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears (nova denominació del que fins ara era conegut com a Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears) té els seus orígens a l’any 1977 al sí dels moviments unitaris dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, que s'organitzen a les acaballes del franquisme. El projecte era construir un sindicalisme unitari que concentràs, des de posicions progressistes, la majoria dels treballadors i treballadores de l’ensenyament.

Aquest model rompia amb el professionalisme i el corporativisme de l'antic sindicat vertical i pretenia la democratització del sistema educatiu a tots els àmbits, tant en els continguts i les estructures com en el funcionament. Un sindicalisme que defensàs tots el treballadors i les treballadores de l'ensenyament, docents i no docents.

  • El I Congrés es va celebrar l’1 de desembre del 1978. L’STEI fixa els seus trets característics com a organització sindical independent, unitària, de classe, assembleària, reivindicativa, sociopolítica, apartidista i confederal. Defensà el seu model educatiu com a servei públic,  amb una clara funció fomentadora d’igualtats socials així com l’impulsor de la preservació del medi, universal, adequat als trets específics culturals, lingüístics, socials i econòmics de la nostra comunitat, amb especial esment al procés de normalització lingüística.
  • Al II Congrés, el novembre de 1988,  se reafirmà el model d’escola com a una escola al servei del nostre poble, una escola nacional. La consecució de les transferències educatives era una condició necessària, encara que insuficient pel model d’escola que es defensava, per això es pretenia: Una escola Nacional normalitzadora de la nostra cultura i llengua.; un cos únic d’ensenyants;  un ensenyament no jerarquitzador; una millora de les condicions econòmiques, laborals i socials dels treballadors de l’ensenyament; una democratització dels centres, reformant la LODE, especialment als centres privats concentrats; per l’elaboració d’una normativa referent als elements de participació educativa; els Consells Escolars; per l’adequació de la reforma als nostres trets culturals i lingüístics.
  • Al III Congrés celebrat el 26 de maig de 1990 es prepararen les bases des de la nostra visió per configurar l’actual Confederació d’STEs.
    No obstant, s’introduïren als nous estatuts una sèrie de noves característiques del sindicat: Ecologista, que lluitarà en defensa de la conservació del medi ambient i la preservació de la natura; que impulsarà la formació professional ocupacional i la formació i perfeccionament de les treballadores i treballadors; que treballarà per la plena assumpció de les transferències educatives juntament amb el recobrament cultural i lingüístic del nostre poble.
  • Al IV Congrés, celebrat el maig de 1993, amb el lema :”L’Ensenyament del nostre poble, eina de futur” es redefineix el nostre model d’escola com escola pública, gratuïta, autònoma, democràtica, ideològicament pluralista i laica, arrelada al medi i científica, activa, polivalent, alliberadora i per a la vida. Es defensa un ensenyament públic gratuït des del naixement i a tots els nivells i, obligatori dels 3 als 18 anys.
  • Al V Congrés celebrat el maig de 1996 s’aprova la proposta d’obrir el nostre sindicat a altres sectors laborals en la perspectiva d’enfortir una pràctica sindical que fa de la participació i la consulta l’eix de la seva actuació.
  • Al VI Congrés celebrat el maig de 2000 s’aproven una sèrie d’objectius, entre ells cal esmentar la racionalització de l’estructura organitzativa; intensificar la intersectorialitat i redefinir l’acció sindical per aconseguir dinamitzar la participació i omplir de major contingut ideològic i de reflexió la praxis sindical.
  • Al VII Congrés, celebrat el maig de 2004, s’aprova la integració de l’STIB al si de l’STEI-i. S’aprova l’adequació de l’organització a la nova realitat al  VIII Congrés, celebrat just a continuació de l’anterior. Es reafirmen els principis i finalitats del model sindical que s’ha d’adaptar per lluitar per un altre món, en el qual hi hagi una globalització dels drets de les persones i dels pobles.
  • El IX Congrés de l’STEI-i, celebrat el mes de maig de 2008, amb el lema “L’Alternativa”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI-i que passà a anomenar-se Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, adaptà els estatuts a la Confederació d’STEs-intersindical, que passa a ser Confederació Intersindical, i incorporà explícitament el criteri de paritat a l’hora d’elegir els òrgans de decisió, amplià la Comissió Executiva i el Consell Plenari Intersindical per afavorir l’impuls sectorial i territorial.
  • El X Congrés de l’STEI-i, celebrat els dies 1 i 2 de juny a Santa Maria del Camí, amb el lema “Ni una passa enrere”,  procedí al canvi de denominació de l’STEI que passà a anomenar-se “Sindicat de Treballadores i Treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears”, reforçant el caràcter intersindical.
    El X Congrés va procedir a l’elecció de les persones que formaran la Comissió Executiva de l’STEI. Aquesta està formada per 20 persones amb les següents secretaries i responsabilitats:  Biel Caldentey Secretari General; Sebastià Serra secretari d’acció sindical intersindical; Xisco Alomar secretari d’organització amb les vocalies adjuntes de Tomàs Martínez i Lluís Segura; M. Antònia Font secretaria de política educativa i normalització lingüística; Catalina Vanrell i Cosme Orell responsables d’ensenyament públic; Paulí Aguiló Vicente Paulí secretari d’ensenyament privat; Emília Bosch Avellà i Maria del Camí Vic Coll responsables d’administració local; Margalida Català Juan secretaria de sanitat; Miquel Gelabert Genovart secretari d’administracions públiques i finances; Catalina Cortada Obrador secretaria de la dona; Catalina Font Gelabert secretaria d’afiliació; Ramon Mondéjar secretari de formació; Miquel Puig secretari de salut laboral; Francesc Ramis secretari de moviments socials;  essent els responsables territorials de Menorca i Pitiüses na Maria Camps i en Pere Lomas respectivament.
    Durant el congrés s’actualitzaran els estatuts de l’organització, per adaptar-los al creixement del sindicat i al reforçament del caràcter intersindical d’aquest. Així a partir l’STEI-i passarà a ser STEI INTERSINDICAL i es definiren i reforçaren les estructures organitzatives d’àmbit (ensenyament i administracions públiques i sanitat) i sector.
    També s’aprovà la ponència de marc d’acció sindical on es va valorar la situació sociolaboral i política del moment. En aquest sentit es va fer una anàlisi de les  mesures, anunciades pel govern del PP a les nostres Illes el passat 30 d’abril, aprovades el  dia 1 de juny, amb un decret llei, que no tan sols les concreta sinó que les amplia. Com a mostra de menyspreu a la interlocució social i als representants de les treballadores i treballadors, aquestes mesures tampoc no es sotmeteren a cap tipus de negociació i violen diversos acords i convenis entre l’Administració i els representants del personal, a més des suspendre òrgans de participació, com són el Consell Escolar de les Illes Balears, i la supressió  del CES, o el Consell de la Joventut. Aquestes mesures suposen la retallada més dràstica de la història recent contra els serveis públics i el personal que els presta. Al mateix temps es va fer constatar com ens volen fer pagar entre tots la mala gestió i l’especulació financera d’entitats com BANKIA, o els casos de corrupció, prevaricació i malbaratament de fons públics. Amb l’excusa de la crisi econòmica, es va posar de manifest com  les retallades ha estat més notòries  en els àmbits del treball a la funció publica, dels drets sindicals, dels serveis socials, de les polítiques d’igualtat i joventut, de la cultura, del transport col·lectiu, de la conservació del territori, i, d’una manera molt especial, en sanitat i educació, amb acomiadaments de centenars de treballadores i treballadors, el tancament d’hospitals, com el Joan March i General, i la supressió de serveis a l’àmbit sanitari i sociosanitari, la supressió d’unitats i grups en educació junt amb la massificació de les aules, i la reducció i eliminació de serveis socials, afectant en especial a les capes més desafavorides de la societat.
    També es va fer incidència en que un dels majors atacs als drets de la ciutadania s’ha fet a l’àmbit de l’ús administratiu, educatiu i social del català com a llengua pròpia d’integració i cohesió social. Amb la modificació de la llei de Funció Pública es discrimina la llengua catalana, eliminant la seva acreditació per accedir a la condició d’empleat públic i es buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, rompent així el consens existent a la nostra societat i entre els partits polítics. A això s’ha d’afegir la segregació de l’alumnat per motius de llengua.
    El Congrés de l’STEI INTERSINDICAL va manifestar la seva ferma determinació de que només a través de moviments aglutinadors que ens permetin dotar-nos dels mecanismes organitzatius i d’acumulació de forces podrem donar a cada moment les respostes necessàries,  per poder resistir, lluitar i  avançar en els nostres drets com a treballadores i treballadors i com a poble.

    Les nostres característiques són

    a) Unitari, obert a totes les treballadores i a tots els treballadors sense cap tipus de discriminació, respectant la pluralitat ideològica de les seves afiliades i dels seus afiliats.

    b) Democràtic, en la seva organització i funcionament, mitjançant l'elecció de tots els càrrecs per sufragi lliure de les afiliades i afiliats, bé personalment, bé mitjançant delegades i delegats. Accepta l'existència de corrents d'opinió dins el seu àmbit intern.

    c) Assembleari, ja que impulsa la participació a través de les assemblees de les treballadores i treballadors. Quant al seu funcionament intern, l'afiliació podrà proposar i decidir qualsevol acció o alternativa a les assemblees d'afiliació generals o sectorials, sempre que s'ajustin als principis contemplats als Estatuts.

    d) Autònom, estructuralment, funcionalment i econòmicament mitjançant el seu propi autofinançament i els seus òrgans propis de govern, gestió i representació. Independent, tant de l'Estat i de les administracions com dels partits polítics, de les institucions religioses i de les empresarials.

    e) Nacional, que treballa perquè es pugui arribar al ple exercici de l'autogovern, i lluita per l'assoliment del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears, en la perspectiva d'aconseguir la plena sobirania nacional, valorant la plena reivindicació i expansió de la llengua catalana com un element essencial de la millora de la classe treballadora de les Illes.

    f) De classe i reivindicatiu dels interessos laborals i socials de les treballadores i treballadors, per la millora de les seves condicions de vida i de treball mitjançant la negociació, la mobilització i amb l'exercici del dret de vaga.

    g) Sociopolític, perquè assumeix, a més de reivindicar la millora de les condicions laborals, la defensa de les qüestions politicosocials que afecten la classe treballadora, tot potenciant l'establiment de les més amples relacions amb tots els sectors populars en la perspectiva de suprimir qualsevol discriminació o explotació, construint una societat sense persones opressores ni oprimides i reivindica l'establiment de relacions més estretes amb aquells moviments sindicals i socials que lluiten per objectius d'emancipació de la classe treballadora i dels pobles oprimits.

    h) Ecologista, que propugna l'estalvi dels recursos i l'equitat en llur distribució, la conservació de la biodiversitat i la protecció i millora de la qualitat del medi ambient, com a part del procés de construcció d'una societat sostenible. I que, en conseqüència, promou l'educació ambiental a tots els àmbits.

    i) Internacionalista i solidari, que propugna la democratització entre els estats, les nacions i els pobles, per assolir un món més just, equilibrat i solidari. Coopera amb altres organitzacions sindicals, socials i polítiques del món que tenen com a fites la superació de la societat de classes i la implantació de la pau universal fonamentada en la justícia, la igualtat i la solidaritat.

    j) Integrador, perquè no discrimina per motius de gènere, de raça, de llengua, de religió, d’origen nacional o social, d'ideologia o de cultura, i perquè facilita la participació activa de totes les persones treballadores.
    k) Feminista, perquè té com a finalitat la consecució de la igualtat laboral, política, econòmica i jurídica de les dones.