15 d'octubre. Dia de les Dones Rurals
Recuperem la visibilitat de les nostres dones rurals
El Dia Internacional de les Dones Rurals és una jornada que se celebra anualment el 15 d’octubre de l’any 1997 ençà, i que guanya més rellevància des que s’establí per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2007. Des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem, un any més, donar visibilitat i el lloc tan necessari a aquestes dones que, durant molts anys, foren el suport de l’economia de totes les zones rurals de l’Estat espanyol.
Les Dones Rurals són una figura fonamental a la societat. La seva tasca i dedicació en el camp i en les zones rurals són imprescindibles per al desenvolupament de les nostres comunitats. En el Dia de les Dones Rurals és important reconèixer la seva valuosa contribució i celebrar la seva força, resiliència i la seva determinació.
La seva tasca en l’agricultura, ramaderia i en la conservació del medi ambient és fonamental per a garantir la seguretat alimentària i el benestar de totes i tots. Sense la seva feina incansable, moltes comunitats no podrien subsistir. Aquestes dones són agents de canvi en les seves comunitats, amb la promoció de la igualtat de gènere, l’educació i el desenvolupament sostenible. La seva veu i presència són vitals per a la construcció d’un món més just i equitatiu.
Cal tenir present que moltes dones que fan feina en l’agricultura i la ramaderia no queden recollides en cap categoria d'activitat formal. No consten com a treballadores autònomes (amb o sense empleats) ni com assalariades, però duen a terme tasques indistingibles de les unes i de les altres. Són en molts casos dones que contribueixen a l’explotació agrària familiar, ja sigui de manera habitual, amb una dedicació d’unes hores cada dia; o segons ho reclamin les moltes vicissituds a què està sotmesa l’activitat en el camp. Intercalen aquestes activitats laborals sota sol i pluja, que escapen a la comptabilitat estatal i a les estadístiques de l’ocupació, amb la seva tasca principal: la cura de la casa i de les persones dependents a la llar (criatures i/o persones majors).
Com observa Maria Sánchez a Tierra de mujeres: “Hem normalitzat que les nostres mares assumissin totes aquestes tasques domèstiques, aquesta motxilla tan gran i pesada. En el món rural, feien feina sense ser titulars. Ja n'hi ha prou d’anomenar-les tot-terreny i superheroïnes quan el que hi ha és una situació brutal de masclisme i desigualtat.
