La Mutilació Genital Femenina (MGF) és un greu exemple de violència de gènere que es practica actualment en algunes cultures de tot el món, de les quals poca gent en parla. Aquestes pràctiques es duen a terme a causa del sistema patriarcal d'aquestes societats, A més, les decisions les prenen la gent gran, són societats gerontològiques.
La MGF es practica en uns 30 països del món, com Egipte, Somàlia, Mali, l'Índia, etc., i a causa dels fluxos migratoris, s'estén als diferents països d'acolliment.
L'informe de 2016 d'UNICEF, La mutilació genital femenina: una preocupació mundial, observa que la meitat de les nines i dones que ha sofert aquesta pràctica viuen en tres països–Egipte, Etiòpia i indonèsia-.
Font: www.endfgm.eu
El costum es realitza de generació en generació, a nines d'entre els 0-14 anys, i amb raons diferents: socials, religioses, màgiques, higièniques i estètiques, sexuals i/o reproductives, depenent de cada ètnia. Entre aquestes trobem; “és la nostra cultura”; “és més higiènic”, “el clítoris creix de manera desproporcionada”; “l'home experimenta més plaer”, etc.
Existeixen quatre tipus diferents de mutilació genital femenina:
Tipus I o clitoridectomia: resecció parcial o total del clítoris
Tipus II o escissió: resecció dels llavis menors amb resecció parcial o total del clítoris o sense, i amb o sense escissió dels llavis majors.
Tipus III o infibulació: estrenyiment de l'obertura vaginal mitjançant el tall i recol·locació dels llavis menors i/o majors, amb escissió o sense del clítoris.
Tipus IV: ampli ventall de pràctiques variades i inclassificables. Engloba tots els procediments lesius.
Són moltes les conseqüències d'aquesta pràctica, les quals les podem classificar en:
A curt termini: dolor, hemorràgies, dificultats per a orinar, infeccions, morts...
A llarg termini: infeccions de l'aparell reproductor, malalties inflamatòries de la regió pelviana, infertilitat, menstruacions doloroses, obstrucció crònica del tracte urinari o pedres a la bufeta, incontinència urinària, relacions sexuals doloroses, parts difícils...
Existeixen diversos protocols i guies d'atenció, actuació i intervenció dirigides a professionals que treballen en els diferents àmbits: social, sanitari, jurídic, educatiu..., però la informació no està actualitzada.
Actualment, aquesta pràctica és penada per la llei a l'Estat espanyol.
La prevenció i l'educació sobre aquesta pràctica són imprescindibles, tant als països d'origen com als països de destinació.
També és necessari empoderar les dones i nines amb tots els mitjans dels quals disposem: legislatius, sanitaris, educatius, de sensibilització i acompanyament per a eradicar de manera efectiva i definitivament aquesta terrible pràctica que ha costat i continua costant tantes vides i tant de patiment.
Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical denunciem aquesta pràctica i ens unim a les veus en defensa de les dones i les nines que veuen violentats els seus drets humans més bàsics.
