25N. Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes
Violències masclistes: una vivència plural
Des que es van començar a comptar l’any 2003, a les Illes Balears 43 dones, 1.331 al conjunt de l’Estat espanyol, han estat assassinades a mans d’homes. Però això és només la punta de l’iceberg d’una realitat estructural que travessa la nostra societat. No només vivim una quantitat insuportable de feminicidis; les dones patim diferents formes de violència masclista: psicològica, econòmica, ambiental, de segon ordre, física, sexual, vicària, obstètrica i de vulneració de drets sexuals i reproductius, digital... Les violències masclistes s’exerceixen de diverses maneres, en diferents espais i des de diferents àmbits. De vegades amb una evidència brutal, d’altres de forma oculta i sibil·lina. Les violències masclistes les vivim en plural.
A més, les violències masclistes també afecten persones trans i no binàries, que sovint estan invisibilitzades en les estadístiques i les polítiques públiques. Un feminisme transfomador ha de reconèixer totes les identitats i expressions de gènere oprimides pel sistema patriarcal. És clar que les mesures contra les violències masclistes no són suficients.
L’avenç de les lleis, l’educació en igualtat i l’atenció a les víctimes no assoleixen les seves finalitats, principalment per manca d’inversió econòmica i personal i d’una mirada transversal i global. El Govern i les administracions territorials pertinents promulguen lleis buides d’un pressupost suficient per executar-les. Per què, malgrat la legislació per fer efectius els drets de les dones no s’aconsegueix aturar la violència?
L’educació en igualtat des d’edats primerenques i la transformació social exempta d’ideologies masclistes són la clau per a l’erradicació d’una violència que impedeix el gaudi efectiu i real dels nostres drets humans. Aquestes mesures, encara que indispensables, no estan canviant de manera efectiva la societat ni el seu comportament cap a les dones. Per què, malgrat la coeducació, no s’aconsegueix aturar la violència?
La simplificació de l’accés a la informació i les xarxes socials han contribuït a donar visibilitat a la violència masclista i han actuat, sovint, com a altaveu per a la denúncia d’aquesta realitat. De l’altre costat també, però, ha esdevingut un àmbit més on aquesta es desenvolupa i actua, i un canal més on justificar-la i normalitzar-la, amb especial efecte cap a la població més jove. Per què no estam sabent emprar les eines digitals com a mecanisme de combat de les violències masclistes?
A dia d’avui, partits polítics com el PP i VOX neguen i justifiquen la violència masclista i aposten per coartar i condicionar els drets de les dones amb discursos carregats de falsedats i demagògia.
La violència masclista s’estén com una teranyina que ens atrapa a totes. Múltiples formes de violència ens colpegen cada dia i a cada racó del món. Tant si és discreta i sigil·losa, com si és evident i brutal cap forma de violència és justificable, cap forma de violència s’ha de blanquejar.
