Migrar és un dret universal

Però migrar està subjecte a tractats internacionals i als condicionants que cada país pot decretar de manera unilateral segons el seu estat de privilegi en el panorama mundial. Així doncs, l'experiència migratòria es veu sotmesa a unes relacions de poder que es regularan segons polítiques geoestratègiques. Històricament, les potències mundials van legitimar l'experiència migratòria com un exercici d'enriquiment, domini i expansió. Avui, que s'han apropiat del seu control, i han convertit els moviments migratoris en un exercici d'opressió i de coacció que perpetuen els antics trànsits i relacions de poder colonials.

Les experiències migratòries regulades des del prisma colonial porten implícites múltiples violències que es justifiquen, defensen i blinden en un entramat burocràtic i legislatiu que té la capacitat de transcendir en el sistema de relacions que té efectes a nivell global i local. Mentre escrivim aquest text, s'estima que en el món hi ha prop de 272 milions de persones que han migrat, dels quals un 74% són laborals, i que tan sols suposen el 3,5% de la població mundial.

En paral·lel, els discursos d'odi o les conductes xenòfobes i racistes no cessen en els nostres entorns de convivència. Conductes que, molt sovint, resulten paradoxals, contradictòries o, simplement ridícules, en tant que davant un món tan globalitzat com el nostre i amb un bagatge històric d’afany apropiacionista (el colonialisme continua vigent), es transversalitza un biaix de classe que és capaç de desmuntar, en menys d'un nanosegon, la lògica dels sistemes de control i vigilància supremacistes.

Il·legalitat no és una qualitat humana. És una construcció, una categorització que es regula segons el que una societat considera bo, correcte o allò que podem controlar i fiscalitzar.

Migrar no és, ni hauria de ser una experiència sotmesa a una conducta delictiva. L'experiència migratòria no hauria de regular-se segons estratègies geoestratègiques.

No hi ha vides il·legals!!

18 desembre 2020