La salut de les dones és la salut de la meitat de la població mundial. És per això que cada 28 de maig alçam la veu per donar visibilitat al biaix de gènere que existeix en l’assistència sanitària i a com això perjudica -a mitjà i llarg termini- la salut de les dones. 

És important visibilitzar com els estereotips de gènere i les relacions de poder desiguals entre homes i dones es vinculen socialment als seus comportaments vers la salut. També cal qüestionar la medicina androcèntrica que ha establert l’home com a subjecte universal ignorant així les especificitats inherents al sexe.

El model biomèdic androcentrista invisibilitza les circumstàncies socials i personals i el factor de gènere a l’hora d’explicar la salut i la malaltia. Per això, cal promoure i defensar la investigació de les diferències biològiques més enllà de les purament reproductives. Aquestes diferències, que històricament no s’han tengut en compte, han provocat retards o errades diagnòstiques que afecten negativament la salut de les dones. 

A més a més, tampoc es tenen en compte les conseqüències de la divisió sexual del treball, els efectes de la violència estructural cap a les dones i les desigualtats socials i de gènere sobre la salut. 

També preocupa el tractament desigual en la credibilitat quant a les queixes exposades per un i altre sexe. Davant els mateixos símptomes es tendeix a diagnosticar malalties fisiopatològiques als homes i trastorns psicopàtics a les dones. A més, se sol pressuposar més gravetat a les malalties masculines. 

El nostre sistema mèdic ignora les diferències sexuals. Aquesta falta de perspectiva provoca que les dones no estiguin representades equitativament en àrees com els estudis epidemiològics i els assajos clínics obviant així la possibilitat que les diferències biològiques puguin interferir en el resultat. 

Amoïna també la tendència a la medicalització excessiva dels processos biològics de les dones: l’ús continuat de la píndola per regular la menstruació, l’ús indiscriminat de la teràpia hormonal substitutòria (THS) i l’escalada creixent de violència obstètrica amb induccions i cesàries per damunt dels percentatges aconsellats per l’OMS.

És per això que cada 28 de maig seguirem reivindicant l’accés de les dones a un servei de salut que tengui en compte les diferències inherents al sexe, enfocat a les cures, amb accés igualitari als serveis, sense bretxa de gènere i amb una base científica sòlida que garanteixi la qualitat del servei a tothom. 

L'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va declarar, el 1988, el 30 de març com el dia internacional de les treballadores de la llar. Aquesta data commemorativa busca visibilitzar, revalorar i reivindicar els drets laborals del sector domèstic, que afronta alts nivells de precarietat, invisibilitat i risc d’abusos.

Dades INE. Període 2025

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya treballen aproximadament 550.000 persones en el treball domèstic. D’aquestes, unes 370.000 estan donades d’alta en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar. Això implica que entre un 30% i un 35% del treball domèstic està en situació irregular.

El sector està molt feminitzat (95-97% dones), la majoria de les quals té més de 45 anys (60%) i aproximadament una tercera part són treballadores estrangeres. A més, és un sector amb alta informalitat i salaris per sota de la mitjana.

Pel que fa a l’ocupació, les dades exactes varien segons la font (EPA, Seguretat Social o estimacions sindicals), perquè molta feina domèstica no està declarada.

Aproximadament, les treballadores de la llar afiliades representen entre l’1,8% i el 2% del total de afiliació a Espanya. Això implica que la major part del treball domèstic es realitza sense cotització o en economia submergida.

Per tant, i tenint en compte la taxa d’atur femenina actual de prop del 12,5 %, aquest sector està molt relacionat amb l’atur femení, ja que moltes dones entren al servei domèstic quan tenen dificultats per accedir a altres feines.

En el Dia Europeu per la Igualtat Salarial, des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical, tornam a alçar la veu per denunciar que la igualtat real entre dones i homes en l’àmbit laboral segueix essent una tasca pendent.

L’escletxa salarial no només és una qüestió de cobrar menys per la mateixa feina. És el reflex d’un sistema que continua situant les dones en posicions de major precarietat, temporalitat i parcialitat. Les dones segueixen concentrant-se en sectors feminitzats, pitjor remunerats i amb menys reconeixement social, cosa que perpetua desigualtats estructurals que s’arrosseguen durant tota la vida laboral.

Però parlar d’escletxa salarial també implica parlar de repartiment desigual de les cures. Les dones continuen assumint majoritàriament l’atenció a menors, persones dependents i majors. Aquesta realitat es tradueix en reduccions de jornada, excedències i abandonaments temporals de la feina que tenen conseqüències directes en els seus ingressos presents i en les seves pensions futures.

Cada excedència per cures que assumeix una dona, cada jornada reduïda, cada interrupció de la seva carrera professional repercuteix en cotitzacions més baixes i, per tant, en pensions més reduïdes. La desigualtat salarial d’avui és la desigualtat en les pensions de demà.

La igualtat salarial real passa, necessàriament, per una corresponsabilitat efectiva de les cures i per polítiques públiques que garanteixin serveis suficients, universals i de qualitat: educació infantil, atenció a la dependència i recursos socials que aconsegueixin que cuidar no sigui una penalització laboral ni econòmica per a les dones.

Des de la Secretaria de Feminismes i l’Organización de Mujeres reivindicam:

• Igual salari per feina d’igual valor.
• Mesures reals de corresponsabilitat i repartiment de les cures.
• Reforç dels serveis públics que sostenen la vida.
• Reconeixement de les carreres laborals de les dones sense penalitzacions per maternitat o cures.
• Pensions dignes i sense escletxa de gènere.

La igualtat salarial no és només una qüestió de justícia econòmica, és una qüestió de justícia social i feminista. Sense igualtat en la feina, les cures i les pensions no hi haurà igualtat real.

Per la Igualtat salarial i per una vida digna per a totes.

Recuperem la visibilitat de les nostres dones rurals

El Dia Internacional de les Dones Rurals és una jornada que se celebra anualment el 15 d’octubre de l’any 1997 ençà, i que guanya més rellevància des que s’establí per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2007. Des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem, un any més, donar visibilitat i el lloc tan necessari a aquestes dones que, durant molts anys, foren el suport de l’economia de totes les zones rurals de l’Estat espanyol.

Les Dones Rurals són una figura fonamental a la societat. La seva tasca i dedicació en el camp i en les zones rurals són imprescindibles per al desenvolupament de les nostres comunitats. En el Dia de les Dones Rurals és important reconèixer la seva valuosa contribució i celebrar la seva força, resiliència i la seva determinació.

La seva tasca en l’agricultura, ramaderia i en la conservació del medi ambient és fonamental per a garantir la seguretat alimentària i el benestar de totes i tots. Sense la seva feina incansable, moltes comunitats no podrien subsistir. Aquestes dones són agents de canvi en les seves comunitats, amb la promoció de la igualtat de gènere, l’educació i el desenvolupament sostenible. La seva veu i presència són vitals per a la construcció d’un món més just i equitatiu.

Cal tenir present que moltes dones que fan feina en l’agricultura i la ramaderia no queden recollides en cap categoria d'activitat formal. No consten com a treballadores autònomes (amb o sense empleats) ni com assalariades, però duen a terme tasques indistingibles de les unes i de les altres. Són en molts casos dones que contribueixen a l’explotació agrària familiar, ja sigui de manera habitual, amb una dedicació d’unes hores cada dia; o segons ho reclamin les moltes vicissituds a què està sotmesa l’activitat en el camp. Intercalen aquestes activitats laborals sota sol i pluja, que escapen a la comptabilitat estatal i a les estadístiques de l’ocupació, amb la seva tasca principal: la cura de la casa i de les persones dependents a la llar (criatures i/o persones majors).

Com observa Maria Sánchez a Tierra de mujeres: “Hem normalitzat que les nostres mares assumissin totes aquestes tasques domèstiques, aquesta motxilla tan gran i pesada. En el món rural, feien feina sense ser titulars. Ja n'hi ha prou d’anomenar-les tot-terreny i superheroïnes quan el que hi ha és una situació brutal de masclisme i desigualtat.