Méndez de Vigo: un atac contra l’escola pública i el seu professorat

L’STEI qualifica les declaracions de Méndez de Vigo un atac contra l’escola pública i el seu professorat

El ministre d'Educació revela quines són les seves intencions pel que fa al professorat de l'ensenyament públic.

L’STEI lamenta que la línia que segueix és la del seu predecessor: malgrat haver intentat donar una imatge dialogant que superàs la nefasta gestió del ministre que va donar nom a una llei com la LOMCE, que pretén acabar amb el caràcter públic de l'educació i posar el professorat en una situació d'absoluta indefensió, ara mostra clarament el seu seguidisme i la seva voluntat de continuar l'obra de Wert.

Després d'haver empitjorat fins a límits insostenibles les condicions laborals del professorat, amb l'acomiadament de milers de docents, havent abaixat els seus salaris, acabat amb l'atenció a la diversitat i reduït les possibilitat d'èxit escolar de molts alumnes, amb l'augment de les hores de feina, el nombre de grups i d'alumnat que s'ha d'atendre; després d'haver degradat la situació del sistema públic d'ensenyament amb la reducció del PIB destinat a educació; després d'haver aconseguit fer retrocedir els indicadors relatius al progrés del país en sanitat i educació... el Govern de Rajoy amb el seu nou ministre Méndez de Vigo presenta com a novedosa una política en matèria de professorat que ja ha donat bona mostra dels seus efectes a països com Xile o els Estats Units.

Es tracta de retribuir el professorat en funció de les avaluacions dels resultats dels seus alumnes i del centre educatiu en què fan feina. L'excusa és que no es pot pagar el mateix a qui obté pitjors notes en l'exercici de la seva tasca. L'aplicació d'aquesta teoria del més ranci estil neoliberal, que els seguidors de l'Escola de Xicago aplicaren al Xile de Pinochet, ha mostrat d'una manera clara les seves conseqüències: degradació de la professió docent, arbitrarietat en l'atribució de fons a les escoles i als seus mestres, privatització creixent del sistema educatiu... I en el cas dels Estats Units, en què alguns estats varen implementar mesures d'aquesta casta, les conseqüències d'aquestes polítiques suposaren el tancament de nombrosos establiments escolars, l'acomiadament de milers de docents i el lliurament d'aquestes escoles a la iniciativa privada.

La LOMCE ja conté en el seu germen mesures semblants a les propostes del ministre Méndez de Vigo, que segueix el seu filòsof de capçalera José Antonio Marina. Però encara no havien gosat expressar-les d'aquesta manera. El professorat està indignat: en lloc d'adoptar mesures per a afavorir el treball en equip, recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir la càrrega laboral dels docents i fomentar l'atenció a la diversitat amb la dotació de personal als centres educatius, en comptes de garantir l'estabilitat de les plantilles docents amb l'accés a la funció pública del professorat interí, ens trobam amb una proposta per a dinamitar l'ensenyament públic i carregar damunt els docents les culpes dels mals que deriven d'una política nefasta en matèria educativa.

Des del nostre sindicat fa temps que advertim els docents d’aquesta casta de polítiques que pretenen individualitzar les relacions laborals del professorat i convertir les direccions dels centres en simples gestors amb poder per a seleccionar o rebutjar professors; en definitiva, per a fer d’una tasca col·lectiva com ha de ser l’educació pública una activitat mercantilista.

L’STEI defensa un sistema retributiu basat en criteris objectius i no en avaluacions arbitràries que només beneficiarien el professorat més afí a la jerarquia, rebutja de manera frontal aquest intent de jerarquització docent i exigeix als partits polítics que es pronunciïn clarament en contra d’una política la finalitat de la qual és degradar l’ensenyament públic i afavorir la seva privatització. L’homologació retributiva per a tot el professorat és una assignatura pendent. La discriminació només pot tenir com a conseqüència més desigualtat i, per tant, més deteriorament de l’escola pública.

Ciutat de Mallorca, 4 de novembre de 2015