És lamentable que es prorrogui el decret llei de 2012 de retallades en matèria de personal
En només aquests dos anys s'han retallat 30 milions (29.658.235 €) d'euros en Educació, una quantitat brutal en un temps rècord.
Amb el pressupost del 2014, el Govern situa la inversió en educació per sota de la inversió del 2012, que, recordam, ja va ser un any de retallades.
El Govern ha passat d'un pressupost per a Educació de 767.400.521 euros el 2012 a pressupostar-ne 743.572.807,00 € (-23.827.714,00 €) el 2013 i 761.570.000,00 € (-5.830.521,00 €) el 2014.
(Font: Pressupost 2012. Articulat de la Llei. Memòria general. Quadres resum. Pàg. 91; Pressupost 2013. TOM 1: Articulat de la llei, memòria general i resums. Pàg. 115; Pressupost 2014. Dossier de resum. Pàgina 16)
No totes les conselleries i sectors estratègics pateixen per igual
Aquestes xifres contrasten amb l'augment que han sofert altres conselleries com, per exemple, Turisme i Esport, que el 2014 veurà incrementat el seu pressupost un 17 % respecte l'any 2012 (de 63'3 M€ a 74'3 M€).
El contrast encara és més cridaner si tenim en compte que el sector turístic no està en plena crisi sinó que més aviat les Balears hem tingut una campanya turística excel·lent, segons manifesta el propi Govern (pàgina 8 del dossier de presentació dels pressuposts 2014).
Mentre les retallades 2013-2014 en Educació són de 30 M€, el Govern registra un superàvit de 76 M€
Al marge de qualsevol comparativa, és vergonyós que la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts bravegi (Nota Informativa del Govern de dia 29/10/13) del superàvit registrat fins al mes d’agost a les Illes Balears (76 milions d’euros) en una mostra de “ferm compromís del Govern en la consecució de l’equilibri dels comptes públics”. Una cosa és equilibrar els comptes i una altra és retallar 30 milions d'euros en Educació per, ara, tenir-ne 76 com a superàvit. És indigne d'un Govern que es cregui avançat.
La Conselleria d'Educació necessita al capdavant una persona que defensi l'ensenyament. Sense marge per a la negociació
Amb aquest projecte de pressupost presentat es fa palès que la Consellera Camps no ha sabut defensar l'Ensenyament en el si del Consell de Govern. Es fa necessari que la Consellera canviï la seva manera de treballar: Si ella no és experta en educació, que almenys ho siguin els seus assessors més directes. Aquest desconeixement del món de l'Ensenyament no el pateixen ni la consellera ni els seus assessors, el pateix tota la Comunitat Educativa.
Amb tot, aquesta política denota la no prioritat de la inversió educativa per part del Govern i la manca de partides pressupostàries per possibilitar un acord parcial en referència als aspectes sociolaborals plantejats a la Plataforma reivindicativa de la vaga indefinida.
Mentre la Consellera parla d'un “Pla autonòmic de reformes del Sistema Educatiu”, aquest Govern consolida Balears a la coa en inversió per alumnat a l’Estat
Amb motiu de la Comissió General de Comunitats Autònomes al Senat la Consellera ha parlat d'un “Pla autonòmic de reformes del Sistema Educatiu” que és l'eina amb la que aquest Govern pretén lluitar contra el fracàs escolar. Malauradament, la problemàtica del fracàs escolar no té tanta relació amb la legislació com amb la retallada sistemàtica i continuada de recursos humans, materials i econòmics en l'ensenyament públic. No cal anar tan lluny per trobar un del principals problemes que pateix el nostre sistema educatiu.
Aquests pressuposts —que podrien incorporar els 5 milions d'euros dels descomptes de la vaga indefinida—, situen aquests pressupost d'Educació a la coa en inversió per alumnat dins de l’Estat espanyol.
Aquestes dades posen de manifest que el pressupost destinat a educació està per davall del 3 % del PIB de les Illes, un dels més baixos d'Europa, i això es fa mentre es parla d'autopistes de l'educació i d’ensenyament trilingüe, però la realitat del pressupost constata que no s’hi destinen recursos econòmics en aquestes propostes educatives del PP.
Sembla que cada actuació d’aquest Govern es faci pensant contra l’Educació
És lamentable que per una banda es vulgui mantenir un discurs optimista i simular una tímida expansió pressupostària i per altra banda es prorrogui el decret llei de 2012 de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit, mitjançat el qual s’adopten mesures estructurals de racionalització i eficiència en la gestió dels recursos humans del sector públic. Altre cop els treballadors públics pateixen el pes de les polítiques antisocials d’aquest Govern.
