El secretari de moviments socials de l’STEI, Xesc Ramis, i la secretària de política educativa i normalització lingüística, M. Antònia Font, assistiren a la reunió dels sindicats alternatius que, durant tot el dia de divendres 11 d’abril de 2014, es va celebrar a la seu de la IAC a Barcelona. Allà es va fer una valoració de les Marxes per la Dignitat, que tragueren a Madrid prop de dos milions de persones al carrer, sota el lema que reclamava els drets bàsics de les persones: PA, SOSTRE I TREBALL.
La valoració per part dels sindicats alternatius convocants de les marxes -i autors del document de consens amb les marees verdes i la resta d’organitzacions que hi participaren, que fou el manifest, qualificat per Vicenç Navarro com un dels millors textos escrits en aquests darreres anys-, va ser molt positiva. Destacaren l’acolliment que els marxaires tingueren per part de la societat civil de Madrid que aplaudí i se sumà a les columnes que arribaven des de diferents parts de l’estat per omplir el centre de Madrid. Es remarcà també l’acolliment que reberen les columnes catalana i basca, que amb els seus lemes i consignes en català i basc, incloses les senyeres i les ikurrinyes, varen ser acollits, aplaudits i acompanyats per ciutadans i ciutadanes de Madrid.
L’èxit de les marxes ha animat la gent a fer propostes de continuïtat d’aquest moviment social majoritari. La defensa dels drets socials, laborals i nacionals, la dels drets fonamentals, la dels serveis públics, l’estat solidari i de dret, fa que la lluita continuï i vagi assolint els seus objectius. És necessari que els representants de la ciutadania escoltin el poble i canviïn les seves polítiques antisocials i només en benefici d’interessos econòmics i no socials.
Durant el dissabte de matí l’STEI, juntament amb altres sindicats alternatius, entitats i organitzacions, marees, plataformes, assemblees de la resta de l’estat ens reunírem per valorar novament les marxes i consensuar les propostes de mobilització per continuar el moviment reivindicatiu ara ja imprescindible per a una millora social i política i per reforçar la democràcia participativa i coordinar entre tots la protesta social que sorgeix des de diferents organitzacions del teixit social que es veu amenaçat pel poder econòmic al qual la classe política sembla que estigui sotmès.
