Se’n beneficiaran més de 40.000 empleats públics al servei de l’administració autonòmica. Les quanties a recuperar oscil·larien entre els 2.000 € i els 1.100 €, aproximadament.
Dimarts 19 de març a les 19.00h a Ca n'Oleo al Carrer de l'Almudaina, 4, Palma
Presentació del monogràfic de la revista Pissarra número 163
Al BOIB nún. 67 de 24 de maig de 2022 es publica l'Acord del Consell de Govern pel qual s'aproven les ofertes d'ocupació pública addicional d'estabilitat ordinària i excepcional d'estabilització per a l'any 2022 del personal estatutari dependent del Servei de Salut de les Illes Balears.
En total s'aproven 4.114 places:
La publicació de les convocatòries s'ha de fer abans de 31 de desembre de 2022 i aquests processos s'han de resoldre abans de 31 de desembre de 2024
L'STEI Intersindical ha demanat a la Conselleria de Funció Pública que desementeixi la notícia publicada per Última Hora.
La notícia de portada de l’edició del dilluns 19 de setembre d’Última Hora era que «El Govern tornarà als seus 44.000 funcionaris 20 milions “congelats”». A la pàgina 12 es desenvolupa la notícia i es parla d’un pagament, en clau electoral i de pressuposts del 2023.
Idò aquesta notícia no és certa en aquests termes. El que es fa és complir l’Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2021, publicat al BOIB de dia 25 de maig. I aquest Acord —contra el qual va votar l’STEI Intersindical en la Mesa d’Empleats Públics— determina que el mes de gener de 2023 es deixaran de minorar els complements, però no es tornaran les quanties minorades que s’han deixat de cobrar des del gener de 2020 fins al desembre de 2022 (imports que van des dels 312,34 € anuals fins als 163,52 € anuals, en funció del grup o nivell professional).
La minoració d’aquests complements autonòmics, l’ha feta el Govern de les Illes Balears durant els tres anys per a deixar sense efecte retributiu la pujada del 2 % del sou base (retribució bàsica) corresponent a l’any 2020. És a dir, durant el 2020, 2021 i 2022 no s’ha cobrat l’increment del 2 % del sou base; i serà a partir de la nòmina de gener de 2023 que es farà efectiu aquest increment. El que farà el Govern serà deixar d’estalviar 20 milions —que ha dedicat a altres coses aquests darrers tres anys— a costa de la nòmina del seu personal. Recordam que el Govern balear ha estat l’única de tot l’estat espanyol —Illes Balears incloses (ajuntaments i consells sí que aplicaren l’increment determinat per l’estat a tots els conceptes retributius)— que ha deixat sense efecte durant tres anys l’increment sobre el sou base corresponent al 2020 i que no ha aplicat cap increment sobre les retribucions complementàries del 2020 i el 2021.
Pel que fa al personal laboral al servei de l’administració autonòmica i al sector públic instrumental, aquests veuran actualitzat el sou base a partir de gener de 2023, però tampoc recuperaran el que no han cobrat del sou base corresponent al 2020. Això també afecta el personal de l’ensenyament concertat.
Per tant, en els pressuposts del 2023 ,el Govern deixarà d’estalviar els 20 milions que ha estalviat durant tres anys. Però no tornarà cap cèntim de les quanties minorades durant el 2020, 2021 i 2022.
Convenia fer l’aclariment.
Quan la Mesa Sectorial de Sanitat va aprovar el decret que eximia (amb caràcter general) el personal sanitari de presentar el requisit de català, sabien les organitzacions sindicals i l’Administració que allò que estaven negociant era contrari a dret?
En tot cas, ara que els tribunals han sentenciat que el Decret que eximia del requisit de català és contrari a dret perquè vulnera la Llei 4/2016, de 6 d'abril, de capacitació lingüística, és hora de fer propostes per fer compatible el dret dels pacients de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials amb la cobertura de tots els llocs de feina de l’Ib-salut.
Per això, l’STEI Intersindical fa una proposta. El Servei de Salut pot copiar el sistema que funciona perfectament a Educació per a les cobertures temporals, i (en cada convocatòria) publicar una llista de persones excloses per no haver acreditat el requisit. Quan s'exhaureixi la llista d'admesos, l'Ib-salut podria contractar la gent que no té el títol. Quan aquestes persones acreditin el certificat, passarien a la llista d'admesos. Entenem que seria una bona manera de compaginar el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües oficials amb l'obligació de cobrir tots els llocs de feina.
D’altra banda, actualment, molta de gent que no pot acreditar el requisit de català fa feina al Servei de Salut. No són els responsables d'aquesta situació: l'Administració els ha contractat i no els ha demanat que l'acreditin. Per garantir que podran continuar a les borses, és urgent un pla de formació en temps de feina.
En aquest pla s'hi han d'abocar tots els recursos necessaris. Tothom (de qualsevol horari, qualsevol torn) ha de poder accedir a formació per a preparar els certificats oficials. Si fa falta, s'ha d'habilitar a la Llei de pressuposts 2022 una partida específica per a substitucions temporals de la gent que és a classe.
