L'STEI participa del debat "Llengua i educació" al Parlament del País Basc

 

Parlament País basc

M. Antònia Font, membre de l'executiva de l'STEI Intersindical, presidenta de la FOLC i membre d'Enllaçats per la Llengua, ha participat aquests dies del debat de Llengua i Educació que es fa a la Comissió d'Educació del Parlament basc

Després de fer una breu radiografia del sistema educatiu illenc, va dividir la seva intervenció en tres parts. La primera per parlar del debat que hi va haver entorn d'aquest tema durant el conflicte educatiu de la passada legislatura, una segona part per tractar del model lingüístic escolar actual i el punt en què es troba el document de Pacte per l'Educació i la proposta elaborada per un comitè d'experts sobre el Model lingüístic escolar de les Illes Balears.I la tercera part per exposar què pensam que podem fer en el moment històric actual i perquè convé que ho facem. D'aquesta manera la comissió parlamentària va conèixer de primera mà el debat que es va produir a les Illes Balears en relació al tractament de llengües a l’educació no universitària. La compareixença va durar un hora i mitja i hi va haver un llarg torn de preguntes.

A la breu radiografia del sistema educatiu va sortir la manca de finançament per part de l'estat, l'acolliment de molt d'alumnat que prové de la immigració i l'alt índex de fracàs escolar, això completat amb les dades de població, de nombre de centres, d'alumnat i de docents. Passàrem després a comentar dues de les accions d'en Bauzá contra el català a l'escola. Primer la lliure elecció de llengua per part de pares, mares i tutors legals. Explicàrem que el 90% de pares i mares, o el 87% en una altra consulta, triaren ensenyament EN català. També parlàrem de la implantació invasiva i imposada del TIL. La falta de preparació dels alumnes, de la formació dels docents.. la falta de mitjans i la voluntat clara de dinamitar -amb l'excusa de l'anglès-, l'ensenyament EN català als centres de les Illes. Evidentment l'STEI Intersindical va fer suport al sistema d'immersió que es fa a Catalunya, un sistema reconegut internacionalment com a vàlid perquè aconsegueix que tota la població escolar aprengui la llengua, que l'escola ajudi en el procés de normalització i que es garanteix la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. També va posar de relleu la normativa de les Illes que no permet separar els infants i joves per centres o per aules per raó de llengua, la qual cosa fa que tots els centres, públics i privats concertats, de totes les Illes Balears, facin com a mínim el 50% d'ensenyament EN català. La normativa de les illes permet arribar, per consens de la comunitat educativa, al 100% en català i molts de centres ho han fet així. De fet els centres on es fa el 100% en català tenen el doble de matrícules, de les que poden admetre. Explicàrem com està el document de Pacte per l'educació, l'inici amb el document d'Illes per un Pacte, el seu pas pel Consell escolar de les Illes Balears, el debat que es fa ara al Parlament, el document del comitè d'experts de proposta de Model lingüístic escolar... etc. I per acabar parlàrem de la necessitat de denunciar la desigualtat existent entre les llengües de l'estat, una desigualtat que comença a la Constitució espanyola, de la necessitat canviar normatives per al reconeixement de les llengües de l'estat i de constituir xarxes d'unió entre els territoris que tenen llengües que encara no han arribat a la normalitat plena pel que fa a l'ús i als drets individuals i col·lectius.

https://www.facebook.com/steiensenyamentpublic/posts/1903597756377966