Administració Local

Concentració per la justícia juvenil i protecció de la infància i adolescència

WhatsApp Image 2025 03 31 at 12.00.53

 

 

 

Davant l’anunci per part del Ministeri de Joventut i Infància de la tramitació d'un Reial Decret destinat a establir estàndards mínims en l'atenció a infants i joves del sistema de justicia juvenil i del sistema de protecció de la infància i adolescència, els sindicats STEI Intersindical, CCOO i CSI-CSIF, així com el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears i l’Associació Balear d’Integradors Socials, promovem una concentració en relació a aquesta iniciativa que ha de donar resposta a la necessitat d'homogeneïtzar els 17 models autonòmics existents, garantint una protecció adequada i equitativa per als gairebé 50.000 infants i adolescents sota tutela en règim d'acolliment residencial o en centres socioeducatius de justícia juvenil a l'estat espanyol.

Llegeix més...

Resum Mesa Sectorial de l’IMAS de 25 de març de 2025

Ahir va tenir lloc una sessió ordinària de la Mesa Sectorial de l’IMAS. Aquest és el resum dels punts que destacam:

Resum Mesa Sectorial de l’IMAS 26 de febrer

Ahir va tenir lloc una sessió ordinària de la Mesa Sectorial de l’IMAS. Aquest és el resum dels punts que destacam:

L’STEI Intersindical responsabilitza el Consolat d’aturar la negociació de l’equiparació del plus de residència

El sindicat lamenta que el moviment del Govern generi confrontació i malestar entre empleats públics

L’STEI Intersindical considera una molt mala jugada la decisió del Govern de congelar la negociació sobre l’equiparació del plus d’insularitat, també conegut com a indemnització per residència, amb les Canàries que va comunicar a la Mesa d’empleats públics de dimecres, dia 12 de febrer. Així mateix, assenyala directament el Consolat de generar crispació i malestar entre empleats públics. Aquesta és la valoració que n’ha fet el secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, a la roda de premsa conjunta que s’ha fet aquest dijous, juntament amb UGT, CCOO i CSIF.

Amb aquesta decisió del Govern no només queden dinamitades les passes que s’havien fet amb relació a l’equiparació del plus d’insularitat amb el de les Canàries, sinó també moltes altres millores pels treballadors que, des de fa un any i mig, s’estan tractant a la mesa.

Algunes d’aquestes millores són la recuperació de les quanties retallades durant el 2020, la jornada de 35 h, la convocatòria de processos ordinaris de Carrera professional, l'activació del grup B de funcionaris, la revisió dels plans d'Igualtat i la retribució del 100 % per incapacitat temporal.

Llegeix més...

L’STEI Intersindical ha demanat al jutjat l’execució forçosa de la sentència del 2,9% per al personal de l’administració autonòmica

A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

A més a més, atesa la falta de diligència en el compliment de la Sentència, correspon aplicar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers, d’acord amb el que disposa l’art. 106.3 de la LJCA.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, afirma que, davant la inacció del Govern, “ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Així mateix, diu que “l’Administració no ha fet cap passa” pel seu compliment i pagar el deute.

Gelabert remarca que el deute “no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

Llegeix més...

El personal empleat públic de les Balears ha perdut entre 600 i 1.100 euros anuals amb els acords retributius entre el Govern espanyol, CCOO i UGT

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

 

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

Llegeix més...