En els últims anys s'ha consolidat la commemoració del 17 de Maig com a Dia Mundial contra l'Homofòbia, un fet que, probablement, sorprengui als qui ho veuen des de la distància heterosexual o cissexual. Per ventura la població LGTBI no s’explica abastament amb el 28 de Juny a la jornada per donar a conèixer les seves reivindicacions? Per què és necessària aquesta nova data al calendari commemoratiu? Què té de diferent una jornada de l'altra?
Comencem amb una dada sorprenent: el 17 de Maig de 2005 va començar a commemorar-se -ja en ple segle XXI- a partir d'una iniciativa coordinada des de França per l'acadèmic Louis-George Tin. Va ser en aquesta data que es va institucionalitzar un Comitè Internacional contra l'Homofòbia que poc després va ampliar el seu àmbit cap a la Transfòbia i la Bifòbia. Aquesta Comissió, coneguda també per les seves sigles en anglès IDAHO (International Day Against Homophobia) va assenyalar la necessitat de lluitar per eradicar les conductes i els comportaments de caràcter homòfob existents a la societat.
Pot resultar més sorprenent encara saber que la data triada, el 17 de maig, no es deu a l'atzar. Va ser aquest dia de l'any 1990 quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va suprimir la consideració de malaltia mental pel que es denominava fins llavors “comportaments homosexuals”. Dit d'una altra manera, gais i lesbianes patíem, fins a aquest moment, una espècie de bogeria inexplicable. En realitat tota aquesta lluita havia començat en dècades anteriors quan alguns membres de l’American Psychiatric Association (APA) van començar a denunciar l'arbitrarietat que suposava la consideració de malaltia mental per qualificar els comportaments homosexuals. Es va obrir un intens debat entre la comunitat de psiquiatres i psicòlegs que no va arribar a cap acord sobre la qüestió. No era un assumpte científic sinó ideològic i solament es va poder resoldre per mitjà d'un referèndum entre el conjunt de l'afiliació que va decidir per una majoria ajustada que no es tractava d'una malaltia mental, pas primer perquè el concepte fos retirat del Manual de diagnòstic estadístic per a la catalogació de trastorns mentals (DSM) utilitzat per psiquiatres i psicòlegs.
Així doncs, fins a fa molt pocs anys, la població LGTBI va estar sotmesa a un procés de medicalització del que s'ha anat desprenent en les últimes dècades encara que no íntegrament. Encara avui, el col·lectiu transsexual ha de fer front a la consideració de patologia i disfòria de gènere. Si alguna cosa va demostrar aquest procés va ser el fet que moltes de les actituds i comportaments responien a una sèrie de prejudicis de caràcter ideològic existents en la part heterosexual de la societat. Aquesta lluita es va traslladar a l'OMS però va caldre esperar dues dècades per obtenir el resultat esperat des del moviment social LGTB.
En el desenvolupament d'aquest procés serà fonamental l'elaboració del concepte d'homofòbia, en les seves diferents variants de transfòbia, lesbofòbia o bifòbia, ja que va permetre analitzar les diferents formes d'opressió sobre la població LGTB. Es tracta d'un neologisme que va començar a utilitzar-se a la fi de la dècada dels anys seixanta del segle passat. S'entén pel mateix l'aversió, irracional en la majoria de les ocasions, cap a l'homosexualitat en les seves diferents variants. S'inclou aquí un ampli catàleg de possibilitats: rebuig, repugnància, agressions verbals i físiques, fins a arribar a l'assassinat. Hi ha homofòbia en els cercles d'amistats, en les famílies, als centres de treball, en bona part de les estructures socials.
Combatre aquests elements ha ofert dades molt importants de cara a la normalització social del col·lectiu LGTB, màxim si s'observen des de la perspectiva del respecte a les diferències i la igualtat de drets, encara que molt diferents si s'analitzen els entorns en els quals s'han aconseguit avanços i es comparen amb els altres llocs en els quals es mantenen importants nivells d'opressió.
Existeix una diferència fonamental entre el 28 de juny, Dia Internacional de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i el 17 de maig, Dia Mundial contra l'Homofòbia. En el primer es tracta d'una manifestació de visibilitat d'una comunitat negada, invisibilitzada i oprimida, mentre que en el segon, es planteja una lluita per eradicar les diferents actituds de rebot i aversió cap a la diversitat referent a les diferents minories sexuals existents en la societat. Es tracta d'acabar amb un discurs opressiu i excloent.
