STEI Intersindical

Canvis en la gestió de les pensions del Règim de Classes Passives

Mesa sectorial 16 d'abril: oposicions i final de curs

A la Mesa Sectorial d’Educació, les qüestions més destacades han estat aquestes:

Oposicions 2021

El Ministeri d’Educació ha donat permís a la Conselleria d’Educació perquè totes les places que s’havien ofert per a enguany es puguin traslladar al 2021; per tant no es perd cap de les places d’oferta pública prevista per a les oposicions d’aquest any per a l’any que ve. A aquestes places s’hi afegiran les que puguin sorgir abans de la convocatòria de les oposicions per al 2021.

Funcionariat en pràctiques

La directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha dit que es publicarà una resolució de la seva direcció general en què es regularà tot allò referent a la fase de pràctiques, amb les adequacions pertinents a l’estat d’alarma.

Proposta de pacte d’estabilitat per al professorat interí

El conseller Martí March ha plantejat la possibilitat de negociar un nou pacte d’estabilitat per al col·lectiu de persones interines, compatible amb l’oferta d’oposicions dels propers anys, com hem reclamat des de l’STEI Intersindical al llarg dels darrers anys.

Instruccions de funcionament, avaluació i promoció per al tercer trimestre

També se’ns ha informat que avui matí s’han enviat les instruccions que han de regular el funcionament del tercer trimestre escolar. Aquestes instruccions es publicaran en el BOIB el proper dissabte, amb els principis explicats a la Mesa Sectorial, a l’espera de la modificació de criteris que hi pugui incorporar el Ministeri d’Educació i Formació Professional a través del BOE.

S’ha posat de manifest que en cap cas es modificarà el calendari escolar ni la data de finalització de les activitats lectives, tal com estava previst.

Resta pendent la qüestió de les classes de reforç voluntàries del mes de juliol, tal com va expressar la ministra Celaá a la roda de premsa d’ahir. Cal recordar que en cap cas és obligatori per als docents, no té relació amb l’avaluació del curs escolar i s’ha de veure si les condicions d’evolució de la pandèmia i les pròpies condicions climàtiques permetran que es dugui a terme.

Altres qüestions (suspensió de les oposicions, retorn de les taxes...)

S’ha comentat que ens convocaran a una propera Mesa Sectorial per parlar de totes aquestes qüestions, un cop paralitzat el termini per a la inscripció a les oposicions d’acord amb la resolució de la directora general de Personal Docent. La Conselleria està pendent de rebre un informe jurídic sobre aquesta qüestió.

L’STEI Intersindical posa de manifest que l’educació digital mai podrà substituir l’educació presencial i que, en aquesta situació de confinament s’hauran d’arbitrar mesures efectives per a cuidar la salut emocional del nostre alumnat. També fa un reconeixement al sobreesforç que fa el professorat de les Illes Balears.

Palma, 16 d’abril de 2020

El Govern balear actua de mala fe amb l’increment retributiu acordat pel Govern espanyol

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.

El II Acuerdo para la mejora del empleo público, signat a Madrid l’any 2018 pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats espanyols UGT, CCOO i CSIF, ja preveu l’increment mínim del 2 % en les retribucions del personal empleat públic per al 2020. Per això, el mes de novembre, quan va constatar que la Conselleria d’Hisenda no havia previst aquesta pujada en el Projecte de llei de pressuposts, l’STEI Intersindical va denunciar aquesta situació, i va instar el Govern i el Parlament a corregir aquesta manca de previsió.

Ara, un mes després que el Consell de Ministres hagi aprovat el Reial decret llei que dona cobertura legal al 2 % pactat el 2018, el problema esclata a les mans de la Conselleria d’Hisenda més poc previsora que hem conegut. El Govern està obligat a aplicar l’increment del 2 % al personal empleat públic i docent de la concertada però fa servir la seva falta de previsió com a excusa per no aplicar-lo. És la primera vegada que qüestiona un increment retributiu amb rang de llei estatal.

L’STEI Intersindical remarca que el 2010 es va retallar en un 5 % el sou del personal empleat públic (retallada que encara no s’ha revertit), i que durant el període 2011-2015 es varen congelar les retribucions. Per això, no podem acceptar de cap manera les filtracions esbiaixades i tendencioses sobre el període 2015-19. Quan mescla la carrera professional —un dret regulat des del període 2003-2007, que va estar anys sense aplicar-se, que només està garantit per als funcionaris de carrera i personal laboral fix i que no s’aplica al personal docent— amb l’increment retributiu i fa el tall l’any 2015, el Govern segueix la senda de la mala fe que intuírem a la Mesa d’ahir dimarts i, per tapar la seva mala gestió, enfronta la resta de la ciutadania amb el personal empleat públic.

L'STEI reclama solucions urgents per als centres educatius de Manacor

CEIP Sa Torre de Manacor 2 Fa un parell de setmanes, des de l’STEI Intersindical ens vàrem afegir a la concentració que l’Associació de mares i pares del CEIP Sa Torre havia convocat davant l’Ajuntament de la nostra ciutat, per a expressar el seu malestar pel retràs de les obres de reforma de l’escola de Sa Torre i per a exigir una solució urgent a la problemàtica que pateix la comunitat educativa, ubicada des del mes d’octubre del 2018 en les instal·lacions de l’IES Manacor.

Llegeix més...

Avantprojecte de Llei d'Educació de les Illes Balears. Tot allò que no es veu

Llei educacio Pasqui STEI La primera valoració de l’STEI Intersindical en relació al model lingüístic de l’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears fou clara:

"L’ensenyament en català garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i, almenys, d’una llengua estrangera; a l’hora de consensuar aquest apartat no volem que es facin passes enrere i, com a mínim, cal assegurar el que ja contempla la normativa actual, que és el Decret de mínims; i per tant rebutjam l’actual redactat de l’article 122 del model lingüístic de l’avantprojecte."

Un cop feta aquesta prmera valoració, hi ha tot un seguit d’altres qüestions del redactat que consideram del tot inadmissibles.

Llegeix l'avantprojecte

L'avantprojecte ara és en fase d'exposició pública fins dia 27 de febrer. Pots fer-nos arribar les teves observacions a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Si vols, també pots enviar les teves al·legacions directament al web habilitat pel Govern.

Ensenyament en català

L’ensenyament en català garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i, almenys, d’una llengua estrangera; a l’hora de consensuar aquest apartat no volem que es facin passes enrere i, com a mínim, cal assegurar el que ja contempla la normativa actual, que és el Decret de mínims; i per tant rebutjam l’actual redactat de l’article 122 del model lingüístic de l’avantprojecte

Gerents en lloc de directors

En l’article 107, apartat 2.e), llegim que una de les funcions dels directors dels centres escolars públics serà “l’obtenció o acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals”. Aquesta nova concepció del director el converteix en una mena de gerent d’una empresa privada que pot anar a cercar finançament per al seu centre, al marge del que rep per part de l’Administració.

Un article perillós perquè permet que els poders públics es desentenguin del seu deure de dotar els centres educatius del finançament necessari i fiar aquesta manca d’inversions a les bones gestions d’un director o directora que se sàpiga moure dins el món de l’empresa privada (amb les contraprestacions i dependències que això pot suposar). A més, el fet de permetre l’autofinançament dels centres pot conduir a incrementar-ne les diferències segons l’entorn social.

Entrevistes personals com a forma de selecció

L’avantprojecte de llei, quan parla de la selecció del professorat vinculada a les places amb perfils, regula la possibilitat de fer-ho a travésd’una entrevista; concretament en l’article 80.5.

Ja en el seu moment, quan en el mes d’abril de 2017 l’STEI Intersindical va emetre un vot particular al document Pacte per l’Educació de les Illes Balears, manifestàrem que veuríem bé que “determinades places que formen part d’un projecte pedagògic d’un centre amb un perfil molt determinat es dotassin a través d’una convocatòria pública de comissions de serveis, o mitjançant les llistes de professorat interí, sempre que es defineixin bé els perfils i es respectin els drets fonamentals de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat, com correspon a qualsevol procés d’accés a la funció pública”.

De cap manera, però, podem acceptar que l’accés a una plaça docent es faci per mitjans tan subjectius i discrecionals com ho pot ser una entrevista, ni tampoc que es deixi aquesta decisió solament en mans del director o l’equip directiu. En aquest sentit podem dir que el redactat actual blanqueja i assumeix com a propis alguns dels articles més lesius de la LOMCE pel que fa a la selecció del professorat i a l’ús de mitjans arbitraris per a la seva adjudicació a un centre concret.

Trist paper dels claustres i els consells escolars i de la Mesa Sectorial d’Educació

Com que l’Avantprojecte de llei està fet sota l’empara jurídica de la LOMCE, no fa cap passa en la recuperació necessària de competències i atribucions que tant el consell escolar de centre com el claustre varen perdre en aplicació de la llei educativa del Partit Popular.

Des de l’STEI Intersindical exigim que es recuperin aquestes atribucions dels dos òrgans esmentats, encaminades a assolir una participació més democràtica en la vida dels centres educatius. Per tant, entenem que els esforços s’han de centrar ara a derogar, com a mínim, els articles de la LOMCE que han suposat passes enrere en aquest sentit. Defensam que el consell escolar elegeixi de forma democràtica els equips directius, tant dels centres públics com dels centres concertats.

Tampoc podem compartir la filosofia que figura en aquest avantprojecte de llei que menysté la capacitat representativa de les organitzacions sindicals i que, fins i tot, dissenya per llei àmbits de participació que poden solapar les competències de la Mesa Sectorial com és el cas de la Mesa de Docents.

Carrera professional lligada a l’avaluació

Segons el redactat actual, el Govern ha d’establir un sistema de carrera docent “vinculada a l’avaluació de l’acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés de l’alumnat, les activitats de formació i les tasques d’innovació i recerca”. Aquesta avaluació la durà a terme el Departament d’Inspecció, l’Institut per a l’Avaluació i els directors dels centres i, si el resultat obtingut és positiu, el docent percebrà una nova retribució que figura en el document com a “complement de carrera”; tal com es reflecteix en l’apartat segon de la lletra c) de la disposició transitòria segona.

L’STEI Intersindical s’ha oposat sempre a una avaluació que estableixi diferències salarials entre el professorat i que fixi categories de docents de primera i de segona, entre bons i dolents, amb el trencament que suposa del treball cooperatiu. Consideram que l’avaluació, que ha de tenir un caràcter formatiu, ha de servir per millorar pràctiques educatives tant individuals com col·lectives. També per promoure la transparència del sistema educatiu, així com per a analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius educatius.

Tenim el precedent del professorat d’Astúries, que va passar per un sistema d’avaluació semblant, també en funció de “l’acompliment professional”. L’experiència va suposar un trencament dels equips docents basats en la cooperació i la solidaritat, que desenvolupaven i implementaven la innovació davant l’establiment d’una competitivitat fomentada per incentius a la productivitat, que és el vertader esperit de l’avaluació de la carrera docent. I sobretot perquè comportà una individualització de les relacions laborals i la consolidació de la individualitat, quan la tasca docent és per damunt de tot una feina conjunta de la comunitat educativa que vol tirar endavant en les millors condicions i de manera conjunta el seu projecte educatiu.

Altres aspectes que amaga l’Avantprojecte de llei

Hi ha algunes qüestions sobre les quals el redactat actual no diu res o és molt poc concret i que són, per l’STEI Intersindical, motiu de preocupació. Entre aquestes es troba, per exemple, la poca concreció pel que fa la gratuïtat de l’etapa 0-3 de l’educació infantil a la xarxa pública, ; així com tampoc no enfoca de quina manera s’ha d’integrar la diversitat social, funcional, de procedència, de gènere, sexual i afectiva de l’alumnat, o la necessària i inajornable rebaixa de les ràtios en les etapes educatives.

Pel que fa al finançament, hem demanat que el pressupost destinat a educació sigui el 7 % del PIB de les Illes Balears. En aquest sentit, crida l’atenció que l’Avantprojecte, en la disposició addicional cinquena, es marqui com a objectiu assolir el 5 % del PIB l’any 2029; quan en el compromís del Govern de coalició PSOE-Unidas Podemos és fixar aquest objectiu per a l’any 2025. Pel que fa al document d’Illes per un Pacte es demanava com el mínim el 6 % i que, en cada exercici pressupostari, l’import destinat a educació s’incrementàs en un 10%. També reclamam una Formació Professional pública, social i ben dotada de recursos dins del sistema educatiu.

És imprescindible la derogació de la LOMCE així com també el reforç de les competències educatives autonòmiques pròpies. També cal que es propiciï un pla de millora del nostre sistema educatiu negociat i consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa que vagi elevant l’èxit escolar, redueixi l’abandonament i inclogui la reversió de totes les retallades socials i laborals.

Aquest avantprojecte de llei ha de servir per reforçar l’escola pública, laica, en català, coeducadora i per a garantir els drets dels col·lectius assetjats per postulats reaccionaris.

L’STEI Intersindical, durant i després de tot el procés per a l’elaboració d’aquesta llei, tant a l’àmbit de la Conselleria, Consell Escolar de les Illes Balears i Parlament, com a sindicat majoritari de l’ensenyament, no defallirà a l’hora de fer propostes que contribueixin a la millora del nostre sistema educatiu.

Com a darrera informació, a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 13 de gener l’STEI va reclamar que es tornàs a reunir la Conselleria d’Educació amb les organitzacions sindicals, per analitzar la nova redacció de l’avantprojecte amb les aportacions que s’hi poden fer fins el 27 de febrer. El conseller es va comprometre a dur a terme aquesta nova reunió amb aquesta finalitat, abans de lliurar-lo al Consell Escolar de les Illes Balears.

Condolències per la mort de Rafel Crespí

Des de l'STEI compartim el sentiment de pèrdua per la mort sobtada del nostre amic i company Rafel Crespí. Volem expressar el nostre condol més sincer a la família, amics i companys en aquests moments tan difícils.

Rafel Crespi 04

L'STEI Intersindical torna a reivindicar l'increment del 2 %

El Govern balear encara no ha explicat quins comptes fa amb relació a l'increment del 2 % de les retribucions que marca el Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 22 de gener.

L'STEI Intersindical ha demanat al Govern que convoqui una sessió de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics perquè expliqui com fa comptes aplicar aquest increment.

Ara que farà tres setmanes que el BOE va publicar el Reial decret llei que estableix l'increment del 2 % de les retribucions del personal empleat públic, cal recordar que la Llei de pressuposts de la CAIB per al 2020 inclou una disposició addicional que estableix que un Acord del Consell de Govern podrà limitar aquest increment. L'STEI Intersindical ja va intentar en aquell moment que aquesta disposició desaparegués de la Llei en el tràmit parlamentari, però la majoria de grups no hi va estar d'acord.

És per això que l'STEI Intersindical fa responsables els grups parlamentaris que donen suport al Govern de la incertesa en què ens trobam ara. El Consell de Govern a hores d'ara tampoc no ha adoptat aquest acord i, mentrestant, el personal empleat públic i docent de la concertada de les Illes Balears continua amb les retribucions del 2019.

El Govern ha de posar fil a l'agulla.

Més articles...