L’article 67.4 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, de 12 d’abril de 2007, va reconèixer el dret a la jubilació parcial dels funcionaris públics: va establir que “escau la jubilació parcial, a sol·licitud de l'interessat, sempre que el funcionari compleixi els requisits i les condicions establerts en el règim de Seguretat Social que li sigui aplicable.”

Al principi, diversos tribunals superiors de justícia varen reconèixer aquesta possibilitat. Posteriorment, però, va canviar el criteri, i es va interpretar que calia desenvolupar-ho reglamentàriament: amb una regulació pròpia i específica per a la jubilació parcial del personal funcionari. És el que va establir el Tribunal Suprem en la sentència d’11 de març de 2013, dictada en recurs de cassació per a unificació de doctrina.

Més encara: el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, va derogar l’article 67.4 de l’EBEP i va suprimir definitivament aquesta modalitat de jubilació per als funcionaris.

Segons l’Enquesta de població activa, el nombre d’empleats públics va créixer de manera considerable entre la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta. El resultat és que una bona quantitat d’empleats públics —encara que tenen una mitjana de quaranta anys de servei i més de seixanta anys d’edat— no poden accedir a la jubilació parcial ni tampoc a la jubilació anticipada (perquè hi perden molt de poder adquisitiu, amb l’anticipada).

A més a més, regular la jubilació parcial permetria no només que les plantilles tornessin més joves (perquè hi ingressarien molts de joves) sinó també un estalvi important per a l’Administració (triennis, carrera professional...).

Avui en dia aquesta és una reivindicació del conjunt del funcionariat, que està discriminat respecte de la resta d’empleats públics, com també respecte dels treballadors de l’empresa privada a qui s’aplica l’Estatut dels treballadors. Una reivindicació que s’ha reforçat després de l’Acord marc per a una Administració del segle XXI (BOE núm. 276, de 17 de novembre de 2022).

El punt tercer d’aquest acord diu concretament que “igualment, es durà a terme la derogació de la supressió de la jubilació parcial com una de les modalitats de jubilació del personal funcionari establertes en l’article 67 del TREBEP”.

Perquè ja ha passat més d’un any des d’aquest acord i no s’ha duit a terme aquesta derogació (i perquè no volem que romangui com una declaració d’intencions amb la pretensió de cercar un rèdit en les eleccions polítiques i sindicals), la Confederació Intersindical (de la qual forma part l’STEI Intersindical):

  1. Insta el Govern espanyol a modificar urgentment aquest precepte i desenvolupar reglamentàriament la jubilació dels funcionaris públics que compleixin els requisits i les condicions establertes en el règim general de la seguretat social.
  2. Insta les organitzacions sindicals que varen signar aquest Acord marc a exigir que es compleixi el que s’hi preveu.