Malgrat tot, el camí emprés és encara insuficient
A la mesa tècnica d’insularitat de dia 17 de juny, reunida a l’illa de Formentera, la Conselleria d’Educació ens ha presentat oficialment i per escrit els primers documents referents a les actuacions que pretén implementar per pal·liar el greu problema de la insularitat. Les actuacions van dirigides, de moment, les illes de Formentera, Eivissa i Menorca. La Conselleria ha exclòs de l’equació l’illa de Mallorca. Per això l’STEI Intersindical ha fet palès que el cost de vida també és un problema a aquesta illa i, per això, ha exigit una nova negociació per incloure-la tot d’una que sigui possible.
Complement de Difícil Cobertura
La primera actuació es declarar totes les places de Formentera, Eivissa i Menorca, com a places de Difícil Cobertura. Aquestes places estaran dotades d’un complement variable, segons les illes. Seran 12 mensualitats amb les següents quanties:
2024-25 | 2025-26 | a partir del 2026-27 | |
Menorca | 100 € | 200 € | |
Eivissa | 200 € | 300 € | |
Formentera | 300 € | 400 € | 400 € |
Aquestes quanties, però, no donen resposta al problema, ja que per al curs 2024-25 només hi haurà un increment a l’Illa de Formentera.
Complement de Molt Difícil Cobertura
La segona actuació és un altre complement de 300€ per al curs 2024-25 i de 400€ a partir del curs 2025-26 per a les places de Molt Difícil Cobertura de Menorca, Eivissa i Formentera. Per ser considerades com a tals, les places han de ser de docència directa amb alumnes i complir una de les condicions següents:
- Totes les places d'una determina illa i tipus de jornada (mitja o sencera) on hi hagi fins a un màxim de 5 persones admeses a les llistes.
- Places que es torbin més de 14 dies a poder-les cobrir.
Seran 12 mensualitats amb les següents quanties:
2024-25 | a partir del 2026-27 |
300 € | 400 € |
Aquestes quanties, però, no donen resposta al problema, ja que per al curs 2024-25 només hi haurà un increment a l’Illa de Formentera.
El complement de Difícil Cobertura i el de Molt Difícil Cobertura són excloents entre sí. Només se'n remuneraria el més quantiós.
Habitatge
Per acabar, la Conselleria intenta arribar a convenis amb entitats privades per oferir habitatges addicionals, tot i que de moment diuen que només han trobat possibilitats a Eivissa. La Conselleria també donaria un ajut de 400€ per habitatge. Aquesta mesura encara no està gens definida, atès que no s’especifica de quina manera es podrà accedir a aquests habitatges i ajuts.
Indeminització per residència
Les mesures esbossades fins ara són una petita passa en la direcció adequada per reduir el cost de la insularitat, però insuficient, ja que no arregla de forma definitiva el gran obstacle econòmic que suposa l’increment desmesurat del cost de la vida de les Illes Balears. Tot plegat s’ha de veure complementat d’un increment substancial de la indemnització per residència. L’STEI ja ha presentat a l’àmbit de la Mesa de l’Empleat Públic, on el sindicat té la majoria per primera vegada, la necessitat d’incrementar aquest concepte per a totes les treballadores i treballadors de les Illes Balears.
Complement de perillositat, penositat i toxicitat
L'STEI ja fa uns mesos va registrar un escrit sol·licitant un complement en aquest sentit.
Amb aquest complement es remuneraran a les places de dels centres penitenciaris, programes d’acollida o protecció del menor, centres hospitalaris o convalescents a domicili, a totes les illes.
2024-25 | a partir del 2026-27 |
250 € | 300 € |
Les illes, que es veuen sotmeses a una elevada i constant pressió demogràfica i un tradicional estrès sobre el territori, que es manifesta en un gradual increment del cost de la vida i un problema cada volta més alarmant per accedir a una vivenda digna, necessiten que els serveis públics que aporten equitat a la societat, i tenen la funció d’eliminar tot tipus de desigualtats, tinguin la possibilitat d’expressar-se en aquesta matèria. I passa per posar en el centre de l’acció política a la ciutadania d’aquestes illes i no als turistes.
És per això que des de l’STEI Intersindical s’exigeixen més esforços per part dels ens públics per resoldre definitivament aquests desequilibris que precaritzen i fereixen de mort la nostra societat.