Mesa Sectorial d’Educació de dia 13 de desembre de 2017

La Conselleria s'havia compromès a no desplegar cap aspecte de la LOMCE

Amb aquesta resolució concreta un dels apartat del Pacte de l'Educació, un dels motius pel quals que l'STEI no va signar-lo

La Intersindical no descarta la convocatòria de mobilitzacions dins aquest curs

L’STEI Intersindical expressa el seu desacord més absolut davant la manca de propostes que s’ha produït al llarg de les reunions mantingudes entre el Ministeri d’Educació i els sindicats, en l’àmbit de la Mesa Sectorial d’Educació estatal, del passat mes de juny ençà. L’objectiu d’aquestes trobades era l’articulació de mesures per a l’estabilitat i la consolidació del professorat interí, que en cap cas no es recullen en l’Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública, signat el passat mes de març entre el Ministeri d’Hisenda i els sindicats CCOO, UGT i CSI·F.

3ª Mesa de negociació, de 7 de novembre

Aquest matí del 7 de novembre hem assistit a la tercera mesa sectorial del MECD per negociar el procés d'estabilització per aplicació de l'Acord per a la millora de l'ocupació pública del 29 de març i els Pressupostos Generals de l'Estat de l’any 2017.

Resum

• El MECD recorda que segons l'acord del 29 de març, signat per alguns sindicats, aquests processos no són per a la consolidació de les persones que fan feina, sinó per estabilitzar les plantilles dels centres.
• El MECD creu viable reduir les interinitats al 8% en cinc anys.
• Es ponderen les fases d'oposició en un 60% i la fase concurs en un 40%.
• Les proves seguiren essent eliminatòries.
• La part pràctica segueix present a totes les especialitats.
• S'accepta augmentar en un la quantitat de bolles pels temaris.
• Es mantenen els temaris pel 2018. El 2019 ja n'hi haurien de nous.
• S'augmenta 10 el màxim nombre màxim d'anys d'experiència docent computables. Cada any valdrà 0,7 punts.

A Barcelona, ahir, ens tornàrem trobar centrals sindicals de tots els pobles i nacions de l’Estat espanyol, convocades per a assistir i acompanyar la posada en marxa del repte que el poble català s’ha marcat: defensar el dret a decidir el seu futur, sense demanar ni permís ni perdó, en el marc de l’exercici i l’ús d’estratègies pròpies des d’ara mateix com un exemple internacional de democràcia popular.

No podem sinó celebrar, en primer lloc, l’alegria, la determinació, la intel·ligència política i la dignitat amb què un poble que va dir que votaria ha duit a terme el seu objectiu. La mobilització de milions de persones convocades per a expressar la seva voluntat no pot passar desapercebuda. Entre el sotmetiment a un tauler de joc imposat o la llibertat, el poble català ha elegit aquesta darrera opció.