L'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va declarar, el 1988, el 30 de març com el dia internacional de les treballadores de la llar. Aquesta data commemorativa busca visibilitzar, revalorar i reivindicar els drets laborals del sector domèstic, que afronta alts nivells de precarietat, invisibilitat i risc d’abusos.

Dades INE. Període 2025

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya treballen aproximadament 550.000 persones en el treball domèstic. D’aquestes, unes 370.000 estan donades d’alta en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar. Això implica que entre un 30% i un 35% del treball domèstic està en situació irregular.

El sector està molt feminitzat (95-97% dones), la majoria de les quals té més de 45 anys (60%) i aproximadament una tercera part són treballadores estrangeres. A més, és un sector amb alta informalitat i salaris per sota de la mitjana.

Pel que fa a l’ocupació, les dades exactes varien segons la font (EPA, Seguretat Social o estimacions sindicals), perquè molta feina domèstica no està declarada.

Aproximadament, les treballadores de la llar afiliades representen entre l’1,8% i el 2% del total de afiliació a Espanya. Això implica que la major part del treball domèstic es realitza sense cotització o en economia submergida.

Per tant, i tenint en compte la taxa d’atur femenina actual de prop del 12,5 %, aquest sector està molt relacionat amb l’atur femení, ja que moltes dones entren al servei domèstic quan tenen dificultats per accedir a altres feines.

En el Dia Europeu per la Igualtat Salarial, des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organización de Mujeres de la Confederació Intersindical, tornam a alçar la veu per denunciar que la igualtat real entre dones i homes en l’àmbit laboral segueix essent una tasca pendent.

L’escletxa salarial no només és una qüestió de cobrar menys per la mateixa feina. És el reflex d’un sistema que continua situant les dones en posicions de major precarietat, temporalitat i parcialitat. Les dones segueixen concentrant-se en sectors feminitzats, pitjor remunerats i amb menys reconeixement social, cosa que perpetua desigualtats estructurals que s’arrosseguen durant tota la vida laboral.

Però parlar d’escletxa salarial també implica parlar de repartiment desigual de les cures. Les dones continuen assumint majoritàriament l’atenció a menors, persones dependents i majors. Aquesta realitat es tradueix en reduccions de jornada, excedències i abandonaments temporals de la feina que tenen conseqüències directes en els seus ingressos presents i en les seves pensions futures.

Cada excedència per cures que assumeix una dona, cada jornada reduïda, cada interrupció de la seva carrera professional repercuteix en cotitzacions més baixes i, per tant, en pensions més reduïdes. La desigualtat salarial d’avui és la desigualtat en les pensions de demà.

La igualtat salarial real passa, necessàriament, per una corresponsabilitat efectiva de les cures i per polítiques públiques que garanteixin serveis suficients, universals i de qualitat: educació infantil, atenció a la dependència i recursos socials que aconsegueixin que cuidar no sigui una penalització laboral ni econòmica per a les dones.

Des de la Secretaria de Feminismes i l’Organización de Mujeres reivindicam:

• Igual salari per feina d’igual valor.
• Mesures reals de corresponsabilitat i repartiment de les cures.
• Reforç dels serveis públics que sostenen la vida.
• Reconeixement de les carreres laborals de les dones sense penalitzacions per maternitat o cures.
• Pensions dignes i sense escletxa de gènere.

La igualtat salarial no és només una qüestió de justícia econòmica, és una qüestió de justícia social i feminista. Sense igualtat en la feina, les cures i les pensions no hi haurà igualtat real.

Per la Igualtat salarial i per una vida digna per a totes.

Recuperem la visibilitat de les nostres dones rurals

El Dia Internacional de les Dones Rurals és una jornada que se celebra anualment el 15 d’octubre de l’any 1997 ençà, i que guanya més rellevància des que s’establí per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2007. Des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem, un any més, donar visibilitat i el lloc tan necessari a aquestes dones que, durant molts anys, foren el suport de l’economia de totes les zones rurals de l’Estat espanyol.

Les Dones Rurals són una figura fonamental a la societat. La seva tasca i dedicació en el camp i en les zones rurals són imprescindibles per al desenvolupament de les nostres comunitats. En el Dia de les Dones Rurals és important reconèixer la seva valuosa contribució i celebrar la seva força, resiliència i la seva determinació.

La seva tasca en l’agricultura, ramaderia i en la conservació del medi ambient és fonamental per a garantir la seguretat alimentària i el benestar de totes i tots. Sense la seva feina incansable, moltes comunitats no podrien subsistir. Aquestes dones són agents de canvi en les seves comunitats, amb la promoció de la igualtat de gènere, l’educació i el desenvolupament sostenible. La seva veu i presència són vitals per a la construcció d’un món més just i equitatiu.

Cal tenir present que moltes dones que fan feina en l’agricultura i la ramaderia no queden recollides en cap categoria d'activitat formal. No consten com a treballadores autònomes (amb o sense empleats) ni com assalariades, però duen a terme tasques indistingibles de les unes i de les altres. Són en molts casos dones que contribueixen a l’explotació agrària familiar, ja sigui de manera habitual, amb una dedicació d’unes hores cada dia; o segons ho reclamin les moltes vicissituds a què està sotmesa l’activitat en el camp. Intercalen aquestes activitats laborals sota sol i pluja, que escapen a la comptabilitat estatal i a les estadístiques de l’ocupació, amb la seva tasca principal: la cura de la casa i de les persones dependents a la llar (criatures i/o persones majors).

Com observa Maria Sánchez a Tierra de mujeres: “Hem normalitzat que les nostres mares assumissin totes aquestes tasques domèstiques, aquesta motxilla tan gran i pesada. En el món rural, feien feina sense ser titulars. Ja n'hi ha prou d’anomenar-les tot-terreny i superheroïnes quan el que hi ha és una situació brutal de masclisme i desigualtat.

Dia 5 d’octubre se celebra el Dia Mundial del i la Docent i enguany volem visibilitzar la importància que té aquesta tasca per a la societat i la infantesa. Una professió històricament feminitzada, sobretot en les primeres etapes de l’ensenyament.

D’acord amb les dades del darrer Informe del Consell Escolar de l’Estat, en el curs 2022-2023 la presència relativa de dones en el professorat que imparteix Ensenyaments de Règim General, fou major que el dels homes, sobretot en els nivells d’Educació Infantil i Primària (84,1%) i Educació Especial (83,3%). Pel que fa a educació secundària la proporció de dones va ser del 59,8%.

Les dades indiquen que, en les etapes inicials, són sobretot les dones les encarregades de posar les bases d’un bon aprenentatge i desenvolupament. Així i tot, especialment les nostres companyes de l’etapa 0-3, aquestes professionals pateixen una situació de precarietat laboral, amb sous que no es corresponen a la seva formació i responsabilitat i contractes parcials; tot això, sense comptar amb les dobles jornades laborals que les dones realitzen tenint en compte la tasca de cures que desenvolupen a la seva vida personal.

És per això que pel dia del personal docent volem reivindicar la importància d’unes condicions laborals i salaris dignes pel desenvolupament de la professió, i també que les millores i canvis en l’àmbit professional es facin des d’una perspectiva feminista.

En aquest dia, també cal agrair la mirada coeducativa que moltes docents aporten i implementen a les escoles: una tasca imprescindible des dels centres i institucions per construir una educació lliure d’androcentrisme i masclisme; així com formar l’alumnat en unes relacions justes basades en la igualtat i el respecte.

Els i les docents són pilars fonamentals en qualsevol societat. Des de l’educació primària fins a nivells superior, són els responsables de formar les noves generacions. No és exagerat dir que el futur d’una societat depèn, en gran manera, de la qualitat del professorat. 

La pedagoga i geògrafa menorquina Pilar Benejam reflexionava sobre el paper de l’escola en la societat i les seves estructures, així com de les possibilitats (de viure, de funcionar…) que ofereix el coneixement de l’entorn, proper i global. Deia: “L’escola no és només una institució de la democràcia, sinó també la seva condició de possibilitat. No hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món”.

Per acabar, ens afegim a la campanya Estatal de la confederació dels STEs amb el lema “Per la pública! Cream escola”.