No existeix una definició comuna del concepte Explotació Sexual Comercial de Nens, Nenes i Adolescents. En general, la definició més consensuada és la que figura en la Declaració i Programa per a l'acció del primer congrés mundial contra l'explotació sexual comercial de nens, nenes i adolescents: “L'explotació sexual comercial infantil és una violació fonamental dels drets del nen i de la nena. Comprèn l'abús sexual per adults i la remuneració en efectiu o en espècie per a la criatura o una tercera persona o persones. La nena o el nen és tractat com un objecte sexual i com a objecte comercial. L'explotació sexual comercial de menors constitueix una forma de coerció i violència, i equival a treball forçós i una forma contemporània d'esclavitud”
Tres són les maneres fonamentals en els quals es manifesta aquesta violència sexual contra la infància:
- Abús sexual infantil amb o sense contacte.
- Imatges d'abús sexual a través de les TIC.
- Explotació infantil i tracta.
La majoria d'estudis sobre l'abús sexual infantil coincideixen que la majoria de les víctimes són nenes, Nacions Unides concreta que aproximadament un 80%.
Les noves tecnologies, que en tants camps han estat un gran avanç en les nostres vides, han ajudat a l'increment del tràfic infantil sexual. Milers de pedòfils inunden les xarxes impunement aprofitant qualsevol circumstància d'engany per a obtenir imatges de nens/as sense roba i en actituds inusuals a la seva edat. A això li podem sumar l'anomenat “turisme sexual infantil” que molts homes (principalment) fan a països en els quals accedir a aquest tipus de turisme és senzill i barat. Molts d'ells són pedòfils i, molts altres no, simplement s'aprofiten d'això quan veuen la disponibilitat de nenes i nens, que manquen d'elements bàsics com a roba i menjar, per la qual cosa en qualsevol moment vedin el seu cos per necessitats elementals de subsistència. Aquest tipus de turisme es dóna sobretot en països pobres on les Autoritats de l'Estat l'oculten per benefici propi, són ingressos econòmics aconseguits impunement per Governs corruptes i indignes.
Així comprovem que quan organismes internacionals prenen mesures en països com Tailàndia, una de les destinacions prototípiques de turisme sexual infantil, els països pròxims aprofiten per a prendre el relleu com Cambodja o Vietnam. Una enquesta realitzada en 2002 per l'Organització Aldétous va mostrar que de 4.214 visites amb propòsits sexuals de les quals va haver-hi registre a Cambodja, un 36% eren del propi país, un 42% asiàtics orientals (xinesos, vietnamites i japonesos) i 22% occidentals. Encara que l'enquesta no és recent, ens deixa veure com el turisme sexual infantil està fins i tot en el propi país on ni tan sols tenen consciència de l'aberració que cometen amb nenes i nens de la seva pròpia sang.
Una de les línies de treball que s'ha fet per a eradicar aquesta pràctica és el Codi de Conducta que més de 1000 empreses turístiques han subscrit. Algunes espanyoles com a hotels NH, Meliá, Iberia i Grup Barceló. El document els compromet a lluitar de manera activa contra la prostitució infantil: informant de qualsevol indici de turisme sexual, observant entrades i sortides de clients amb nenes/nens, informant abans de viatjar del que poden trobar en aquests països i el problema que poden tenir si fan ús d'explotació sexual infantil...en definitiva, conscienciar a les persones de si porten certes intencions en el seu viatge, millor quedar-se a casa.
Cal continuar denunciant, perseguint, conscienciant per part de la societat, governs, autoritats i ONG’s, que aquesta explotació ha de desaparèixer, i que per a lluitar contra aquest problema cal arrencar d'arrel un altre molt greu, la pobresa.
No són culpables d'haver nascut on han nascut, de pertànyer a famílies que els desnonen abans de ser dones i homes, de sobreviure com poden...encara que la solució sigui usar el seu cos per a omplir l'estómac i per a abrigallar-se i no sentir fred quan la solitud d'aquest món hostil és la seva única companyia.
Organización de Mujeres CI i Secretaria Dona STEI Intersindical
