L’Informe PISA 2012 és el resultat de les proves aplicades a 65 països del món, dels quals 34 pertanyen a la OCDE. Aquest estudi es fa cada tres anys i avalua les competències matemàtiques, de lectura i de ciències de l’alumnat de 4t d’ESO (15 anys) que hagi estat escolaritzat un mínim de 6 anys. L’any 2012 l’informe s’ha centrat de forma més aprofundida en la competència matemàtica.
També volem destacar que aquest informe avalua competències concretes i no tot el sistema educatiu. Prioritza l’avaluació d’unes competències instrumentals i no n’avalua competències en valors culturals i educatius que també es treballen a l’escola, com el camp de les humanitats, la creativitat artística, la convivència i la cohesió social, l’esperit crític…
Les competències que avalua l’OCDE estan d’acord amb un model educatiu en consonància amb un model econòmic i social que treballa per un món competitiu i de creixement econòmic sense límits, en comptes de per un model econòmic i social que prioritzi les persones, l’economia del bé comú i la construcció d’una societat lliure, justa i igualitària.
Els resultats de l’informe PISA són de tres tipus:
- Coneixements i competències de l’alumnat
- Relació entre aquestes competències i variables demogràfiques, socials, econòmiques i cultural.
- Indicadors de tendències
LES ILLES BALEARS A L’INFORME PISA 2012
- Matemàtiques: 475 punts. Espanya: 484 punts. Per damunt de les Illes Balears: Catalunya (493 punts), Madrid (504 punts), País Basc (505 punts) o Navarra (517 punts. Per davall: Andalusia (472 punts), Múrcia (462 punts) i Extremadura (461 punts). La mitja dels països de la OCDE és de 494 punts i la de la UE és de 489 punts.
- Comprensió lectora: 476 punts. Espanya: 488 punts. Per damunt de les Illes Balears: País Basc (498 punts), Catalunya (501 punts), Navarra (509 punts) o Madrid (511 punts). Per davall, Múrcia (462 punts) i Extremadura (457 punts). La mitjana dels països de la OCDE és de 496 punts i la de la UE és de 489 punts.
- Ciències: 483 punts. Espanya: 496 punts. Per damunt de les Illes Balears: Catalunya (492 punts), País Basc (506 punts), Navarra (514 punts) o Madrid (515 punts). Per davall o igual: Extremadura (483 punts) i Múrcia (479 punts). La mitjana dels països de la OCDE és de 501 punts i la de la UE és de 497 punts.
- El percentatge d’alumnat immigrant a la OCEDE és de l’11’4% i a la UE del 9,4%. A Espanya és del 9,9% i a les Illes Balears del 19,2%. País Basc (9%), Catalunya (14%), Navarra (15,5%), Madrid (16,4%), Andalusia (3,4%) i Extremadura (3,3%).
- Als països de l’OCDE l’alumnat immigrant obté 32 punts manco en competències matemàtiques i a la UE, 30 punts manco. A Espanya, la diferència entre els resultats dels nadius i els immigrants és de 53 punts i a les Illes Balears de 60 punts. Andalusia o Extremadura estant al voltant dels 40 punts. Els resultats en comprensió lectora i ciències són semblants.
c) Variació del rendiment dels estudiants en funció del nivell d’estudi dels pares, nivell d’ocupació dels pares i nombre de llibres que hi ha a la llar.
- El nivell d’estudis dels pares incideix significativament en el rendiment de l’alumnat. Les diferències entre l’alumnat amb pares amb nivell educatiu baix i alt arriba als 57 punts en matemàtiques, 52 punts en lectura i 53 en ciències.
- Les diferències entre l’alumnat amb pares amb llocs de treball bàsics o qualificats és de 79 punts en matemàtiques, 73 punts en lectura i 70 punts en ciències.
- Les diferències entre l’alumnat que a casa seva hi ha menys de 10 llibres o més de 200 llibres és de 124 punts de diferència en matemàtiques, 126 punts en lectura i 115 punts en ciències.
d) Índex de desenvolupament educatiu.
- L´índex de desenvolupament educatiu (IDE) integra tres aspectes a l’hora d’avaluar els resultats educatius: rendiments, equitat (igualtat d’oportunitats) i qualitat (alumnat que assoleix el màxim nivell de competència), a través d’una complexa fórmula matemàtica.
- L’IDE d’Espanya és del 85% prenent com a referència la mitja dels països de la OCDE.
- Balears, juntament amb Extremadura, està a 14 punts de la mitja espanyola. Catalunya està 2 punts per sobre, el País Basc, 7 punts, Madrid, 19 punts i Navarra, 24 punts.
- Si feim la comparació entre el 2009 i el 2012, les Illes balears milloren un 22% en l’índex de desenvolupament educatiu.
e) Repetició de curs.
- El 34 % dels estudiants que han participat a les proves de l’Informe Pisa a Espanya havien repetit curs. Als països de l’OCDE aquest percentatge és del 16% i a la UE del 15%. A les Illes Balears el percentatge d’alumnat repetidor és del 41%. D’aquests, el 14% havia repetit un curs i el 27%, dos cursos.
- Les diferències entre alumnes repetidors i no repetidors són molt importants. A Espanya els resultats de l’alumnat no repetidor són superiors a la mitja de la UE i de la OCDE. L’alumnat no repetidor de les Illes Balears supera la mitja d’Espanya.
- Les taxes de repetidors més elevades corresponen a les Illes Balears, Múrcia i Extremadura i les més baixes són les de Catalunya, País Basc i Navarra.
- Els alumnes no repetidors de Navarra obtenen 549 punts en matemàtiques i es situen entre Corea (554) i el Japó (536).
D’una primera lectura d’aquestes dades podem extreure les següents conclusions:
a) L’aplicació del decret de mínims a les Illes Balears, de la immersió lingüística a Catalunya, d’un sistema de lliure elecció de llengua al País Basc o la utilització d’una sola llengua a l’ensenyament no determina els resultats en matemàtiques, comprensió lectora o ciències.
|
| Navarra | P.Basc | Madrid | Catalunya | Espanya | Balears | Andal. | Extrem. |
| Matem. | 517 | 505 | 504 | 493 | 484 | 475 | 472 | 461 |
| Lectura | 509 | 498 | 511 | 501 | 488 | 476 | 477 | 457 |
| Ciències | 514 | 506 | 517 | 492 | 496 | 483 | 486 | 483 |
b) El fenomen immigratori condiciona els resultats acadèmics, especialment pels alumnes immigrats. Balears té 1 de cada 5 alumnes que és immigrat. La UE presenta una diferència de 30 punts entre els resultats dels alumnes nadius i els immigrats, a Espanya la diferència és de 53 punts i a les Illes balears de 60 punts.
c) L’impacte econòmic, social i cultural (ESCS) sobre l’alumnat és determinant en els resultats obtinguts tal com hem vist anteriorment. En el cas dels immigrants les diferències apuntades es redueixen significativament si es tenen en compte els efectes econòmics, socials i culturals: 13 punts a la OCDE, 16 punts a Espanya i 15 punts a les Illes Balears.
d) L’índex de desenvolupament educatiu (rendiment, equitat i qualitat) a les Illes balears és 14 punts inferior a la mitjana espanyola que, a la vegada, és 15 punts inferior a la mitjana de l’OCDE, encara que ha millorat entre el 2009 i el 2012.
e) L’alumnat repetidor difícilment assoleix els nivells educatius que es plantegen. A les Illes Balears, igual que a la resta d’Espanya, l’alumne que repeteix dos cursos és molt probable que deixi els estudis i presenti problemes d’exclusió social.
f) El sistema educatiu a les Illes Balears, com a la resta del món, està sotmès a múltiples variables (econòmiques, demogràfiques, socials i culturals). És un sistema complex que no admet conclusions simples sobre el seu funcionament, especialment si aquestes estan fortament polititzades. El sistema educatiu de les Illes balears està necessitat de consens, diàleg i negociació per establir les bases d’un projecte educatiu sòlid, estable, no sotmès als canvis polítics o conjunturals, un sistema on tota la comunitat educativa se senti part del mateix i on l’administració esdevingui còmplice del procés i no l’enemic número ú.
Finalment des de l’STEI reclamam a la Conselleria d’Educació l’anàlisi acurat d’aquest informe i l’aplicació negociada i consensuada amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa –sindicats, federacions pares i mares alumnes, estudiants... – de les mesures que incideixen, segons aquest informe, en la millora del resultats en aquests àmbits competencials.
Volem remarcar també que hi ha països que ensinistren els seus alumnes a superar les proves PISA i obvien altres aspectes educatius importants. Des del nostre sindicat, l’STEI, estam a favor de reforçar competències, però no de reforçar la competitivitat, perquè una competitivitat extrema pot dur a molta pressió a l’alumnat i, pot passar -com per exemple passa a Corea- que hi hagi un augment de suïcidis entre els escolars per la forta pressió en el rendiment escolar que pateixen aquests alumnes.
Es fa palès que les retallades, en plantilles de professorat, l’augment de ràtios d’alumnes per aula, la disminució i l’eliminació de programes d’atenció a l’alumnat en programes d’aprenentatge, són mesures que no contribueixen a la millora educativa com constata l’informe PISA. En canvi, que les autoritats educatives prestigiïn la tasca docent, que s’incentivi que els millors puguin accedir a la docència i mesures de signe contrari a les retallades, com puguin esser, l’atenció individualitzada dels alumnes, la potenciació i la recuperació de programes de suport educatiu, la redistribució equilibrada de l’alumnat immigrant a tots els centres per evitar situacions de guetos educatius. La clau fonamental és el diàleg, el consens i la negociació amb tots els components de la comunitat educativa per fer front als reptes del nostre sistema educatiu. La millor fórmula per a l’èxit escolar, propostes negociades i consensuades i no propostes imposades i no consensuades com el TIL i la LOMCE.
